El baldaquí de l’altar major de la Sagrada Família es va inaugurar l’any 2010 amb la celebració de la dedicació de la Basílica. Aprofitant la visita del papa Lleó XIV, fa uns dies es van culminar els treballs de restauració, que han consistit a fer una neteja general, recosir el pergamí i renovar la instal·lació elèctrica i la il·luminació LED. En aquest article expliquem la història i significat d’aquest element.

Baldaquí: cobricel o dosser que antigament se situava sobre dels trons dels reis i que l’església cristiana va adoptar per enaltir i honorar l’altar. La paraula fa referència a la ciutat de Baldac, nom amb què es coneixia la ciutat de Bagdad, d’on provenien els valuosos teixits de seda amb què sovint es feien els baldaquins
Per fer el baldaquí, Jordi Bonet, arquitecte director de la Sagrada Família des del 1985 fins al 2012, i el seu equip van agafar de referència el que Antoni Gaudí havia projectat durant la reforma de la catedral de Mallorca entre els anys 1903 i 1914. Com passa amb altres obres seves, l’estructura definitiva no es va arribar a construir i només se’n va executar un model provisional, que és el que hi ha actualment. Tot i això, l’expressió dels elements simbòlics que havia de contenir ja havia quedat completament definida.


Baldaquí de la catedral de Mallorca, dissenyat per Antoni Gaudí. Font: Capítol Catedral de Mallorca
Igual que el de Mallorca, el dosser de la Sagrada Família, d’estructura metàl·lica i de tons daurats i ocres, té la forma d’un heptàgon, en al·lusió als set dons de l’Esperit Sant inscrits a la part exterior dels laterals del pergamí que l’envolta: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Per dins, es va repetint «SS», abreviatura llatina de Sanctissimus.
Al centre hi ha inscrites les lletres «INRI» (del llatí Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, que significa ‘Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus’), fent referència al Jesucrist en creu just al dessota, i el text en català del càntic Gloria in excelsis Deo acaba d’omplir tot el perímetre, tant pel costat exterior com interior. Les lletres, vermelles i amb cal·ligrafia gaudiniana, s’il·luminen de tal manera que des dels bancs dels fidels es pot llegir l’inici del Glòria sense haver-se de bellugar de lloc. Per llegir-lo completament, cal desplaçar-se pel deambulatori de l’absis.

Dosser heptagonal del baldaquí de la Sagrada Família
En al·lusió als elements de la comunió, del baldaquí en pengen gotims de raïm de vidre, pàmpols i sarments de coure (fulles i branques de vinya). Al damunt de tot hi ha espigues de blat fetes amb fusta blanca i claus.
De cada costat del dosser en pengen set llànties que, amb una altra al centre, formen les cinquanta llànties de la Pentecosta, inspirades en les del baldaquí de la basílica romana de Sant Joan del Laterà, antiga seu dels papes i mare de totes les esglésies catòliques.



Detalls dels elements de la comunió i les llànties que pengen del baldaquí

Pentecosta: festivitat que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols cinquanta dies després de la resurrecció de Jesucrist, és a dir, l’inici de l’Església. Els Evangelis representen aquest fet amb unes llengües de foc sobre els caps dels apòstols
L’element central que penja del dosser de la Sagrada Família és el Crist, obra de Francesc Fajula. Per fer-lo, l’escultor es va basar en el crucifix de l’oratori de la Casa Batlló, obra de Carles Mani ara exposada al museu de la Sagrada Família. Com explicàvem en aquest article del blog, Mariano Barceló, cap dels picapedrers de la Sagrada Família en època de Gaudí, va ser la persona escollida per fer de model.

Francesc Fajula (Sant Joan de les Abadesses, 1945): arquitecte, escultor, doctor en Belles Arts i estudiós del patrimoni. Ha col·laborat amb la Sagrada Família en diverses escultures, com el conjunt del Sepulcre Buit de la façana de la Passió o el Crist crucificat del baldaquí de l’altar central.
Jesús en creu presideix la vista des de la nau principal en entrar per la que serà la porta principal de la Basílica, la de la futura façana de la Glòria. Amb les escultures de la Mare de Déu i de Sant Josep, situades als balcons del transsepte, completa la representació dels tres membres de la Sagrada Família.
Juntament amb el Déu Creador, que es representa amb un mosaic triangular de vidre venecià a la volta de l’absis, el baldaquí i el Crist completen la representació trinitària de Pare, Fill i Esperit Sant.

El baldaquí, la creu de Crist i el mosaic triangular de la volta de l’absis representen Pare, Fill i Esperit Sant
Tota l’estructura penja de dues columnes de basalt negres dedicades a sant Pere i a sant Pau, on es poden llegir les inscripcions següents:







