Mercè Riba, Béatrice Bizot i Teresa Riba han estat les artistes seleccionades per la Junta Constructora de la Sagrada Família per fer les escultures de l’interior i exterior de la capella de l’Assumpta, que actualment s’està construint al mig del claustre annex paral·lel al carrer de Provença. Aquestes figures són fruit d’un procés de creació elaborat i curós en el qual es passa del treball en fang a la forma final en pedra, i on la feina de les escultores es conjuga amb la dels modelistes, arquitectes i picapedrers del projecte.
Mercè Riba, el besavi de la qual va ser escultor de la façana del Naixement en època de Gaudí, ha ideat els baixos relleus interiors que il·lustren quatre escenes de la vida de la Mare de Déu. Riba també és l’autora de la figura de sant Josep Oriol, que va col·locada a l’exterior, damunt d’una de les portes d’accés a la capella de l’Assumpta. A l’altra porta hi ha l’escultura de sant Roc, obra de Béatrice Bizot, mentre que Teresa Riba s’encarrega d’elaborar els quatre àngels que aixequen la cúpula, que representa el mantell blau de la Mare de Déu.
Per primer cop, es reuneixen les tres artistes a la Sagrada Família per conversar sobre les escultures i el seu procés d’elaboració. També ens acompanya Xisco Llabrés, l’arquitecte de la Basílica que coordina el projecte de l’Assumpta.
Què vau pensar quan us van dir que us havien seleccionat per fer les escultures de la capella de l’Assumpta?
Teresa (T): Al principi no m’ho creia. Vaig sentir molta responsabilitat i un punt de respecte, però també molta il·lusió. No pots deixar que la magnitud de la Sagrada Família i tot el que l’envolta et paralitzi. Has de pensar què vols representar i anar a l’essencial.
Béatrice (B): És necessari mantenir la calma davant d’una tasca tan important com aquesta. Ets un artista més del temple i et proposes fer-ho de la millor manera possible.
Mercè (M): A mi el que em preocupava era encertar l’opció; que el to i el significat de l’escultura encaixessin amb el llenguatge artístic, plàstic i espiritual del temple. Jordi Faulí ens va dir que la capella havia de ser un lloc d’empara, recolliment i acollida.
Com ho heu fet per transmetre aquesta idea de recolliment de la capella a les vostres escultures?
(T): Al principi, em va costar imaginar unes escultures d’àngels sense ales, però després vaig pensar que no les necessitaven, perquè hi ha altres maneres de volar; amb la imaginació, l’alegria, la il·lusió… Vull que els àngels transmetin el sentiment i l’actitud d’acompanyament a la Mare de Déu, seguint la idea de Gaudí d’unificar la terra amb el cel.
(B): Per a mi, és important que sant Roc transmeti l’apropament i l’acollida de l’Església, tal com va fer ell amb els més necessitats. Per això és important que miri cap avall, per comunicar-se amb la gent que entra a la capella des de l’exterior.
(M): Sant Josep Oriol i sant Roc són dos personatges propers als barcelonins, i la seva presència lliga perfectament amb la idea d’acolliment de la capella.
Pel que fa als relleus, em proposo unir quatre moments importants de la vida de Maria amb l’actualitat, des d’una visió molt humana. Que la gent quan els observi vegi referències a la seva família, que és a qui Gaudí va dedicar el temple.
Com s’integra la vostra obra en el llenguatge simbòlic de la Basílica?
(B): Al final és com si tornéssim a la intenció inicial de l’art a les esglésies, que era explicar la història cristiana a les persones que no sabien llegir; a més, ho volem fer d’una forma planera i entenedora.
Xisco Llabrés (X): La intenció de Gaudí ja era aquesta. Ell volia apropar la litúrgia a tothom en un moment en què les misses encara es feien en llatí, i es va avançar així als canvis que es van introduir en el Concili Vaticà II del 1962. I això és el que fan les escultures, que incorporen la iconografia clàssica, però també s’expressen amb una actitud i un sentiment que les fan properes.
Aquestes escultures són properes i també molt expressives…
(M): Hem passat de la façana de la Passió (dura, estàtica i amb ossos) a unes figures amb expressió humana que es dirigeixen directament al visitant. També ajuda el fet que estiguin a poca altura i que tinguin els ulls visibles.
(X): Els àngels aixequen el mantell, els sants que custodien les portes donen la benvinguda a la gent… A la capella de l’Assumpta les escultures no podien ser fermes, fan accions i han de tenir el moviment que elles els han donat.
(Per ordre): Teresa Riba, Béatrice Bizot i Mercè Riba treballant les escultures en fang als seus respectius tallers
Com es pot explicar tant amb un sol material com la pedra?
(T): Amb sentiment. Si no sents, no expresses. La capella de l’Assumpta és acolliment, protecció, maternitat… Tots aquests conceptes s’expressen amb sentiment.
La capella de l’Assumpta és acolliment, protecció, maternitat… Tots aquests conceptes s’expressen amb sentiment
Com és el procés de creació de les escultures i com el viviu?
(B): Darrere de cada figura hi ha una tècnica molt elaborada. Abans d’arribar a la peça final es passa per diverses etapes d’escaneig, digitalització i adaptació. La nostra obra és com un puzle de peces que han d’encaixar a la perfecció.
(M): La Sagrada Família no és una sala d’exposició per a la teva obra. El nostre encàrrec té una finalitat concreta i ha d’encaixar amb la feina que han fet tantes persones durant anys.
(T): La digitalització és el que m’ha impressionat més. Veure la peça flotant sense tocar-la i com s’integra amb la resta d’elements.
Les nostres escultures tenen una finalitat concreta i han d’encaixar amb la feina que han fet tantes persones durant anys
Amb quins reptes us esteu trobant?
(B): Adaptar-te a una arquitectura en què no hi ha res recte (riuen), i veure com encaixa l’escultura amb la resta de la construcció.
(M): Del projecte inicial al resultat final hi ha un llarg camí. I això fa que t’hagis d’anar adaptant a possibles desajustos. Treballar amb la pedra també és un repte, ja que és diferent afegir material, com es fa amb el bronze, que treure’l.
Què significa l’art per a vosaltres?
(M): Jo em passo tot el dia pensant escultures. Puc dir que és una part de mi.
(T): L’art és una necessitat que tothom té; com l’amor o com respirar. La creativitat està en els homes. Si la gent no és creativa, se sent morta. Hem de defensar la creativitat i que ningú no ens la prengui.
(B): Sí. Aquesta creativitat és una necessitat que et ve sense saber gaire com. Estàs animat en aquesta observació permanent de les formes. És molt misteriós.
(M): Jo també crec que l’art és una forma d’estar en el món. Quan tu estàs amb l’obra d’art, estàs plantejant moltes coses pròpies: t’enfades amb la peça, o et quedes al·lucinant…
(T): Exacte, és un mirall de qui ets tu, i també del món.
(D’esquerra a dreta): Teresa Riba, Mercè Riba i Béatrice Bizot conversant sobre la maqueta de la capella de l’Assumpta al taller de modelistes de la Sagrada Família
