Dijous passat, 20 de març, vam donar la benvinguda a la primavera, l’època de l’any en què la natura reneix després de l’hivern. També és una època de floració de molts arbres fruiters, com ara l’ametller, el presseguer i el cirerer, que aquests dies estan transformant el paisatge dels camps i els omplen de color. Sabíeu, però, que fruites com aquestes també són presents a la Sagrada Família?
Fruites de les naus laterals i el transsepte
Les façanes corresponents a les naus laterals del temple (llevant i ponent) estan coronades per sis frontons triangulars. Cada frontó està rematat amb una cistella de fruites que inclou les fulles del seu arbre a sota. En total són dotze cistelles, les quals contenen dotze classes de fruites diferents ordenades segons el curs de l’any.
Les fruites ens remeten a la Jerusalem celestial, on l’arbre de la vida produeix una collita per a cadascun dels mesos de l’any. Antigament, els pagesos presentaven les seves collites en forma d’ofrena a l’altar abans de la consagració.
Fruites de primavera i estiu:
Així doncs, al costat de Naixement hi ha les fruites de la primavera i l’estiu, mirant a llevant i a l’inici del dia. Aquí hi podem veure (començant per la banda de muntanya) les nespres, les cireres, les prunes, els préssecs i les peres.





Fruites de tardor i hivern
D’altra banda, al costat de Passió hi ha les fruites de la tardor i l’hivern, mirant a ponent, és a dir, al final del dia, que representa també la caiguda de l’any. Aquí hi podem veure (començant per la banda de mar) les pomes, les ametlles, les figues, els caquis i les castanyes.





Les darreres paneres d’aquesta cota es troben als finestrals del transsepte: a la banda de mar hi ha les taronges i a la de muntanya, les magranes.


Les fruites dels terminals de les naus laterals i el transsepte són una representació de les bones obres dels homes i dones inspirades en l’Esperit Sant. Una mica més avall, al voltant dels finestrals inferiors, hi ha les fulles de l’arbre fruiter amb les fruites encara a l’arbre. Aquestes fruites són verdes, perquè les bones obres encara s’estan gestant. En canvi, una mica més amunt, les fruites recollides a la panera són ja madures, perquè les bones obres ja han madurat i han acabat donant el seu fruit, moment en què les fulles de l’arbre cauen per les superfícies dels frontons. Igualment, entre els finestrals ogivals i els frontons hi ha les figures dels sants, fundadors dels principals ordes religiosos, exemple de les bones obres (veure infografia)

Vista general de la façana lateral de ponent (esquerra)
Paneres amb taronges i castanyes i les fulles del seu arbre que cauen per les superfícies dels frontons (dreta)
Els terminals de les fruites dels finestrals de les naus laterals són fets de trencadís de ceràmica. Els va executar Etsuro Sotoo seguint una maqueta original d’Antoni Gaudí, la qual es conserva a la col·lecció de la Fundació de la Sagrada Família.

Fruits de la nau central
A un nivell superior del temple, a les façanes de la nau central, hi ha el mateix tipus d’acabament (frontó triangular i decoració de ceràmica a la part superior). Aquí hi ha les ofrenes eucarístiques: el pa sagrat i el calze de vi, també realitzades per Sotoo. El pa és aixecat per damunt d’un ram d’espigues de blat, fent referència també a la collita que l’origina, i que té algun toc de vermell en representació de les roselles que sovint es veuen als camps de blat. El calze de vi s’aixeca per damunt d’un gotim de raïm. El pa i el vi es van alternant, tot i que, en el cas del calze no hi ha repetició, sinó que s’alternen les diferents especialitats del raïm: el negre, el blanc i el moscatell, amb tons daurats.




Acabem aquest article amb una reflexió que Joan Bergós, deixeble d’Antoni Gaudí, va sentir dir al mestre i que expressa en el seu llibre Gaudí. L’home i l’obra, una mostra més de com la naturalesa era una font d’inspiració en tot el que feia:
«La pintura per mitjà dels colors i l’escultura mitjançant la forma expressen els organismes existents: figures, arbres, fruits…, dient-ne la interioritat a través de les exterioritats. L’arquitectura crea l’organisme i per això aquest ha de tenir una llei en consonància amb les de la naturalesa.»
Joan Bergós – Gaudí. L’home i l’obra. Pàgina 38