Aquí podeu consultar el vocabulari arquitectònic, litúrgic i biogràfic de la Sagrada Família
A
Absis: Part d’una església, comunament de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior i en la qual generalment se situen el presbiteri i l’altar. L’absis sol estar envoltat de capelles petites o absidioles, en nombre senar.
Asociación Espiritual de Devotos de San José: Fundada el 1866 per Josep Maria Bocabella, aquesta associació, que va arribar a tenir 600.000 membres, tenia com a òrgan de difusió la revista El Propagador de la Devoción a San José, que va assolir una tirada de 25.000 exemplars. A partir del 1948, la revista va passar a denominar-se Temple, nom amb què la segueix publicant la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, que des del 1895 vetlla per la construcció del temple.
B
Basílica: Església notable per la seva antiguitat o significació.
Basílica major: Cadascuna de les quatre esglésies principals de Roma, considerades les primeres de la cristiandat: Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major, Sant Pau Extramurs i Sant Pere del Vaticà.
Basílica menor: Títol honorífic atorgat per concessió papal a diverses esglésies del món cristià, importants per la seva història, proporcions i la veneració que promouen com a santuaris.
Bocabella i Verdaguer, Josep Maria (Barcelona, 1815–1892): Catòlic fervorós i molt devot de sant Josep, el llibreter Bocabella va decidir dedicar-se a fomentar el culte a aquest sant, cosa que va fer a través de l’Asociación Espiritual de Devotos de San José i la revista El Propagador de la Devoción a San José, i també amb l’edició de nombrosos llibres i opuscles de caràcter religiós.
C
Creuer: Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal d’una església. De vegades també s’utilitza aquest terme per definir tota la nau transversal d’una església, igualment coneguda com a transsepte.
Cripta: Església o capella situada en un pla inferior al de l’església principal.
Columna de doble gir: Columna de base poligonal o estrellada utilitzada a l’interior de la Sagrada Família que, a mesura que creix girant a dreta i a esquerra, es va transformant en cercle, de manera que aconsegueix més estabilitat i un efecte estètic més estilitzat i harmònic en el seu conjunt.
Vegeu a continuació com el gir simultani en dos sentits oposats va generant, en tres trams, les diferents seccions, que multipliquen el nombre d’arestes successivament a mesura que es puja en alçària. En cada tram, per doblar el nombre de puntes, cal cada vegada la meitat d’alçària i la meitat d’angle girat:
N
Nàrtex: Vestíbul, pòrtic, davant la porta d’una església o d’un temple.
P
Presbiteri: Part de l’església, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major. Sol estar elevada amb relació a la resta de l’església i és reservada als clergues.
S
Sagristia: A les esglésies, lloc, generalment tocant al presbiteri, on es custodien els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots per a les funcions litúrgiques.
T
Transsepte: Nau transversal d’una església que forma una creu amb la nau principal.