En el marc dels actes de commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, la Sagrada Família acull l’exposició «La força d’un somni compartit», un recorregut per la història d’un projecte que va començar fa més de 140 anys i que ha arribat fins avui gràcies a l’esforç i el compromís de diverses generacions.
L’exposició també permet descobrir persones, documents, decisions i petites històries que ajuden a entendre què hi ha darrere d’aquesta obra i com un mateix somni ha anat passant de generació en generació.
En aquest article descobrim alguns dels detalls, històries i moments que expliquen com aquest repte ha arribat fins avui.
Un somni que va començar abans de Gaudí
La història de la Sagrada Família comença amb Josep Maria Bocabella, impulsor de l’«Asociación Espiritual de Devotos de San José» i del projecte per construir un temple dedicat a la Sagrada Família.
Retrat de Josep M. Bocabella. Autor: Aleix Clapés
El 19 de març de 1882, diada de Sant Josep, se’n col·loca la primera pedra. Les obres començaran per la cripta, segons el projecte del primer arquitecte del temple, Francisco de Paula del Villar.
On és la primera pedra de la Sagrada Família?
La construcció va començar per la cripta, sota l’absis.
Dibuix que il·lustra la col·locació de la primera pedra. Autora: Aurora Altisent
Un temple del poble i per al poble
El projecte pren una nova dimensió quan Antoni Gaudí assumeix la direcció de les obres l’any 1883, amb només 31 anys. A partir d’aquell moment, l’arquitecte transforma la proposta inicial i imagina un temple monumental, concebut com una obra que havia de créixer amb el temps: una catequesi de pedra.
Però hi ha una idea que es manté: la Sagrada Família és un projecte col·lectiu.
Fotografia d’Antoni Gaudí. Autor: Pablo Audouard, 1878
Gaudí engrandeix el somni
Amb Gaudí, la Sagrada Família deixa de ser només un projecte de temple i es converteix en una obra arquitectònica, escultòrica i simbòlica de gran complexitat.
Per fer-la realitat, però, Gaudí necessita un equip. Arquitectes, artesans, picapedrers i treballadors participen en una construcció que també es nodreix del seu entorn més proper. L’exposició mostra, per exemple, persones vinculades a l’obra que van actuar com a models per a les escultures.
Gaudí construeix una escola per als fills dels obrers i els infants del barri i involucra veïns i veïnes perquè facin de models. Dues decisions que revelen la visió humana i comunitària del mestre.
Mariano Barceló, cap de picapedrers, fent de model per a les escultures de la Sagrada Família
Una vida dedicada al temple
Amb el pas dels anys, la Sagrada Família ocupa un lloc cada vegada més central en la vida de Gaudí. L’arquitecte és conscient que no podrà veure acabada una obra de tanta magnitud i pensa en com continuar-la després de la seva mort.
Gaudí planifica la Sagrada Família en vertical perquè cada generació en pugui assumir una part.
«No voldria acabar l’obra jo, perquè no convindria. Una obra així ha de ser filla d’una època. La seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmetin». A. Gaudí
Els últims 12 anys de la seva vida treballa en exclusiva per a la Sagrada Família i s’implica en la petició de donatius perquè no s’aturin les obres. Veurà finalitzada la façana del Naixement, amb un dels 4 campanars enllestit. L’obra escultòrica s’acabarà després de la seva mort.
«Hem fet una façana completa del temple, perquè la seva importància faci impossible deixar de continuar l’obra». A. Gaudí
El somni sobreviu a Gaudí
Gaudí mor el 1926, però el projecte continua.
Gaudí deixa plànols, maquetes i dibuixos per garantir la continuïtat de l’obra. No només va deixar una arquitectura per continuar, sinó també per entendre-la.
Plànols i dibuixos a l’obrador de Gaudí
Domènec Sugranyes, com a arquitecte director, Francesc de Paula Quintana, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí agafen el relleu i preserven la visió de Gaudí.
1936: quan tot podia haver-se perdut
La Guerra Civil marca un punt d’inflexió. L’obrador de Gaudí pateix greus destrosses i desapareix bona part de la documentació i de les maquetes que havia utilitzat l’arquitecte.
Incendi a l’inici de la Guerra Civil espanyola. 1936
Però el projecte aconsegueix continuar. Els materials que es van poder conservar i la feina dels arquitectes i col·laboradors van fer possible reprendre la construcció. Deixebles i seguidors de Gaudí van amagar fragments de maquetes entre parets, sota escales i racons perquè no es destruïssin.
Francesc de Paula Quintana assumeix la direcció del projecte en un context de precarietat. Malgrat les dificultats econòmiques, avança la construcció de les quatre torres de la façana de la Passió.
Fonaments de la façana de la Passió, 1954
De generació en generació
Després de Gaudí, diferents arquitectes i equips assumeixen el repte de continuar les obres. S’estableixen les col·lectes, que es converteixen en imprescindibles per finançar el somni col·lectiu, a més dels ingressos discrets que suposen les entrades dels visitants.
Imatge d’una taula petitòria a la ciutat de Barcelona. 1955
Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí són els nous arquitectes directors després de la mort de De Paula Quintana. Les col·lectes anuals aporten nous recursos, que permeten finalitzar els campanars de la façana de la Passió i iniciar les façanes de les naus laterals.
Els arquitectes que han donat continuïtat al projecte:
1882 · Villar → 1883 · Gaudí → 1926 · Sugranyes → 1939 · Quintana → 1966 · Puig i Boada + Bonet i Garí → 1983 · Cardoner → 1985 · Jordi Bonet → 2012 · Jordi Faulí
Visitants davant de la façana de la Passió, 1976
Una obra que continua innovant
A partir dels Jocs Olímpics de 1992, la Sagrada Família viu un fort augment de visitants i una nova empenta econòmica. El 2010, Benet XVI la consagra com a basílica menor. Durant la pandèmia, malgrat l’aturada dels ingressos, el Patronat decideix culminar la torre de la Mare de Déu com a símbol d’esperança i continuïtat.
El temple evoluciona, aplica noves tècniques i manté alhora la voluntat de respectar el projecte original.
Avui, aquest somni compartit continua avançant. L’últim bloc de l’exposició ens porta fins al present: de la tradició artesanal a les noves tecnologies, la construcció de la Sagrada Família continua incorporant noves eines i maneres de treballar.
Picapedrer i treballs en la realització de les portes de la façana del Naixement
Un somni que continua
Més de 140 anys després d’aquella primera pedra, la Sagrada Família continua construint-se. Un somni que ha passat de generació en generació i que segueix prenent forma amb les mans i la mirada de les persones que el fan possible.
La benedicció de la torre de Jesucrist per part del Papa Lleó XIV va ser un homenatge a totes les persones que han contribuït a fer el somni realitat.
«La Sagrada Família neix de la gent i torna a la gent». A. Gaudí
