Les pedres de les torres centrals: cronologia d’un control també excepcional

La pedra és un material noble amb el qual s’han construït les grans edificacions de la història de la humanitat. El fet de ser molt abundant i de tenir una gran resistència i durabilitat la fa una matèria primera molt adequada per construir edificis pensats per aguantar durant molts anys, com és el cas de la Sagrada Família.

Actualment, a la Basílica s’estan construint simultàniament les sis torres del cimbori central: la de Jesucrist, la de la Mare de Déu i les dels quatre evangelistes. En totes elles s’està emprant la pedra tesada. Amb aquesta tècnica, utilitzada per primera vegada al temple, s’aconsegueix que els diversos panells que formen la pell de les torres puguin suportar els esforços del vent i complir amb la normativa vigent de resistència als sismes sense necessitat d’una estructura de formigó armat en tota la seva superfície. La gran diferència entre el sistema clàssic utilitzat fins ara, que consistia en una estructura de formigó armat aplacada amb pedra per les cares exterior i interior, i l’actual, amb panells tesats, és que aquest últim permet que els panells siguin de pedra massissa en tot el seu gruix. Això simplifica enormement el mètode constructiu perquè no cal fer una estructura interna de formigó armat recoberta amb peces de pedra fixades a l’estructura mitjançant tacs químics i barres de connexió metàl·liques.

Un altre dels grans avantatges d’aquesta tècnica innovadora és que accelera enormement el temps de construcció, ja que permet col·locar tot un conjunt de peces en una sola operació de grua. De fet, l’assemblatge es duu a terme en un escenari en què es reprodueixen les mateixes condicions de l’obra; aquesta operació es fa en un solar a peu pla on es treballa amb molta més agilitat i seguretat que a més de 50 metres d’altura.

EN QUÈ CONSISTEIX LA TÈCNICA DEL TESAT?

La tècnica del tesat utilitzada es basa a perforar les peces de pedra amb uns orificis circulars per poder-hi introduir unes barres metàl·liques d’acer inoxidable Dúplex 1.4462, que és un acer inoxidable d’altes prestacions austenítiques i ferrítiques. A més, té una part important de crom i níquel en la seva composició, cosa que garanteix una resistència a l’oxidació molt superior a l’acer al carboni convencional. Les barres es tensen mecànicament amb un gat hidràulic per ser posteriorment fixades pels dos extrems mitjançant uns caps de tesat i unes femelles amb l’objectiu de garantir que un grup d’unes quinze a vint peces quedin agrupades i tensades formant una sola unitat, és a dir, en forma de panell.

Per tal de fer que aquesta tècnica sigui viable, cal garantir que cada una de les peces de pedra que conformen els panells tingui una resistència mecànica determinada, que varia en funció de la càrrega que ha de suportar d’acord amb la posició dintre del panell. En aquest sentit, hi ha tres tipologies de peces: les A, amb una resistència mínima de 70 MPa a compressió i 9 MPa a flexió; les B, de 55/7, i les C, de 45/7.

És per això que, des de l’inici de l’aplicació de la tècnica del tesat, l’any 2015, es va instal·lar un laboratori d’assajos al taller logístic que el temple té al polígon industrial de les Borges Blanques, on s’emmagatzema i es preelabora la pedra que s’utilitza per a la construcció de la Sagrada Família. Els assajos mecànics realitzats en aquest laboratori propi s’afegeixen al control de qualitat estàndard que es fa per a totes les pedres utilitzades en la construcció de la Basílica.

UNA PEDRA, SIS CONTROLS

Cal tenir en compte que, per a poder utilitzar una tipologia determinada de pedra al temple, prèviament aquesta ha d’estar homologada. Així, a les noves pedres se les analitza petrològicament i en funció de la seva composició mineral. També se’ls fan proves físiques per determinar-ne la resistència a la compressió i a la flexió, i per obtenir-ne la porositat i la densitat, així com proves químiques en què, per exemple, se sotmet les pedres a cicles de broma salina de NaCl o s’exposen a atmosferes contaminades d’SO₂ per garantir-ne la idoneïtat i durabilitat. Paral·lelament a l’homologació de la pedra, també es verifiquen les pedreres d’on s’extreu i s’analitza la capacitat d’extracció per garantir la regularitat del subministrament, les dimensions i els formats dels blocs o les tècniques d’extracció.

1) El primer control: a la mateixa pedrera

En aquest sentit, el primer control de qualitat es fa a la mateixa pedrera, tant al front d’extracció abans d’extreure la pedra del terreny, com després d’haver-se extret, per assegurar l’absència de fissures, canvis de tonalitat o altres deficiències.

2) De la comprovació a la classificació

Passat aquest primer control, la pedra es transporta per via terrestre o marítima, depenent del lloc de procedència, al magatzem logístic de les Borges Blanques. Quan els blocs arriben al magatzem, es verifica el control fet a la pedrera. En cas de no haver-se fet bé, els blocs es retornen o refusen. Després, es classifiquen en funció de la procedència —a les torres centrals s’utilitzen vuit tipus de pedra diferent—, del format i de les dimensions. Les pedres s’agrupen per tipologia i, dintre del sector del magatzem destinat a cada classe de pedra, posant els blocs més grans a sota i els més petits al damunt. Amb aquesta distribució s’aconsegueix augmentar la capacitat del magatzem.

3) El control per excel·lència: la resistència de la pedra

Posteriorment, s’inicia el procés de preelaboració de la pedra per poder enviar-la als diversos tallers dels industrials que conferiran la geometria i la textura final a les peces. En aquest procés es tallen els blocs irregulars extrets de les pedreres en planxes de cares planes perquè els tallers puguin començar a donar la geometria definitiva a les peces sense necessitat d’haver de fer talls previs, cosa que permet un aprofitament òptim dels blocs. I és en aquest procés en què el control de qualitat adquireix una major importància. En primer lloc, s’extreu un testimoni cilíndric de cada planxa que es converteix en petites provetes cúbiques i prismàtiques que es comprimeixen amb una premsa mecànica fins que es trenquen, per així saber la resistència a la compressió i a la flexió de cada planxa.

Segons els resultats obtinguts, a cada planxa se li assignen els codis de les peces que s’hauran d’extreure, garantint que suportaran els esforços previstos en funció de la seva ubicació dins dels panells. Conjuntament amb aquest control mecànic, també es fa un control organolèptic de totes les planxes per evitar l’existència de fissures, taques, alteracions, etc. Amb aquesta anàlisi es comprova que no hi hagi cap defecte dins de la peça que pogués provocar que es trenqués en aplicar-li la tècnica del tesat. Això comportaria un endarreriment significatiu del pla de treball perquè caldria tornar-la a fer, o, pitjor encara, podria quedar debilitada i trencar-se un cop col·locada a l’obra, de forma que reparar-la o substituir-la seria molt més complex.

Tots aquests estrictes processos de control han donat com a resultat que cada una de les aproximadament 21.000 peces que conformen els gairebé 800 panells de les torres centrals disposin d’un codi diferent. I no n’hi ha cap que sigui igual. Així es garanteix la traçabilitat de la pedra en tot el seu procés, des de l’extracció a la pedrera fins a la col·locació a l’obra. Aquest codi únic que identifica cada una de les peces permet identificar una peça ja col·locada a l’obra i saber en quin taller s’ha produït, de quina planxa s’ha extret, quina resistència a la compressió i a la flexió té i de quin bloc i de quina ubicació de la pedrera s’ha obtingut.

4) Un nou control abans de la producció

Als tallers dels industrials productors, on es fa la geometria i la textura definitiva de les peces, es realitza un quart control. D’una banda, aquest és dimensional i pretén garantir la correcta geometria de les peces, del tot necessària per garantir l’assemblatge entre elles, i de l’estructura de caps de tesat i tensors d’acer inoxidable que acabaran conformant els panells; d’altra banda, aquest control també té com a objectiu detectar possibles vicis ocults que poguessin tenir les planxes, els quals es revelen en treure la pedra sobrera quan es treballa per conferir-li la forma final. Entre d’altres, ens podríem trobar amb canvis de coloració o de tonalitat inesperats que afectessin l’estètica cromàtica del conjunt, aspecte que també es té molt en compte en tot el procés de selecció i control de la pedra.

5) La verificació al magatzem de Galera…

A partir d’aquí, però, encara es duen a terme dos controls més: un d’ells té lloc quan les peces acabades es reben al magatzem, on es busca garantir que no han sofert cap incidència en el transport a causa d’una mala col·locació damunt dels palets o de no haver estat suficientment protegides durant el viatge. No obstant això, aquestes incidències no són freqüents per la cura amb què es manipulen les peces. Després d’aquest control, s’inicia la fase del premuntatge i del tesat de les pedres.

6) … i la comprovació final

El sisè i últim control té lloc quan les peces de pedra han estat tesades i, per tant, han estat sotmeses a esforços mecànics abans de configurar els panells. Es comprova que no s’hagi produït cap fissura que pugui comportar un risc de deteriorament o trencament un cop col·locada.

Aquesta sèrie de controls de qualitat que es realitzen en els diversos processos d’extracció, mecanització i premuntatge de la pedra i que es duen a terme en totes i cadascuna de les peces de les torres centrals, serveixen en última instància per garantir la durabilitat de cada una de les 21.000 pedres que s’utilitzen per a la construcció. A més, és molt probable que no hi hagi cap altra obra en construcció actualment al món on es faci un control de qualitat tan intens com el que es realitza a la Basílica de la Sagrada Família, cosa que la converteix en una obra verdaderament excepcional.