Quina música volia Gaudí a l’interior de la Sagrada Família?

Antoni Gaudí sempre va tenir molt present el cant en el projecte de la Sagrada Família. En aquest article descobrim amb Umberto Viotto i Narcís Laguarda, arquitectes de la Junta Constructora, com Gaudí va imaginar l’espai de cantories (les tribunes dedicades als cors) i la seva acústica, així com volia que fos la distribució dels cantaires.

Un cant que omple el temple

Gaudí volia que la veu dels cantants embolcallés l’interior del temple per manifestar la presència de Déu. És per això que va situar els cors al voltant del recinte, a prop dels fidels, a 15 i 20 metres sobre el terra. L’alçada permet aprofitar millor l’espai i que els cantaires vegin bé l’altar i la persona que els dirigeix des de qualsevol punt de la nau. A més, com diu Umberto Viotto, les voltes hiperbòliques actuen de tornaveu, és a dir, el sostre reflecteix la veu i la dispersa cap als fidels, com la llum, per tal que la paraula de la litúrgia arribi a tothom. Abans de la Sagrada Família, Gaudí ja va provar aquest efecte acústic en el púlpit que va dissenyar durant les obres de restauració de la Catedral de Mallorca, que incloïa un tornaveu de pedra al damunt que havia de servir per amplificar el missatge de l’orador.

^{Rèplica del tornaveu que va dissenyar Antoni Gaudí per a la Catedral de Mallorca (esquerra). Voltes a sobre de les cantories que reflecteixen la veu i la dispersen cap a la nau  (dreta)}

«La paraula, que és el temps i el vehicle de l’oració, no pot faltar al temple, i en ell tindran gran importància els llocs destinats a cors d’homes, de dones (gineceu) i de nens. La paraula dominarà la música»

^{Cèsar Martinell. Gaudí i la Sagrada Família explicada per ell mateix, pàgina 77}

En l’àmbit acústic també cal destacar la importància del claustre. Tradicionalment, aquest espai s’emplaçava adossat a un dels laterals de les esglésies o monestirs, però Gaudí volia que envoltés la Basílica perquè el concebiacom un lloc d’aïllament del soroll de la ciutat i de pregària abans d’accedir a l’interior.

^{Perímetre del claustre de la Sagrada Família}

Quant a la distribució, tal com s’explica als Àlbums de Temple, Gaudí va situar els cors de dones (gineceus) seguint el traçat de les façanes de les naus laterals i de la façana de la Glòria, és a dir, en forma de lletra u. A sobre seu, a 30 metres, va preveure un altre espai de cantaires, mentre que damunt del deambulatori que circumda el presbiteri, a l’absis, hi va ubicar les veus blanques (les dels infants). Completant els cors també va descriure un lloc situat al cimbori central, a 45 metres, destinat a la capella de música del temple, entre quatre orgues. Finalment, sobre la porta principal Gaudí va preveure un podi o balcó, conegut com el Jubé, per al cant de les benediccions.

En total va imaginar espai per a més de mil veus, que durant les celebracions s’havien de fusionar amb els cants dels fidels situats a sota. «És necessari que el poble prengui part en els cants de l’Església», explica Gaudí a Joan Bergós, ajudant de l’arquitecte i amic seu, en el llibre Antoni Gaudí. L’home i l’obra.

Igualment, en converses amb Gaudí, Isidre Puig Boada, arquitecte col·laborador i deixeble seu, escriu que a l’interior s’hi havia de representar l’himne final de les pregàries que tradicionalment es canten al llarg d’una jornada (matines, laudes, vespres i completes), distribuïdes al temple en funció de la trajectòria solar al llarg d’un dia. A aquests càntics de les hores ja citats per Gaudí s’hi han afegit els de l’any litúrgic; amb els de l’Advent, Nadal i Quaresma situats a la banda del Naixement i els de la Pasqua i Pentecosta a la Passió, explica Narcís Laguarda.

Les partitures d’aquests cants gregorians es materialitzen en les baranes de cantories en forma de tetragrama. A més, a dalt de cadascun dels dotze trams de grades hi anirà el títol que servirà per identificar més fàcilment cada cant, tot i que de moment només se’n pot llegir un de mostra: «Veni creator Spiritus».