L’arquitectura que va proposar Gaudí és fruit de l’esforç continuat en la recerca de la perfecció, i això passava per l’experimentació constant. El seu mètode empíric, basat en la prova i la correcció, és el que li va permetre tantejar amb noves formes, superfícies i volums que no es veien en plànols, sinó en maquetes de tres dimensions. Tanmateix, per dur endavant totes aquestes proves necessitava comptar amb uns col·laboradors singulars, els modelistes, que són els professionals capaços de generar prototips a escala amb els quals assajaven com es comportava el que Gaudí proposava quan s’exposava a la llum, o com interactuava amb altres elements del seu entorn. I així va ser com la seva arquitectura, admirada arreu, va passar a estar estretament lligada al treball dels modelistes.
Generalment, Gaudí feia fer els models de guix a escala 1/25, una dimensió que li permetia obtenir un detall considerable del que estava assajant. No obstant això, quan ho necessitava, feia models a escala 1/10, és a dir, tan sols deu vegades més petit que la realitat, els quals oferien encara molta més precisió.
Així és com treballava Gaudí i així és com ho seguim fent ara, amb aquestes mateixes escales de treball. Les impressores en 3D permeten accelerar molt el procés, però, tot i l’ajuda que ofereix la tècnica, en el desenvolupament de maquetes sempre cal fer ajustos, i aquests han de fer-se de manera manual, la qual cosa fa necessària la presència d’aquests professionals modelistes que estan en permanent i estreta col·laboració amb els arquitectes del temple. Actualment disposem d’altres eines tecnològiques per validar el projecte, com ara les ulleres 3D, però aquestes no faciliten el tacte de la peça. Potser com li devia passar a Gaudí, per validar una peça, o per decidir la millora o la correcció d’una forma, avui dia també necessitem tenir-la a les mans i tocar-ne les arestes o les ondulacions. El tacte proporciona una informació que la vista no dona, i, de vegades, aquest ens ha proporcionat detalls decisius per al projecte.
En aquest vídeo, el cap del Taller de Modelistes, l’Albert Portolés, ens explica la seva feina i la importància per a la construcció de la Sagrada Família, i ho il·lustra amb l’exemple del model de la cúpula de la sagristia, que ha resultat imprescindible per al projecte dels grans cimboris centrals del temple.
Benvolgudas Benvolguts: Escric per a dir-vos que tot el que és va realitzant a la Sagrada Família és una preciossitat, en Antòni Gaudí guia d’una manera o altra a tothom que en treballa per a realitzar la seva meravellossa obra, encara que totes n’han estat una meravella. Voldría que aquest meu escrit pogués arribar a les persones que tenen la capacitat per a no deixar traslladar les restes de persones com en Franco que estan recollint signatures per a demanar el trasllat de les seves restes a la Sagrada Família, n’Antòni Gaudí va tenir una trobada amb Unánumo hi en va acabar negativament per què en Unánomo en criticava la llengua catalana, hi no sols per a això, per què no s’hauría de permetre enterrar restes d’u dictador que ens va possar en problemes de tota mena, culturals, lingüistics, econòmics, hi de tota mena, no en teníem ni tan sols un dret a dir que erem catalans catalanes, per tan en prego que aquesta recollida de signatures en tijgui una resposta negativa al trasllat d’aquestes restes. Enla espera que qui en tingui el comandament de la Sagrada Família en tingui una resposta negativa per a el trasllat de les anomenades restes mes amunt, sols explicant-los que a la Sagrada Familia només men pot estar les restes d’Antòni Gaudí, hi el senyor que no recordo el nom hi era creient de Sant Josep, hi havia comprat el terreny hi algun altre arquítecte havia començat la Sagrada Família perp va abandonar la consrucció, hi una famíliar d’aquest senyor en va somniar que parlava amb un senyor que era ros hi tenia els ulls blaus, hi que ell és feia cárrec de fer la Sagrada Familia , aprofito l’avinentessa per a enviar-vos l’agraïment per a realitzar tot el que en vau realitzant per a acabar la Sagrada Família amb las característiques que Antòni Gaudi us en va deixar, hi us en guia, rebeu oau i bé, i una amable i cordial salutacio.
Ramona Ibarra i Solà