L’any 1878 Antoni Gaudí es va graduar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va començar el seu recorregut professional. Per entendre l’obra que va fer d’adult, però, cal conèixer la seva infantesa, marcada pels orígens familiars al Camp de Tarragona. Aprofitant l’any del centenari de la mort de l’arquitecte, el blog de la Sagrada Família recorre el territori on va viure abans que marxés amb la família a Barcelona quan tenia setze anys. Ens endinsem en les seves arrels i descobrim els edificis, paisatges i fonts d’inspiració que van forjar la seva personalitat i una manera única de veure l’arquitectura i el món. Ens ho expliquen tres persones que coneixen bé la seva vida i obra: Armand Puig, prevere, teòleg i biògraf de Gaudí; Jaume Massó, historiador i museòleg reusenc, i Montserrat Giralt, responsable del Departament d’Educació del Gaudí Centre.
Casa natal
Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Reus el 25 de juny del 1852, com consta a la documentació personal, acadèmica i professional signada per ell mateix i el seu pare. Segons el testimoni del seu amic, Eduard Toda, el naixement va produir a la casa on vivien els seus progenitors, Francesc Gaudí i Serra i Antònia Cornet i Bertran, al carrer de Sant Vicenç número 4. Als baixos de la casa, propietat de la família materna fins a l’any 1878, hi havia el taller de caldereria de l’avi, i el pare de Gaudí tenia un obrador propi a prop. Una placa al costat de la porta recorda el naixement de l’arquitecte.
Molt a prop d’aquest espai hi trobem Gaudí nen, una obra de l’artista reusenc Artur Aldomà que representa l’arquitecte jugant a les bales durant la seva infantesa.
L’església Prioral de Reus
L’endemà del seu naixement, Gaudí fou batejat a la Prioral de Sant Pere, una església del segle XV d’estil gòtic tardà dedicada al patró de la ciutat. Una placa commemorativa i una pica baptismal, situada en una de les capelles laterals, recorden aquest fet. En aquesta mateixa parròquia també hi va rebre la primera comunió, després de formar-se en la catequesi, uns ensenyaments que va aprendre de petit i que l’acompanyarien al llarg de la seva vida fins a esdevenir una font d’inspiració per a la seva obra. La futura façana de la Glòria de la Sagrada Família, per exemple, parteix del Catecisme de la doctrina cristiana, de l’Arquebisbe de Tarragona Josep Domènec Costa i Borràs, explica Armand Puig.
A l’exterior de l’església destaca el campanar, visible de lluny per la seva alçària. Des d’allà, Gaudí hauria contemplat sovint el paisatge del Camp de Tarragona, que abasta des del mar fins a les muntanyes de Prades, i la llum del Mediterrani, que després esdevindria un element cabdal de la seva obra.
Mentre pujava, el nen, que era molt observador, es devia fixar en les escales de l’interior, que són semblants a les que acabaria dissenyant per a les torres de la Sagrada Família. També devia observar la fumera del passeig de la Boca de la Mina, símbol de l’efervescència industrial que vivia Reus a mitjan segle XIX, que destaca per la seva forma helicoidal, molt present en les obres de l’arquitecte.
Fumera del Molí de la Vila, a la vora del passeig de la Boca de la Mina de Reus (esquerra) i escales de l’interior del campanar de l’església Prioral de Reus, que per la seva forma recorden les de les torres de la Sagrada Família (dreta)
«Sens dubte, l’obra de Gaudí està impregnada d’aquest pujar a dalt del campanar. Per a nosaltres és el campanar inspirador perquè així ho va ser per ell.»
Montserrat Giralt
Santuari de Misericòrdia
En la seva infantesa, Gaudí solia anar amb la seva família al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, aleshores situat als afores de Reus i un lloc de trobada habitual per als habitants de la ciutat. Encara que el 1868 la família es va traslladar a viure a Barcelona, al llarg de la seva vida l’arquitecte va tenir aquest espai molt present. Tant és així que, anys més tard, a la cúpula de la capella de l’Assumpta (a l’absis de la Sagrada Família), va voler evocar el mantell blau sostingut per àngels de la talla de la Verge que presideix el santuari, patrona de Reus, i per la qual ell i la seva mare sentien una especial devoció.
D’esquerra a dreta: escultura de la Verge del Santuari de Misericòrdia, dibuix original d’Antoni Gaudí per a la capella de l’Assumpta de la Sagrada Família i recreació virtual del projecte acabat i que ara està en construcció
Igualment, l’any 1900 va dissenyar un estendard que ell i altres fills il·lustres de Reus van portar en peregrinació des de Barcelona fins al santuari, tal com es descriu a la premsa local del moment. Menys fortuna va tenir el projecte de reforma de la façana del temple, que no es va arribar a executar, però conserva un esbós original al Museu de Reus. Tot i la decepció de veure frustrada l’obra, Gaudí mai va oblidar la seva estimada terra natal.
Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus (esquerra). Còpia de l’esbós original d’Antoni Gaudí per a la reforma de la façana del santuari (dreta)
Casa pairal dels Gaudí a Riudoms
Si per part materna venien de Reus, per part paterna eren de Riudoms, el poble veí on els Gaudí tenien la casa pairal. «La seva identitat és reusenca i riudomenca alhora», explica el mossèn Puig.
A la planta baixa de l’edifici hi havia el taller de caldereria de l’avi patern, un ofici que consisteix a treballar sobre planxes de coure planes per transformar-les en recipients tridimensionals com peroles, calderes i càntirs. Les hores d’observació i aprenentatge al taller li van conferir una gran capacitat d’imaginar formes, espais i volums que anys més tard aplicaria a les seves maquetes, dibuixos i obres. Gaudí reivindicava aquests orígens familiars, ja que ell mateix es definia com a «fill, net i renet de calderers». Actualment, la casa pairal, que va ser propietat de la família des del segle XVIII fins a la mort d’Antoni Gaudí, està rehabilitada i s’hi pot visitar una recreació del taller, les dependències familiars i les golfes.
«El pare, l’avi i el besavi eren calderers. És una relació important perquè ell sempre deia que l’herència d’aquests avantpassats que treballaven el coure li permetia imaginar-se el volum.»
Jaume Massó
(De dreta a esquerra): Exterior de la casa pairal de la família paterna d’Antoni Gaudí a Riudoms, recreació del taller de la caldereria i la cuina
Mas de la Calderera i voltants
Les possessions paternes a Riudoms també incloïen una finca rural coneguda popularment com el Mas de la Calderera. Sovint, quan la família es traslladava a la casa, feien pujar en ruc al jove Gaudí, afectat pel reuma als peus i una salut delicada que de vegades li impedia caminar, jugar a pilota o participar en els jocs dels seus companys. Aquesta quietud i les llargues estades que passava en aquest indret, rodejat de vegetació mediterrània i camps de fruiters, oliveres, garrofers, ametllers o avellaners, van afavorir la curiositat i l’esperit d’observació del futur arquitecte.
Exterior i voltants del Mas de la Calderera, a Riudoms
«Gaudí observa la natura com ningú. La seva sensibilitat davant del món natural va néixer en aquests espais agrícoles», explica Giralt. Un exemple d’aquesta relació entre entorn i arquitectura el veiem a les cistelles de fruita de les naus laterals de la Sagrada Família. «Els fruits que hi ha representats són els dels arbres del voltant del Mas que ell ha pogut collir, tocar i menjar de petit; així com les castanyes, que venen de les muntanyes de Prades», diu el mossèn Puig.
Ametller (esquerra) i panera amb ametlles a la nau lateral de la banda de la façana de la Passió de la Sagrada Família (dreta)
Joan Bergós, un dels arquitectes deixebles d’Antoni Gaudí i ajudant a la Sagrada Família, narra el que devia veure i sentir el seu mestre quan estava en aquest indret:
«En aquests sojorns infantívols al Mas, enriolat amb els testos de flors, voltat de vinyes i oliveres, animat amb el cloquejar de l’aviram, el piular dels ocells i el zumzeig dels insectes, i amb les muntanyes de Prades al fons, el petit Gaudí copsà les més pures i plaents imatges de la Natura, aquesta Natura que ell anomenà sempre la “meva Mestra” i les recordava encara amb fruïció en la senectut.»
Fragment del llibre Gaudí: L’home i l’obra, de Joan Bergós, p.14
El mar i la llum del Mediterrani
Antoni Gaudí deia que els oriünds del Mediterrani, com la gent del Camp de Tarragona, tenen una bona disposició per a les arts plàstiques i la percepció de la bellesa.1 És per això que per treballar s’envolta d’arquitectes, picapedrers o artistes de la zona, com Josep Maria Jujol, Cèsar Martinell i Domènec Sugrañes, per destacar-ne tres.
Aquest territori es caracteritza per la varietat del paisatge, amb els seus colors i formes, la lluminositat i la presència del mar, elements que sempre van formar part del seu imaginari i que influeixen en la seva arquitectura.
Ja de petit tenia el costum d’anar a la platja del Miracle, a la ciutat de Tarragona, al costat del barri de mariners del Serrallo, d’on era el seu avi matern, que era pescador. Per a Gaudí, contemplar el mar era «una necessitat», i és per això que ja d’adult els diumenges tenia el costum de baixar a l’escullera del port de Barcelona per veure’l, tot i que reconeixia enyorar la llum i els colors de la seva terra natal.
Platja del Miracle, Tarragona
El mar, juntament amb la caldereria, configura la visió de l’espai de Gaudí. El raonament de l’arquitecte sobre aquest tema el recull el seu deixeble i a amic, Cèsar Martinell:
«Les meves qualitats gregues són per causa del Mediterrani, la visió del qual constitueix per a mi una necessitat. Necessito veure el mar sovint, i molts diumenges me’n vaig a l’escullera. El mar és l’única cosa que em sintetitza les tres dimensions —espai—. A la superfície, s’hi reflecteix el cel, i a través d’ella veig el fons i el moviment. El meu ideal seria veure tot això a la platja del Miracle de Tarragona, on la llum i els colors tenen uns altres matisos; però m’haig de conformar veient-ho des de l’escullera.»
Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix, Cèsar Martinell, p.142
Ermita de la Mare de Déu de la Roca
Al nucli de Mont-roig es troba aquest santuari marià ubicat damunt d’una penya i amb unes vistes privilegiades del Camp de Tarragona. Les roques, coves i cavitats rogenques de l’entorn recorden l’arquitectura de Gaudí, sobretot la forma sinuosa de la façana de la Casa Milà. Aquesta similitud amb l’obra del geni català ja la va percebre Joan Miró, molt arrelat a aquest entorn i als seus paisatges, els quals va retratar.
Ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp. Les formes ondulants de la roca recorden edificis de Gaudí, com la Casa Milà
Encara que no hi ha cap document escrit, és probable que Gaudí freqüentés aquest espai proper a Reus i Riudoms i s’interessés per les peculiars formes de les roques. De jove ja li agradava fer excursions per conèixer la història, l’art i la natura del territori; i, anys més tard, es va fer soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, entitat precursora de l’actual Centre Excursionista de Catalunya. L’acompanyaven Eduard Toda i Josep Ribera, a qui coneixia d’haver estudiat junts als Escolapis de Reus. Els tres amics tenien interessos intel·lectuals semblants, que durant aquesta etapa els van portar a compartir alguns projectes, com El Arlequín, una modesta revista en la qual Gaudí va col·laborar fent alguns dibuixos.
En definitiva, «la infantesa de Gaudí és una mena de gran esponja de la qual ell va anar assimilant costums, tradicions, devocions i maneres de fer», diu el mossèn Puig. Una etapa que oscil·la entre Reus, Riudoms, Tarragona i els seus voltants, i en la qual anirà forjant la seva futura identitat com a arquitecte.
- Gaudí, l’home i l’obra, Joan Bergós, p.36 ↩︎
