A la Basílica trobem representacions dels membres de la Sagrada Família en diferents espais, especialment a la façana del Naixement. Les podem veure en els grups escultòrics que representen les escenes familiars dels primers anys de vida de Jesucrist, o en els noms de tots tres (Jesús, Maria i Josep) escrits al capdamunt de les tres columnes de la façana: la central, que té escrita tota la genealogia de Jesucrist des d’Abraham, Isaac i Jacob, acaba al capdamunt amb les lletres de Jesús, mentre que les columnes de la dreta i de l’esquerra tenen, respectivament, els noms de Maria i Josep.
També podem llegir els noms de tots tres escrits a les torres laterals de la façana, sota els balcons situats als extrems. En aquests mateixos balcons podem veure els símbols esculpits: sobre la barana hi ha un ribot de fuster que representa sant Josep i una corona que representa la Mare de Déu i, sobre la porta del balcó, una corona d’espines, la qual representa Jesucrist.
No obstant això, hi ha una altra mena de representacions que es refereixen a la Sagrada Família i que es presenten d’una manera, potser, un xic més encriptada. I és que les inicials de Jesús, Maria i Josep, posades en aquest ordre, faciliten una sigla capicua que dona força joc per a la creació de bonics monogrames. De fet, les Jornades Mundials de la Joventut, unes trobades anuals de jovent cristià de tot el món, han aprofitat també la força d’aquesta sigla donada la coincidència de les inicials, i això també ha ajudat que aquest monograma s’hagi estès pels cinc continents.
Gaudí també ho va aprofitar i va dissenyar-ne diversos. Un dels més rellevants és el que va fer en el medalló de coberta de l’edicle annex a l’edifici parroquial de la Sagrada Família. L’edicle és un pavelló partit, un edifici relativament exempt de la resta del conjunt parroquial que Gaudí va fer construir per cobrir les creixents necessitats d’espai. Servia per a actes diversos i com a vestíbul amb accés independent. És més baix, i és ben definit en el seu contorn, la qual cosa fa que la seva coberta sigui diferenciada i independent de la resta. El medalló que hi ha sobre aquesta coberta és fet en ceràmica de colors i això li dona una vistositat extraordinària.
Aquest és el que es va prendre com a mostra per fer l’escut del paviment del temple en el centre del creuer i, també, en una mida més petita, davant la seu presidencial dalt del presbiteri. Encara de manera més discreta el podem veure també en els poms estiradors de les portes dels cancells del temple, a la façana de la Glòria.
És realment un fet molt ben trobat com, amb tan pocs elements i colors, Gaudí fa un símbol ben complet. Les aparents cinc ratlles blanques verticals, paral·leles, són els tres pals centrals de la M de Maria, flanquejades per les dues J, de Jesús i Josep. Els elements clau, simbòlics, són en groc i taronja. La J de Jesús s’allarga cap amunt i cap al centre per col·locar a dalt la creu de Crist, que identifica i caracteritza la J de Jesús que va al davant.
La J de Josep, al darrere, s’allarga per baix, de forma que crea una mena de reflex de l’anterior, i busca també la posició central per expressar la flor de la vara florida que caracteritza el sant. La corona és l’atribut que identifica a Maria, que es representa ben sovint com a reina. En aquest cas, la corona es minimitza a la sanefa central que lliga els tres pals de la M.
També és molt bonic, i encara més complet, el monograma JMJ que Gaudí va dissenyar pel sostre de l’oratori de la la casa Batlló, però que es conserva al museu del temple. En aquest cas és de fusta daurada i, a més dels tres símbols identificatius (creu, corona i flor), es pot veure com la J de Jesús s’allarga per l’extrem inferior i es bifurca mostrant els tres claus de la crucifixió. La J de Josep també s’allarga per l’extrem contrari per mostrar una altra flor, amb la qual cosa n’hi ha una de tancada i una de ben oberta. La corona de Maria és molt més clara, com un cercle que recull els tres pals de la M. Per últim, tot el conjunt està emmarcat per una mena de rosari que, sobre les lletres, podria recordar una corona d’espines.
Finalment, als primers bancs per a la feligresia de la Basílica podem contemplar, en els reclinatoris de la primera fila, fets en forja, aquest mateix monograma que fa referència a l’adorada Sagrada Família i que, com hem pogut veure en aquest article, al marge de donar-li nom al temple de Gaudí, està present en tot el seu interior.
