Ara que ja hem col·locat les bases dels quatre ponts que connecten el conjunt de cimboris centrals a la cota de 85 metres sobre el pla de temple, volem aprofitar aquesta fita per explicar-ne amb més detall el disseny i el sistema constructiu.
En aquesta cota de 85 metres, cadascuna de les torres dels evangelistes es troba a prop de l’inici de la torre de Jesucrist, és a dir, per sobre de la Sala Creuer i de la planta tècnica que anomenem planta diafragma. Així, la distància que salven els ponts és tan sols de tres metres i mig. No obstant aquesta poca llargada, conformaran un espai obert de gran interès, un preàmbul de l’entrada a la torre de Jesucrist.
Gaudí mateix ja va dissenyar recorreguts per a algunes zones del temple, com els de l’interior de les torres del Naixement, on el visitant es troba de tant en tant un dels petits ponts que connecten aquestes torres, cosa que crea una experiència espacial única. Sota aquesta filosofia, el recorregut cap a la torre central passa per espais oberts, primer en travessar les escales de l’absis en direcció cap a l’interior de les torres dels evangelistes del costat muntanya (Lluc i Marc) i, després, en arribar a l’esmentada cota de 85 metres.
COMPLETANT LA SÈRIE GEOMÈTRICA…
Com ja vam comentar prèviament en un altre article d’aquest blog, Gaudí dissenya els ponts de la façana del Naixement prèviament al desenvolupament del seu nou llenguatge geomètric. Va ser més tard que es va posar a treballar amb superfícies reglades de doble curvatura, principalment amb els paraboloides i els hiperboloides, però també amb conoides i helicoides. En els ponts de la façana de la Passió, els arquitectes continuadors van incorporar aquesta nova geometria i, en dates més recents, també ha sigut l’ús d’aquesta geometria base la manera de plantejar el disseny dels ponts entre les escales de l’absis i la base de les torres dels evangelistes de muntanya, a 45 metres sobre el pla de temple. De fet, podem dir que els nous ponts de 85 metres que descrivim en aquest article completen aquesta sèrie de dissenys caracteritzats per una geometria a base de superfícies reglades guerxes, també a vegades anomenada «geometria anticlàstica» o «de superfícies de doble curvatura inversa».
L’element més característic d’aquesta sèrie de ponts és el trenat de tres paraboloides hiperbòlics en la seva cara lateral, que els dota de moviment i dinamisme. En el cas d’aquests ponts a 85 metres, això es repeteix a dues cotes diferents: d’una banda, per sota del nivell del paviment, aquest joc geomètric genera les gàrgoles que evacuen l’aigua de pluja que cau sobre el pont i l’escorrentia natural de la pell de les torres; l’altre joc de tres paraboloides és per sobre l’alçada de les persones, per alleugerir la barana pètria i facilitar més transparència a les vistes, ja que arriba a tenir tres metres d’alçària en tocar la torre de Jesucrist.
… PERÒ UN DISSENY INÈDIT
Havent mencionat la seva semblança amb els altres ponts del temple, toca parlar també de les seves singularitats. Aquests ponts tenen un disseny inèdit, ja que la base geomètrica és un hiperboloide el·líptic i lleugerament inclinat. Aquesta geometria s’evidencia en la planta, que dibuixa una hipèrbola més estreta al centre i més ampla cap a les torres de cada costat, així com en els paraments laterals petris com a seccions de pas el·líptiques; també es percebrà la geometria de l’hiperboloide mare mitjançant la xarxa de seguretat que cobrirà el pont, una xarxa que estarà formada per cables que, trenant-se i formant una malla, resseguiran les mateixes rectes generatrius de la superfície base original. El tractament de les textures de la pedra també dona pistes de la geometria que els conforma, ja que la superfície mare (l’hiperboloide el·líptic) es presenta amb la textura més forta, el punxonat bast, mentre que els paraboloides es tracten amb la buixarda i els plans es deixen amb la superfície afinada. El cos inferior incorpora un joc de piràmides en baix relleu que recorden molt el disseny dels fruits dels frontons de les naus laterals, excepte les incrustacions de vidre venecià d’aquests remats.
Les pedres triades per a l’execució dels ponts també busquen integrar-se al conjunt construït prèviament en pedra de Montjuïc amb la seva riquesa cromàtica. En aquest cas, de manera semblant als panells de les torres centrals, s’ha triat una barreja de pedra sorrenca de Cantàbria, beix anglès i granit de gra fi, de Lugo. Cada pont té un total de 4,20 metres cúbics de pedra (peça acabada) dividits en 16 peces, 8 que conformen el cos inferior i 8 més que formen els paraments laterals.
ELS PANELLS AFECTATS, «PANELLS ESPECIALS»
La presència dels ponts entre les torres genera interaccions en els nivells tres i quatre dels panells de les torres dels evangelistes, així com en el nivell u i en el diafragma de la torre de Jesucrist. És per això que els panells afectats els anomenem «panells especials». Cadascun dels ponts queda limitat per dues portes, una al costat de la torre de l’evangelista i, l’altra, a la torre de Jesucrist. Les portes de les torres dels evangelistes són necessàriament més petites, en ser-ho també el costat d’aquestes torres menors que les contenen; en canvi, les portes de la torre de Jesucrist són bastant més altes, i és per això que les baranes de pedra dels ponts creixen cap a l’entrega al panell de Jesucrist. Tot és per adaptar-se a l’arquitectura adjacent i ajudar a percebre el gran canvi d’escala entre les torres. I la torre de Jesucrist és realment molt més gran.
Aquests «panells especials» són molt complexos quant a l’arquitectura, l’estructura i també pel que fa al pas d’instal·lacions (electricitat, dades i parallamps) indispensables per al bon funcionament del conjunt dels cimboris, i és per això que requereixen muntar-se peça a peça in situ, a diferència del sistema de premuntatge dels panells estàndard. En substituir tot un mòdul de finestres per crear-hi cada porta, cal reforçar els panells especials amb pantalles de formigó armat de manera que tinguin una rigidesa semblant a la dels panells veïns.
Des del punt de vista estructural, els ponts són encastats a la torre de Jesucrist i simplement recolzats sobre les torres dels evangelistes. Aquesta junta de suport s’ha considerat en el càlcul estructural com a junta sísmica, és a dir, que ha de poder absorbir un moviment diferencial entre les torres, per la qual cosa s’ha fet amb una unió de neoprè armat.
LES PORTES, FETES A MIDA I AMB CONTROLS EXCEPCIONALS
En plantejar la visita de la torre de Jesucrist, a 85 metres d’alçària, i un recorregut apte per al visitant a través d’aquests ponts, es va posar sobre la taula la necessitat que les portes de comunicació entre les torres dels evangelistes i la de Jesucrist fossin automàtiques, per tal que servissin per regular els fluxos tèrmics i de corrents d’aire. En afrontar aquest repte, va sorgir el requeriment que quedessin ben integrades a l’obra arquitectònica, però els dissenys disponibles al mercat de portes corredisses automàtiques sempre tenen uns mecanismes en la part superior molt voluminosos i de difícil integració arquitectònica amb la geometria de paraboloides de la pell de les torres. Per això, es va arribar a la conclusió que calia una solució feta a mida. D’aquesta manera, les portes corredisses, amb unes fulles que s’amaguen en el gruix de la pedra i uns mecanismes sota el paviment, s’han dissenyat de manera exclusiva per a la Sagrada Família.
Sobre aquestes portes podem afegir encara que els diferents mecanismes que componen aquesta solució única són fets a França i segueixen un procés de fabricació estàndard, ja que així ens assegurem que compleixen les normatives i homologacions pertinents, entre d’altres, i superen assaigs d’un milió de cicles d’obertura i tancament en un banc de proves. No obstant això, per garantir el bon funcionament del disseny global (amb aquests mecanismes sota del paviment), en lloc de la seva situació habitual a sobre de la porta, el fabricant ha hagut d’assajar el primer d’aquests conjunts fent 117.000 cicles al taller a França i posteriorment 2.246 cicles al taller de l’instal·lador a Catalunya. A més, en aquesta ocasió ha col·locat els mecanismes i les portes a dins de l’estructura de xapa metàl·lica del panell especial real, i ha validat així l’encaix i el bon funcionament de totes les peces.
Han calgut molts esforços per resoldre l’arquitectura d’aquestes portes i moltes hores de treball conjunt en l’enginyeria per resoldre un disseny compartit, però estem convençuts que ha valgut la pena, sobretot si tenim en compte els brillants dissenys de portes corredisses que coneixem del mateix Antoni Gaudí. En les portes del menjador de la casa Vicens, per exemple, Gaudí inventa un sistema en què tant la fulla de la porta com les guies del terra es pleguen i s’amaguen, manualment, dins del gruix del mur. Aquí, a la Sagrada Família, esperem que aquests panells que allotgen les portes estiguin col·locats a l’obra abans d’acabar l’any.
