L’Associació de Devots de Sant Josep, promotora del projecte i de les obres del Temple, editava periòdicament una revista anomenada El Propagador de la devoción a San José, que servia per posar al corrent als 600.000 associats que arribà a tenir de les activitats de l’associació, entre les quals misses o actes solemnes per promoure la devoció a Sant Josep; també informava de les novetats del projecte i de l’obra del temple.

Les notícies sobre l’obra que es publicaven a El Propagador eren molt diverses. Així, es recollia des de la col·locació de la primera pedra d’una columna a la compra de determinat material, passant per la culminació d’una maqueta o la nova versió de Gaudí per alguna part del projecte.

Posteriorment, van veure la llum els Àlbums del Temple, que es publicaven en paral·lel a les notícies i informacions publicades a El Propagador que feien referència al projecte i a l’obra. En el fons, no eren més que una nova ocasió per informar sobre la construcció de la basílica i, conseqüentment, aconseguir fons per poder continuar amb les obres. En els primers àlbums, les descripcions del projecte s’atribueixen, inicialment, a l’arquitecte ajudant de Gaudí, Domènec Sugranyes, i després, al secretari de la junta del Temple, Joan Martí Matlleu.

Primer àlbum

El primer d’aquests àlbums es va publicar el 1914, amb portada a tres tintes i textos en cinc idiomes: català, castellà, francès, alemany i anglès. És una clara mostra de l’interès, més enllà de l’àmbit local, que aleshores ja suscitava l’obra. Té 26 pàgines, i les 16 centrals són de paper de més qualitat per acollir una mostra fotogràfica de l’estat de les obres en aquell moment. En aquesta mena de fascicle central es pot veure, també, un plànol-croquis del temple complet. Aquest és un dibuix que ja havia sigut publicat amb anterioritat i que mostra uns terminals de les torres que ja havien evolucionat respecte a les primeres propostes.

Dibuix del temple complet publicat el 1914 al primer Àlbum de Temple

Segon àlbum

El 1917 es va publicar el segon àlbum del Temple, aquest cop amb 36 pàgines. L’Àlbum es presenta amb la mateixa portada i els textos són gairebé idèntics al primer. També conserva el dossier fotogràfic central, però se li afegeixen deu pàgines que aporten una informació nova i molt interessant, com ara plànols del projecte de la Sagrada Família, fotografies de les maquetes del projecte que mostren com ha anat evolucionant i diversos estudis comparatius de l’església que estava imaginant Gaudí amb altres d’arreu. En aquest sentit, el sistema que s’utilitza és molt  visual, ja que el que fa és col·locar mitja planta del projecte de la Sagrada Família junt amb mitja d’un altre temple. També es fa això amb les vistes en alçat. D’aquesta manera, el nostre temple es compara amb les principals seus catalanes, com ara la de Girona, Manresa i les dues més importants de Barcelona, la catedral i Sta. Maria del Mar, però també amb moltes catedrals espanyoles i exemples del gòtic europeu, entre les quals, les principals esglésies de Roma, la de Sant  Marc de Venècia, o la catedral de Colònia (Alemanya), amb què es fa una comparació en alçat.

Estudis comparatius de l’església que estava imaginant Gaudí amb altres d’arreu de Catalunya, Espanya i França; publicats al segon Àlbum del Temple l’any 1917.

Tercer àlbum

Resulta difícil fer una datació exacta del tercer àlbum, però s’estableix entre el 1922 i el 1925, és a dir, encara en vida de Gaudí. De contingut i portada diferent, té 32 pàgines en total. El nombre d’idiomes s’ha reduït a tres (català, castellà i francès), la qual cosa fa que es disposi de més espai per descriure el projecte. Així, en aquest número hi ha setze pàgines per explicar-lo, juntament amb un dossier fotogràfic central també de setze pàgines, que inclou fotografies noves i d’altres reutilitzades. De l’estudi exposat en el segon àlbum, només se’n conserva la planta del projecte, completada amb una nova secció longitudinal del temple, així com un estudi comparatiu amb les esglésies de Roma i Colònia.

Plànol i dibuix de la secció longitudinal i planta de la Sagrada Família, publicat entre el 1922 i 1925 al tercer Àlbum del Temple

Quart àlbum

El quart Àlbum, entre el 1927 i el 1929, és, amb 52 pàgines, el més complet de tot. Té una portada semblant al tercer i inclou informació en tres idiomes; també incorpora un dibuix general del projecte actualitzat i un dossier fotogràfic central de 16 pàgines, part noves i part reutilitzades. Acompanyant els textos apareixen il·lustracions molt diverses, algunes de les quals completen l’estudi comparatiu de catedrals d’arreu; del temple hi ha nous plànols en planta i en alçat o, fins i tot, una pàgina completa que detalla la façana del Naixement, aleshores gairebé a punt de finalitzar. En ser publicat després de la mort de Gaudí, aquest àlbum es converteix, a més, en un mitjà per parlar de la seva obra i de la seva aportació al mon de l’arquitectura.

Dibuixos explicatius del temple i la façana de Naixement publicats al quart Àlbum del Temple, entre 1927 i 1929.

Aquest quart àlbum va servir de base per al primer llibre sobre el temple que el mateix 1929 va publicar l’arquitecte Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí i director de les obres entre 1966 i 1974, els últims tres anys juntament amb Lluís Bonet. Aquesta publicació completa de manera molt detallada la descripció i simbologia del conjunt inclosa a l’últim àlbum.

En publicar-se tan sols tres anys després de la mort de Gaudí, es considera que totes dues publicacions, tant el quart àlbum com El Temple de la Sagrada Família de Puig Boada, són les descripcions més fidels a les seves darreres intencions pel que fa a l’evolució del projecte.  Per això, són unes de les fonts escrites més consultades i tingudes en compte pels arquitectes que segueixen fent créixer l’obra amb el màxim respecte al projecte original per destacar al seu autèntic mestre i creador, Antoni Gaudí i Cornet.