Els nous bancs de la Basílica: així ha estat el procés de creació

Aquest article conté un vídeo

Gaudí, com bé sabem, no solament projectava edificis sinó que, en molts casos, també dissenyava el mobiliari interior per així implicar-se més en l’obra. En el cas de la Sagrada Família, va fer dos models de bancs diferents per a la cripta. Un d’ells, destinat a tota la zona central, es caracteritzava per tenir el respatller mòbil, la qual cosa permetia moure’l per asseure’s, bé mirant cap a la capella central de l’absis, bé mirant cap a la capella de sant Josep, el sant a qui l’associació promotora de les obres retia gran devoció i que està just a l’altre costat. L’altre, pensat per a les zones laterals de la cripta, Gaudí el va dissenyar perquè fos un banc fix, és a dir, sense mobilitat de respatller, i es caracteritzava per tenir uns laterals alts, que s’aixecaven enlaire amb punta triangular.

Després del Concili Vaticà II, aquests bancs van ser modificats per adaptar-se a l’obertura de la nova litúrgia, i, entre altres canvis, es van suprimir la mena d’orelleres laterals que tenien, cosa que va permetre millorar la visibilitat de l’altar. Tots aquests bancs tenien una estructura metàl·lica de suport feta a base de perfils en T i eren de roure envernissat, però s’han enfosquit molt amb el pas del temps.

La celebració inaugural del temple el 2010 va obligar a dotar-lo de bancs. Així, es va optar per seguir la línia marcada per Gaudí i es va prendre com a model el banc de la cripta. Es van fer de faig, una fusta molt més clara, neta i lluminosa. Tanmateix, set anys després, i mentre afrontem els darrers detalls de l’interior del temple, hem començat també a col·locar uns bancs nous, ara sí, definitius.

LA COMODITAT, OBJECTIU PRINCIPAL

Com que les celebracions a la Basílica acostumen a ser de més durada que en la majoria de misses parroquials, la comoditat del banc va ser un element determinant a l’hora de pensar en el disseny. Al mateix temps, es va apostar per dotar la Basílica d’un banc propi d’acord amb l’estètica de la nova arquitectura de les naus i no tant de la línia neogòtica que correspon a la cripta. D’aquesta manera, es va iniciar un estudi que va comprendre també el banc que Gaudí va dissenyar per a la Colònia Güell, amb el qual comparteix l’esquema de funcionament i els materials: l’estructura és de ferro forjat i les parts en contacte amb el cos són de fusta, de tacte més càlid.

A més, s’ha volgut tornar al roure, com a fusta original del mobiliari de Gaudí, però amb un envernissat natural per no enfosquir els bancs, i s’ha esmerçat un gran esforç per fer-los realment més ergonòmics, és a dir, més còmodes. En aquest sentit, altres bancs més moderns i comuns que es poden trobar actualment a diverses esglésies i al Seminari de Barcelona també han estat una referència durant el procés de disseny i d’ells s’ha extret l’altura i profunditat del seient i la inclinació del respatller. No obstant això, la silueta i els contorns, més rectes, amb arestes més anguloses, acostumen a provocar incomoditats a la ronyonada o darrere dels genolls; així doncs, amb el nou disseny dels bancs de la Sagrada Família s’han arrodonit totes aquestes vores.

Cada un dels bancs nous és una peça de 4,50 m de llarg prevista per a vuit persones, tot i que, en cas de necessitar-se més espai, n’hi poden cabre fins a deu i no hi ha ni potes ni arestes que molestin als qui queden desplaçats. Cada banc pesa uns 180 kg, la qual cosa fa que sigui pràcticament impossible trabucar-los o moure’ls, cosa que ha obligat a dissenyar un estri per poder-los desplaçar en cas de ser necessari. Tot s’ha pensat, fins i tot el detall del ganxo per penjar les bosses.

Les formes del banc agrupen de dues en dues les vuit places, de manera que el respatller forma una mena d’ona suau que trenca la monotonia excessiva que provoca la presència del banc multiplicada per tantes fileres seguides. Aquest respatller, fet amb un paraboloide que arrodoneix l’aresta, no només el posa en concordança amb l’arquitectura del temple, sinó que té la part funcional d’evitar que els colzes de qui resa no molestin a qui seu al davant.

Així doncs, els bancs de la Sagrada Família han sorgit d’una síntesi entre els bancs de Gaudí per a la cripta del temple i els de la Colònia Güell, però, en qualsevol cas, una de les coses que més els caracteritza és el reclinatori plegable que, desplegat, facilita l’oració de genolls, i, plegat, facilita el pas entre els bancs en actes no religiosos. El reclinatori de la primera filera, en quedar com una peça exempta, s’ha dissenyat amb tota la seva singularitat i s’hi ha incorporat amb forja l’anagrama JMJ de la Sagrada Família, extret del baldaquí original de la cripta.

Vegeu en aquest vídeo quin ha estat el procés de disseny i de producció que s’ha seguit per dotar la Basílica d’aquests bancs tan singulars, ara ja definitius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *