Mariano Barceló: la història del model del baldaquí

Quan Antoni Gaudí treballava a la façana del Naixement, feia esculpir les figures a partir de models reals de persones i animals, amb la voluntat d’aportar realisme i unitat al conjunt. Escollia gent que tenia a prop, com ara col·laboradors seus de l’obra, feligresos, infants de l’escola o veïns del barri del Poblet, el nucli original de l’actual barri de la Sagrada Família, i procurava que el model triat tingués relació amb el personatge que es volia representar. Un d’ells va ser Mariano Barceló, picapedrer de la Sagrada Família, que va fer de model de Crist crucificat, tal com mostra la imatge següent, que s’exposa al museu del temple:

^{Mariano Barceló fent de model de Crist crucificat a l’obrador d’Antoni Gaudí}

La fotografia, que no menciona el nom del model, s’extreu d’un article publicat a la revista catalana Gaseta de les Arts l’1 de juliol del 1926, poc després de la mort d’Antoni Gaudí, on s’explica la tècnica del guix emmotllat que emprava l’arquitecte per fer les escultures i mostra imatges del seu obrador.

El model de Crist el va fer servir l’escultor Carles Mani, col·laborador de Gaudí, per fer el crucifix de l’oratori de la Casa Batlló, ara a la cripta de la Sagrada Família, i l’any 2010 va inspirar l’artista Francesc Fajula per fer el Crist del baldaquí de l’altar major de la Basílica.  

_{Crucifix de Crist que Carles Mani va realitzar el 1906}

Els descendents actuals sempre han tingut ben present el vincle de Mariano Barceló amb la Sagrada Família, gràcies als relats familiars i la fotografia publicada a Gaseta de les Arts. I fins al dia d’avui no es tenia constància de cap document que acredités que havia fet de model i el vincle laboral amb el temple.

Recentment, però, s’ha localitzat l’obituari que El Propagador de la Devoción a San José, una publicació fundada pels promotors de la Sagrada Família, va dedicar a Mariano el desembre del 1926. En aquest text se’l relaciona explícitament amb la fotografia publicada a Gaseta de les Arts. L’escrit constitueix un homenatge a la seva aportació al temple:

Montserrat (neta de Mariano Barceló): «Aquest article ens ha fet molta il·lusió perquè és un homenatge a ell i a la seva feina»

Per conèixer més detalls de la seva història, parlem amb les netes de Mariano Barceló, les germanes Anna Maria i Montserrat, i la seva besneta, la Carla, col·laboradora de la Junta Constructora de la Sagrada Família.

Què en sabeu, del Mariano?

Carla Planas (C.): La meva àvia, veïna del barri i amb un gran vincle amb la Sagrada Família, parlava de la història del seu sogre, el Mariano. Soc historiadora de l’art i m’agrada la investigació, així que, reconstruint l’arbre genealògic de la família, vaig descobrir que el meu besavi era nascut a Tarragona. La Laia (responsable del Centre de Documentació i arxiu de la Junta Constructora) em va dir que molts dels col·laboradors de Gaudí eren del Camp de Tarragona, la seva terra natal. Entre aquests hi havia el seu pare, l’Antonio, que, segons l’obituari localitzat recentment, també va ser l’encarregat del taller de picapedrers de la Sagrada Família i podria haver rebut directament l’encàrrec de l’arquitecte de venir a treballar a Barcelona. Mariano, el seu fill, es va formar a la Sagrada Família i, més endavant, va heretar el càrrec del seu pare quan aquest va morir.

Anna Maria Barceló (A.): Pel que sabem, tota la família es va traslladar de Tarragona a Barcelona, al carrer de Jovellanos, i després al carrer de València, entre el carrer de Sardenya i el carrer de la Marina, perquè era més a prop del temple.

Quina feina tenia al temple?

Montserrat Barceló (M.): Sempre ens han explicat que era el cap de picapedrers, que havia fet les tortugues de la façana de Naixement i de model de Crist, que, segons el meu pare, en un principi havia d’anar a la façana de la Passió.  

L’article d’El Propagador dona més detalls de qui era i demostra que era el model de Crist. Què ha significat per a vosaltres aquesta descoberta?

(M.): El Mariano sempre ha estat present a les nostres vides a través de les històries que ens explicaven els nostres pares. Aquest article ens ha fet molta il·lusió perquè, per primera vegada, la història que sempre havia estat només familiar queda documentada i reconeguda públicament. És un homenatge a ell i a la seva feina, i també un reconeixement a la nostra mare, que parlava del nostre avi amb gran devoció i desitjava que tot això es pogués conèixer.

(C.): La Laia em va dir que tota la informació dels treballadors es va cremar a la guerra, així que no ens esperàvem trobar un article com aquest. Veure com reconeixien el tipus de persona que era i com s’entregava a la seva feina, amb tant de detall, ens va emocionar profundament. Professionalment, m’agrada treballar amb aquesta base documental, que enriqueix les fonts orals i construeix la història del temple.

«Sólo cuando el estado le reclamó y lo mandó a Cuba en los días de la pérdida de aquella posesión, dejó de prestar sus servicios al Templo de la Sagrada Familia, al cual dirigía constantemente sus ojos porque en él había dejado su corazón»

^{Fragment de l’obituari de Mariano Barceló publicat a El Propagador de la Devoción a San José. 1 de desembre del 1926. Pàgina 376}

I ara, què sentiu quan el veieu esculpit sobre l’altar de la Basílica?

(M.): És molt emocionant i és un honor. Estem molt orgulloses i agraïdes d’estar aquí a la Sagrada Família parlant amb vosaltres.  

També és un reconeixement a algú del barri. Vosaltres què recordeu del Poblet?

(A.): Hi vam viure durant molts anys i ha canviat molt. Abans ens coneixíem tots i era com un poble. Recordo el safareig on rentàvem la roba o fins i tot una lleteria on venien la llet d’una granja que hi havia al carrer de la Marina.

I la Sagrada Família, què significa per a vosaltres?

(M.): És part de la nostra història: pel vincle familiar que hi tenim, però també perquè és on hem viscut. D’alguna manera podem dir que hem crescut amb la Sagrada Família

^{Carla Planas, Montserrat i Anna Maria Barceló; besneta i netes de Mariano Barceló Roca}