Aprofitem que és temps de Quaresma i queden pocs dies per celebrar la Setmana Santa per explicar el significat de la façana de la Passió de la Sagrada Família, la qual rememora els últims dies de la vida de Jesús, des del Sant Sopar fins a la seva resurrecció.
Voluntat d’Antoni Gaudí
L’any 1911 Gaudí va emmalaltir i va haver de traslladar-se a la localitat pirinenca de Puigcerdà, amb l’objectiu de recuperar-se en un ambient més sa que el de la Barcelona industrial de l’època. En aquest retir forçós, Gaudí va veure la mort de prop (fins i tot va arribar a fer testament), i aquest fet i la lectura de l’obra de Sant Joan de la Creu el van inspirar per acabar de concebre la façana de la Passió. El resultat van ser diversos esbossos que l’arquitecte va dibuixar a escala 1:200, els quals van servir d’inspiració als seus successors per començar a construir la façana l’any 1954.
Dibuix original del porxo de la façana de la Passió, publicat a la revista El Propagador el 1917. Autor: Antoni Gaudí
En contrast amb l’alegria de Nadal i l’explosió de vida de la façana del Naixement (amb les flors, els ocells, les formes suaus i arrodonides, les gotes i els regalims de neu), Gaudí va indicar explícitament que havia de ser «dura, pelada, com feta d’ossos».
Isidre Puig i Boada també recull com havia de ser aquesta façana al llibre El pensament de Gaudí:
«Pot ser que algú trobi massa extravagant aquesta façana; però jo voldria que arribés a fer por, i per tal d’aconseguir-ho no escatimaré el clarobscur, els elements sortints i els buidats, tot el que resulti un efecte més tètric. És més, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a rompre arcs, a tallar columnes, per tal de donar idea de com és cruent el Sacrifici.»
Isidre Puig i Boada – El pensament de Gaudí. Pàgina 200
Significat evangèlic de la façana
Els últims dies de la vida de Jesucrist i la seva passió es representen cronològicament a la porxada inferior de la façana en un recorregut en tres nivells que s’inicia a la part esquerra i es desenvolupa seguint el traçat ascendent en forma de lletra S. Més amunt, al frontó, hi ha representada la resurrecció, que culmina, al nivell superior, amb l’ascensió al cel (vegeu infografia en ordre ascendent).
Grups escultòrics de la porxada inferior: l’obra cabdal de Josep Maria Subirachs
Després de dedicar un any a l’estudi dels esbossos de Gaudí, l’escultor Josep Maria Subirachs va ser l’encarregat de tallar els dotze conjunts escultòrics de la façana de la Passió. Durant un temps, Subirachs va residir en un modest habitacle a l’interior de la Basílica i es va dedicar plenament a la seva obra, igual que va fer el mateix Gaudí al final de la seva vida. Les figures, de travertí i pedra sorrenca de la Floresta, són de traç dur, de línies severes, de vegades d’estil brutalista i d’altres suaus, i responen a l’aspecte rude, i fins i tot tètric, que Gaudí volia per representar el dolor de la passió i la mort.
1. El Sant Sopar
2. La detenció de Jesús
Un grup de gent armada va a buscar Jesús. En la lluita per evitar que se l’emportin, l’apòstol Pere talla l’orella dreta del criat del gran sacerdot, la qual sosté un dels soldats amb la mà. Subirachs evita tallar de manera nítida les figures d’aquest grup per suggerir que l’escena es va produir de nit.
3. La traïció de Judes
Judes abraça Jesús i el besa per indicar als soldats a qui han de detenir. Al costat dels peus de l’apòstol hi ha una serp, un rèptil que representa la imperfecció terrenal i les baixes passions, i que aquí simbolitza la presència del mal en l’acció traïdora de Judes.
4. La flagel·lació
De cinc metres d’alçària, aquest grup escultòric s’ubica entre les dues portes principals de la façana. Expressa el sofriment i solitud de Jesús, que se situa entre Judes, el deixeble que el va trair, i Pere, el que el va negar tres vegades.
5. La negació de Pere
L’actitud corporal i l’expressió del rostre de Pere reflecteixen la vergonya que sent per haver negat el seu mestre en tres ocasions. L’apòstol apareix en un llençol i, com a testimoni de les tres negacions, hi ha tres dones. Una d’elles l’assenyala per indicar que ell és un dels deixebles de Jesús. Al costat de les dones hi ha un gall. «En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades» (Mc 14:30)
6. L’Ecce Homo («Heus aquí l’home»)
Aquestes són les paraules que pronuncia Pons Pilat quan presenta Jesús davant del poble, el qual apareix amb la corona d’espines després d’haver estat colpejat. El governador romà es troba assegut i pensatiu, aclaparat per la decisió que ha de prendre. Sota els peus de Jesús, la pedra es trenca.
7. La sentència de Pilat
El governador es rentales mans, mentre la seva dona, Pròcula, se’n va de l’escena perquè creu que es condemna un home just. Entre aquest conjunt escultòric i l’anterior hi ha una columna coronada per una àguila romana en què es llegeix la inscripció «Tiberi, emperador de Roma».
8. La caiguda de Jesús davant les tres Maries
Les tres Maries (la Mare de Déu, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena) ploren per la primera caiguda de Jesús de camí al mont del Calvari, i Simó de Cirene l’ajuda a aixecar la creu.
9. Jesús consola les dones de Jerusalem
El conjunt escultòric central del nivell intermedi narra la segona caiguda de Jesús en el Via Crucis i la trobada amb les dones de Jerusalem, una de les quals, Verònica, neteja la sang del rostre de Jesús, que queda imprès en un llenç.Tallat en baix relleu,l’efígie de Jesús sembla que mira sempre l’observador, sigui quina sigui la seva ubicació.
En aquesta escena, Subirachs fa dos homenatges a Antoni Gaudí. Per una banda, la figura de l’evangelista situat a l’esquerra del grup escultòric reprodueix el rostre de l’arquitecte durant la processó del Corpus Christi a Barcelona. Per altra banda, imita les xemeneies de la Casa Milà en els cascs dels soldats.
10. Longí dalt d’un cavall
El soldat travessa amb la seva llança el costat de Jesús a la creu. Després, Longí es va convertir al cristianisme i va acabar sent màrtir de l’Església
11. Els soldats jugant-se als daus la túnica de Jesús
12. La crucifixió
Jesús a la creu. Als peus del Messies hi ha Maria Magdalena, agenollada, Maria de Cleofàs i la Verge Maria, amb el rostre tapat i consolada per sant Joan. En la base de la creu, una calavera simbolitza la mort i el nom del lloc en què Crist va ser crucificat (Gòlgota significa ‘crani’ en arameu), mentre que el sepulcre obert presagia la resurrecció.
Sobre el conjunt de La crucifixió, i a la manera de baldaquí, Subirachs hi va col·locar unes plaques de bronze per representar el vel que, segons els Evangelis, es va esquinçar al temple de Jerusalem en morir Jesús
13. El davallament i la sepultura
L’escena que completa el nivell superior de la porxada inferior representa l’enterrament de Jesús. Josep d’Arimatea i Nicodem (dos membres del Sanedrí, el consell de savis de Jerusalem) dipositen el cos de Crist a la tomba amb una expressió de tristesa. Entre ells dos hi ha, agenollada i amb gest d’abatiment, la Verge Maria.
Frontó: resurrecció i ascensió al cel
Més amunt de la porxada inferior, al frontó, Gaudí dissenya una galeria formada per una sèrie de prismes hexagonals (on hi ha inscrita la llegenda en llatí «Iesus Nazarenus, Rex Iudaeorum», és a dir, «Jesús de Natzaret, rei dels jueus») suportats, d’una banda, per divuit columnes (que evoquen ossos) i, de l’altra, per un mur adossat a les torres. Subirachs va deixar escrits en aquest mur els noms dels enviats de Déu que caminen fins a Jesús ressuscitat: els patriarques bíblics d’una banda (començant per Adam i Eva) i els profetes de l’altra:
14. Pedrera i hort
Just darrere del conjunt escultòric del Sepulcre Buit i davant del finestral de la resurrecció hi ha un espai que rememora el lloc on es va excavar el sepulcre. En aquest espai d’oració i recolliment s’hi han col·locat plantes mediterrànies que, per una banda, simbolitzen el creixement de la vida després de la mort i, per l’altra, recorden la vegetació que hi havia a la zona segons els Evangelis.
15. Sepulcre buit
Entre les dues columnes centrals de la galeria del frontó hi ha un conjunt escultòric realitzat per l’escultor Francesc Fajula. En aquest, un àngel assegut sobre la pedra rodona que tapava el sepulcre anuncia la resurrecció a Maria Magdalena, Maria (la mare de Jaume) i Salomé.
16. El vitrall de la Resurrecció
El forat del sepulcre buit contrasta amb aquest vitrall acolorit, obra de l’artista vitraller Joan Vila-Grau.
17. Creu i àngels
En el punt central del frontó hi ha una creu de 7,5 metres d’alçària i 18 tones que expressa la victòria sobre la mort, i al seu peu tres àngels la lloen. Les escultures estan realitzades amb pedra de travertí italià per l’escultor Lau Feliu, i la forma de tot el conjunt ajuda a reforçar la intenció d’elevació de la façana cap a la creu.
18. L’Esperit Sant
Encara per sobre del nàrtex, i al capdamunt del finestral central de la façana, hi ha l’Esperit Sant, representat amb un colom.
19. L’ascensió de Jesús
Finalment, descobrim la figura en bronze daurat de l’ascensió de Jesús, també de Subirachs, al pont que uneix els dos campanars centrals.
