La foneria i la cera perduda

Les portes de bronze fetes per Subirachs a la façana de la Passió, així com les més recentment posades a la façana del Naixement, obra d’Etsuro Sotoo, que dirigeix l’equip d’escultors del temple, i la corona de bronze que el mes de març del 2016 es col·locava en el cimal de la cúpula de la sagristia de ponent, són bons exemples de l’aplicació feta al temple de la tècnica de foneria a la cera perduda.

Aquesta darrera peça culmina tot el significat simbòlic de la cúpula. La sagristia és el lloc on es revesteixen els sacerdots abans i després de les celebracions, i Gaudí la va pensar tenint en compte dues idees representatives de la seva funció: d’una banda, la visió martirial, de sacrifici exemplificador, i d’altra banda la visió eclesial, com pastors o guies, que cuiden i trien el raïm de la seva vinya. Per això la peça de la corona és doble: a baix hi ha un anell, en representació de l’aliança que estableix Jesús amb la humanitat en l’eucaristia, i, just al damunt, la Corona de la vida, símbol de resurrecció dels màrtirs.

Per fer aquesta peça amb el procediment tradicional de la cera perduda, va caldre un procés complex que va incloure realitzar-la diverses vegades i en diversos materials. Aquest sofisticat sistema busca aconseguir una escultura buida per dins per així estalviar material i pes.

El punt de partida va ser el disseny fet amb l’ordinador, que es va convertir en una maqueta de guix amb la impressora 3D. Després, es va fer un model amb polietilè més dens, una mena de suro blanc, i així es va obtenir una corona desmuntada per peces. Posteriorment, per obtenir els motlles, aquestes peces es van recobrir amb silicona, que és un material que s’endureix ràpidament i, a la vegada, és elàstic, la qual cosa facilita el desemmotllat. A partir d’aquí es va iniciar el procediment pròpiament dit de la cera perduda: es van omplir els motlles de cera líquida, que s’enganxa a les parets formant un gruix segons el temps que s’hi deixi; els models obtinguts en cera es van introduir en uns bidons, embeguts en una mena de morter fet amb terra refractària, i, en escalfar aquests bidons, la cera es va fondre i va deixar un buit en el seu lloc. Aquest espai és el que va acabar ocupant el bronze líquid en abocar-lo dins de cada bidó.

Podeu veure el procés de la cera perduda que es va seguir per elaborar la corona de bronze de la sagristia en el vídeo següent:

Comentaris

  1. Una técnica muy bien pensada.
    El simbolismo básico para la interpretación de la obra del Genio.
    Muchas gracias por la información siempre interesante, por no decir imprescindible que aportan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *