Angelina Torres Vallbona, que fa uns dies va celebrar els 112 anys, és la persona més gran de l’Estat i la 67a del món, segons el portal LongeviQuest. Amb el traspàs de l’olotina Maria Branyes l’agost passat, es va convertir en la persona més longeva de Catalunya i, des del novembre, també de tota la península.

Cinquena de set germans, Torres va néixer el 1913 (un any abans de l’inici de la Primera Guerra Mundial) a Bellvís, un poble del Pla d’Urgell, tot i que amb tres anys es van desplaçar a Barcelona amb la seva mare. De ben joveneta va aprendre l’ofici de modista, i després va treballar de corbatera en una botiga de Portal de l’Àngel. En aquell moment, la ciutat «era com un poble», i hi havia un gran ambient de germanor pels carrers, recorda.

Al voltant del seu centenari, Angelina, que sempre ha estat una dona molt activa i entregada als altres, es va trencar el fèmur en una caiguda i va decidir deixar el seu pis a Gran Via per anar a viure amb la seva filla Mercè, a tocar de la Sagrada Família. Torres s’emociona cada cop que parla de la Basílica, una construcció que diu que ha vist créixer des dels seus inicis «pedreta a pedreta». A més, fa uns dies es va celebrar una missa a la cripta pel seu aniversari i va tornar a visitar el temple per dins, un moment especial que va compartir amb la seva família.

Uns dies més tard d’aquesta visita, atén aquest blog al pis de l’Eixample, on, a banda de la seva filla, actualment també conviu amb la seva neta Gemma i el seu besnet Mark. Ens rep molt afablement i agraïda.

Fa uns dies va fer 112 anys. Per molts anys! 

Angelina (A.): Gràcies. Estic molt contenta!

Com va anar la visita a la Sagrada Família i què significa per a vostè la Basílica?

A.: Gràcies a Déu que he pogut veure créixer la Sagrada Família pedreta a pedreta. Recordo que quan era petita i jugava per la plaça vaig preguntar a uns obrers: «Què feu?», i em van respondre: «Construirem una església que serà l’orgull de Catalunya…». No només de Catalunya, de tot el món! Ha quedat preciosa!

També recordo el dia que vaig abraçar emocionada una columna de la façana del Naixement quan un obrer em va dir que hi estava treballant. Llàstima que no hi havia cap fotògraf en aquell moment, perquè hagués pogut fer una bona foto (riu).

I vosaltres (Mercè, Gemma i Mark), com vau viure la visita?

Gemma (G.): Ens va agradar molt la guia, i com va explicar tota la simbologia, els colors… A més, poder-ho compartir amb la família i Angelina, que li té tanta estimació, va ser molt especial. 

Mark (Ma.): Per a mi, significa molt haver-la vist amb ella. És molt bonic!

Què significa per a vosaltres la Sagrada Família?

Mercè (Me.): Jo he viscut al barri des de l’any 1970, i per a mi la sagrada Família és com si fos la meva segona família. M’hi trobo molt acompanyada. Sempre que puc col·laboro amb la parròquia i dono un cop de mà al mossèn. 

Recordes alguna anècdota?

Me.: Vaig tenir l’honor de conèixer Subirachs, un bon home. Un cop vaig visitar el seu taller, i vaig quedar meravellada quan em va explicar com feia les portes amb cera.

Com és això de viure quatre generacions juntes sota un mateix sostre?  

Ma.: És curiós i divertit a la vegada. En trec molts valors i històries de les quals puc aprendre cada dia. És una experiència única.

Me.: Angelina ens explica moltes anècdotes de quan era petita i l’escoltem atentament. Ens ajudem molt i som una gran família. 

G.: A més, és una sort perquè es recorda de moltes coses de la família i té una memòria que no tenim els altres.

Angelina, i per a vostè què significa viure amb la seva família?

A.: Soc molt feliç per estar tan ben acompanyada, i per poder parlar i riure plegats. Estic molt orgullosa de la meva família. Gràcies!

Quina considera que és la clau de la seva longevitat?

A.: Jo també m’ho pregunto: Per què he arribat a fer tants anys? Què he fet? Cada matí, quan em llevo, penso que he d’ajudar i fer el bé, això és tot. 

Me i G.: El secret potser es troba en el fet de menjar un iogurt cada dia. I també és molt xocolatera. No s’està de res.

Quin consell donaria als joves?

A.: Que estiguin contents i que respectin les persones grans, perquè ells també han estat petits. I ajudar els altres sempre que es pugui.

La clau de la meva longevitat? Jo també m’ho pregunto. Cada matí, quan em llevo, penso que he d’ajudar i fer el bé, això és tot

Angelina Torres Vallbona

Quin record té de la Barcelona de la seva infantesa?

A.: Ha canviat moltíssim, abans era com un poble. Al voltant de la Sagrada Família tot eren camps. Hi havia molta germanor. Recordo jugar molt amb les amigues pel carrer o que per la revetlla de Sant Joan la gent agafava la coca i anava a Montjuïc, a la Font del Gat, a menjar-la. Després va venir la guerra i ens va treure aquesta alegria. Jo tenia 17 anys, i a la nit havíem d’anar a fer cua per demanar menjar. Van ser tres anys terribles.

Acabem l’entrevista parlant del futur de la Sagrada Família i la finalització de la torre de Jesús el 2026, que coincidirà amb els actes del centenari de la mort de Gaudí. Tots quatre frisen per veure la Basílica acabada i desitgen continuar acompanyant a «l’àvia» a més visites. «He vist molt, però espero poder-la veure del tot», conclou Angelina.