Antoni Gaudí sempre va tenir molt present el cant en el projecte de la Sagrada Família. A l’anterior article vam veure com l’arquitecte va imaginar i distribuir l’espai de cantories (les tribunes dedicades als cors) i com va estudiar l’acústica de l’interior de la Basílica. En aquesta ocasió, ens fixem en els seus gustos musicals i en la relació que tenia amb Lluís Millet i l’Orfeó Català.
Referents musicals de Gaudí: retorn als orígens
Un dels objectius de Gaudí per a la Sagrada Família era apropar la música religiosa als fidels, seguint la tendència promoguda pel Papa Pius X (1835-1914) en el motu proprio Tra le sollecitudini. Per fer-ho, l’arquitecte volia tornar als orígens, al cant gregorià, la música tradicional de l’Església catòlica d’origen medieval, i al cant popular català; dos referents musicals que compartia amb el seu amic Lluís Millet i Pagès, director i fundador de l’Orfeó Català. Probablement, la seva relació va començar arran de les visites que l’arquitecte feia a l’església de Sant Felip Neri, on Millet era el director de capella. Els dos amics també es reunien a la Sagrada Família, com s’observa en aquestes fotografies:
L’afinitat musical de Gaudí i Millet es va fer palesa ja l’any 1916, quan van assistir al primer curs de cant gregorià al Palau de la Música Catalana. «És en aquest moment que l’arquitecte aprèn sobre els cants tradicionals de l’Església o la litúrgia de les hores, uns coneixements que després va voler representar a la Sagrada Família», exposa Narcís Laguarda, arquitecte de la Junta Constructora de la Sagrada Família. Es conserva una fotografia amb els assistents al curs, impartit per Gregori Maria Sunyol, monjo de Montserrat.
Assistents al curs superior de cant gregorià realitzat al Palau de la Música l’any 1916, entre els quals hi ha Lluís Millet i Antoni Gaudí. Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
Antoni Gaudí també sentia afinitat per l’Orfeó Català de Barcelona, una agrupació coral fundada el 1891 pel seu amic i Amadeu Vives amb l’objectiu de difondre el repertori coral català i universal. El 29 de juny del 1922, en una visita al Palau de la Música coincidint amb la diada de Sant Pere, va mostrar la seva estima cap a aquest grup quan li van demanar que signés al llibre d’or de l’entitat. L’arquitecte, a qui li agradava dibuixar, va improvisar una al·legoria d’Orfeu (heroi de l’antiga Grècia), tocant la lira i envoltat d’animals. Sota la il·lustració, que es conserva a l’arxiu de l’agrupació, va escriure la dedicatòria següent: «Al Cel tots en serem d’Orfeonistes».
Dedicatòria d’Antoni Gaudí al llibre d’or de l’Orfeó Català. Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
L’Orfeó i el seu director van participar activament en diversos concerts, celebracions i altres moments significatius de la vida del temple, tal com testimonien les notícies de l’època publicades a El Propagador de la Devoción a San José i diaris com La Veu de Catalunya. Especialment multitudinari va ser el concert de clausura de l’Any Jubilar Josefí el desembre del 1921 en el qual van participar diversos orfeons i corals de Catalunya.
Lluís Millet dirigint l’Al·leluia de Händel en el concert de clausura de l’Any Jubilar Josefí al temple, el desembre del 1921. Font: El Propagador de la Devoción a San José
Igualment, és curiosa l’anècdota entre els dos amics que recull Joan Baptista Serra de Martínez, arquitecte i col·laborador de Gaudí, en el llibre Gaudí i la música. En el marc de les visites a Barcelona que organitzava Lluís Millet amb grans personalitats musicals d’Europa, es va representar al Palau de la Música la Passió segons Sant Mateu, de Bach. Poc després de la funció, en una visita a la Sagrada Família, el músic alsacià Albert Schweitzer li va demanar l’opinió a Antoni Gaudí, qui també havia assistit al concert. L’arquitecte, que no era un gran aficionat als compositors alemanys, molt presents en l’època modernista, va mostrar la seva admiració envers l’obra i va afegir: «Em sembla que m’ha agradat tant, perquè vós, amic Millet, l’heu arranjada un xic». (Gaudí i la música. Joan Baptista Serra de Martínez, pàgina 33)
La relació entre Gaudí i Millet va durar fins a la mort de l’arquitecte, el 10 de juny del 1926, tres dies més tard que fos atropellat per un tramvia. El compositor va ser un dels encarregats d’acompanyar el taüt durant la processó fúnebre que va recórrer els carrers de Barcelona des de l’Hospital de la Santa Creu fins a la Sagrada Família, caminant al seu costat com tants cops ho havien fet. Un cop a la Basílica, Millet va homenatjar el seu amic dirigint el cor d’homes i nens de l’Orfeó Català, que va interpretar el Requiem de Tomás Luis de Victoria, un dels músics més representatius del Renaixement espanyol.
Igualment, LLuís Millet li va dedicar un escrit d’homenatge, publicat el juliol del 1926 a la Revista Musical Catalana i reproduït l’11 de setembre del mateix any a La Veu de Catalunya, del qual en reproduïm alguns fragments:
Un gran artista ha desaparegut d’entre nosaltres, un arquitecte genial, un home en el més fort i cabal sentit de la paraula, un home verament extraordinari, un esperit vident, penetrant, armat d’una fe incorruptible. […] Catalunya no s’ha vist mai òrfena de grans homes que l’han honrada d’un valor transcendental, que l’han feta albiradora als països més llunyans i de civilització més proclamada. En els mateixos temps moderns no ens han mancat les altes figures que ens han guiat i consolat en les malvestats que sovint ens atueixen. Entre aquestes personalitats, en Gaudí n’era una de ben singular, potser la d’una potència més formidable, la d’una penetració més aguda. Les seves formes arquitectòniques acusen aquesta força que de moment esparvera però de seguida s’imposa i enxiqueix tota forma veïna. Semblen aquestes formes una força de natura estilitzada per la mà poderosa d’un geni ordenador de la potència cega. El temple de la Sagrada Família, encara que tot just començat, malgrat els molts anys que s’hi treballa, és l’expressió més fèrvida i opulent i completa del geni i idealitat del nostre artista i aquesta obra serà la seva glòria flamejant en els temps futurs. […]
Un fragment Requiem de Tomás Luis de Victoria tornarà a sonar a l’interior de la Basílica aquest 19 de març, festivitat de Sant Josep, l’any en què es compleix el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Serà en el marc del concert de Quaresma amb l’Orfeó Català que la Sagrada Família acollirà amb motiu de la commemoració de l’aniversari de la col·locació de la primera pedra, reforçant l’esperit coral i el vincle històric entre aquestes dues institucions.
