Quina és la relació entre Montserrat, Gaudí i la Sagrada Família?

Coincidint amb l’arribada de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, explorem el vincle entre Antoni Gaudí i aquesta muntanya, i descobrim les referències que va voler deixar a la Sagrada Família d’aquest símbol espiritual, cultural i identitari dels catalans.

Referències de la muntanya i la Mare de Déu a la Basílica

Una agulla que fa de pinacle

El portal de l’Esperança de la façana del Naixement, a sobre del conjunt escultòric de La barca de Sant Josep, està coronat per una penya de Montserrat. Al mig de la roca hi ha la inscripció en llatí «Salva-nos» (‘Salva’ns’) com a símbol d’esperança i protecció de la Mare de Déu.

_{Penya de Montserrat al pinacle del portal de l’Esperança, a la façana de Naixement, amb la inscripció «Salva-nos»}

Un fet curiós és que un grup de dones que es deien Montserrat van ajudar a finançar, a petició seva, la construcció d’aquesta penya, tal com va informar El Propagador de la Devoción a San José del 1934 i s’explica també en aquest document de Joan Martí Matlleu, secretari de la Junta Constructora des de 1915 fins 1935 i divulgador de l’obra del Temple:

Capella de la Mare de Déu de Montserrat

L’arquitecte també va voler dedicar una de les dotze capelles de la cripta, la que s’ubica a la dreta de l’altar major, a la Mare de Déu de Montserrat. Dos llums flanquegen una rèplica de la figura de la Verge, coneguda popularment com la Moreneta, situada sota un baldaquí de bronze i amb una pintura amb la muntanya de Montserrat al fons. Un mosaic de colors blavosos i daurats embelleix la paret que hi ha darrere de la figura. Recentment, s’ha restaurat el conjunt de la capella, una intervenció que ha permès recuperar la policromia original de l’època de Gaudí mitjançant un estudi exhaustiu i l’anàlisi de fotografies històriques.

Claustre de Montserrat

Gaudí va dedicar els claustres situats al costat de les façanes a diverses advocacions marianes conegudes a Catalunya. El de la Mare de Déu de Montserrat el va ubicar a la banda del Naixement, concretament al portal de l’Esperança, on hi ha la penya de la muntanya. Actualment, aquest espai s’utilitza per a actes eclesials, catequètics, educatius i divulgatius.

Situat al portal de la Fe hi ha el del Roser, l’únic que va veure Gaudí acabat a l’interior. A la banda de la Passió, el de la Mare de Déu dels Dolors i el de la Mercè completen el conjunt de claustres construïts.

Gaudí i Montserrat

Mentre dirigia les obres de la Sagrada Família, Gaudí va rebre la visita de l’abat del monestir, Antoni Marcet¹, que admirava el coneixement religiós de l’arquitecte i seguia amb il·lusió i interès com s’anava fent realitat el projecte. Però d’on neix la relació del geni català amb Montserrat i per què és un referent al llarg de la seva vida?

Projecte de reforma del monestir

Tot va començar quan encara era un estudiant. Entre el 1875 i el 1877 va treballar per a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar en el projecte de restauració del monestir, que havia quedat molt malmès per les guerres contra els francesos. Gaudí va intervenir en els dibuixos de quatre plànols, conservats a l’arxiu de l’abadia, i com explica ell mateix al dietari del Manuscrit de Reus. Aquests preveien la restauració de les cobertes de la basílica i l’aixecament d’un cimbori per il·luminar l’interior, tot i que per qüestions econòmiques al final només s’executaria l’absis i el cambril de la Mare de Déu, que s’acabaria anys més tard.

Primer Misteri de Glòria

Tornaria a col·laborar en un projecte l’any 1900, quan ja era un arquitecte consagrat. Des de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat, acabada de fundar pel Bisbe Josep Torras i Bages, el seu mentor, li van oferir l’execució del conjunt escultòric del Primer Misteri de Glòria. Es tracta d’un dels quinze misteris del Rosari Monumental, encarregats a artistes modernistes destacats, que havien d’acompanyar els peregrins en el camí del santuari a la Santa Cova, on la llegenda explica que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu. L’arquitecte va estudiar el lloc assignat a la seva obra i hi va fer excavar una cova a partir d’una cavitat existent, a dins de la qual ubicaria les diferents seqüències: el sepulcre buit custodiat per un àngel anunciant la resurrecció, les figures de les tres santes dones veient la buidor de la tomba i un Crist que s’enlaira cap al cel flanquejat per un escut de Catalunya de mosaic policromat.

L’execució es va allargar i, amb el temps, la vinculació de Gaudí en el projecte, que en aquelles dates estava molt sol·licitat, va anar virant cap a altres arquitectes i artistes. Finalment, el monument es va acabar l’any 1916 sota la direcció de Jeroni Martorell.

Excursions i altres projectes que va imaginar

Durant les seves estades a Montserrat, Gaudí imaginava altres projectes que li hauria agradat fer a la muntanya, tot i que no es van materialitzar. Un d’ells es tractava de convertir la coneguda agulla del Cavall Bernat en un monument d’homenatge a la Mare de Déu, amb la instal·lació al capdamunt d’una corona de ferro acabada amb una estrella, i a Catalunya, amb un escut de la senyera de vint metres d’alçària i fet amb mosaic:

Per a Gaudí, la muntanya de Montserrat era un lloc únic on es conjuminaven els seus ideals religiosos i catalanistes; un esperit que compartia amb la Lliga Espiritual, de la qual era membre. Eren habituals, també, les excursions que l’arquitecte feia per visitar el Dr. Pere Santaló a Montserrat, on estiuejava el seu amic. Es conserva una foto d’una d’aquestes visites:

^{De dalt a baix: Antoni Gaudí, el pare d’aquest (Francesc Gaudí), i el Dr. Pere Santaló i Castellví. Al seu costat hi ha la neboda de l’arquitecte, Rosa Egea Gaudí. Fotografia en una visita a Montserrat, segurament el 1904. Fotografia de la Càtedra Gaudí}

1. Joan Matamala i Flotats. Mi itinerario con el arquitecto. Pàgines 283 i 284 ↩︎