Una anella per a les instal·lacions: compatibilitzant l’ús i el manteniment del temple

Al temple, la prioritat sempre ha estat continuar els treballs de construcció, centrats ara com ara en l’aixecament de les torres centrals. No obstant això, a mesura que les obres han anat avançant, han aparegut moltes altres necessitats, i tot el que ha anat creixent amb el monument ha arribat a assolir una rellevància que no es pot obviar.

Entre aquestes necessitats hi ha les derivades de l’augment del nombre d’actes que tenen lloc al temple i de persones que el visiten, que, a més de comportar canvis en l’emplaçament d’alguns departaments de treball per tal d’oferir una millor experiència a qui ve a conèixer-nos —per exemple, el Taller de Modelistes ocupava tradicionalment un espai a sota del temple que ara està destinat a museu i espai expositiu—, ens obliguen a comptar amb més serveis, amb les consegüents vies de cablejat d’il·luminació i de comunicació multimèdia o conduccions d’aigua, i, sobretot, a reforçar els sistemes de ventilació i climatització.

A l’hora de comptabilitzar els diferents usos del temple, però, ens hem trobat amb diferents complicacions. Per exemple, l’obertura d’un forat per fer connexions o d’una trapa per fer tasques de manteniment en un lloc ja acabat o ocupat per visitants o assistents a algun acte era realment problemàtica. Així mateix, a l’illa que ocupa el temple arribava l’electricitat per un costat i l’aigua per un altre, però tots dos serveis havien de ser redistribuïts per fer-los arribar a qualsevol punt de la parcel·la, i aquestes comunicacions no sempre estaven fetes ni previstes. Sovint, les conduccions que havien de passar d’un cantó a l’altre del temple quedaven a la vista en passar pel fossat de l’absis.

Aquestes complicacions es van accentuar després de la dedicació de la Basílica, el 2010, quan aquesta es va donar per inaugurada, perquè cada vegada hi havia més visitants circulant. Va ser aleshores quan es va començar a fer evident i necessària una galeria de serveis que comuniqués tot el temple i fos independent dels fluxos de persones i usos quotidians.

En aquell moment, a més, s’estava treballant en les obres de la sagristia i els patis annexos. Aquest edifici havia d’acollir oficines, amb les consegüents necessitats de calefacció, aigua, electricitat o cablejats per a la part informàtica, etc., quelcom que fins aleshores al temple no s’havia donat. Aquestes necessitats es van resoldre inicialment posant els cables, les conduccions i la maquinària necessària en llocs provisionals, però van posar de manifest que calia reordenar-ho i comptar amb una galeria que permetés la connexió de qualsevol element per facilitar l’accés a qualsevol punt de l’illa sense haver d’afectar l’ús normal de l’edifici.

Aquesta galeria havia de permetre no només el pas de les instal·lacions, sinó també el de les persones que es cuiden de mantenir-les. Com que es buscava que fos independent de la resta d’usos, s’havia de situar per sota del nivell del soterrani; d’aquesta manera, s’evitaven interferències i es facilitava l’arribada a qualsevol ubicació. Així, aprofitant que la sagristia i els patis annexos encara estaven en obres, es va iniciar la construcció d’una galeria d’instal·lacions amb l’objectiu que es converteixi, en un futur no llunyà, en una anella d’instal·lacions que envolti tot el temple.

 

I, COM ES VA CONSTRUIR?

Per fer possible aquesta anella, doncs, s’havia de treballar per sota del nivell dels soterranis ja construïts, i això no era pas un repte fàcil.

En primer lloc va caldre trobar un mètode el més segur possible, ja que, quan es treballa sota terra, el terreny moltes vegades és imprevisible i es poden produir sorpreses. De fet, aquesta mena d’obres sempre són complexes i cal anar amb molt de compte. Per tant, el sistema d’excavació no solament havia de ser eficient, sinó que també havia de ser el més segur possible per als operaris, per a la maquinària i per tot el que es trobés a prop o al damunt.

Un cop assolit aquest punt, el primer que es va construir va ser l’anomenat pou d’atac, un forat en vertical fins a la profunditat desitjada que permetia introduir tot el necessari per a la realització del túnel. Com que la major part de material era molt pesant, va caldre introduir-lo amb la grua.

Un dels treballs previs a l’excavació va ser la construcció d’un escut protector, és a dir, una carcassa de bigues i planxes d’acer. Aquest escut tenia l’amplada total del túnel i la llargada necessària per protegir al seu dessota la màquina excavadora sencera i els treballadors. Malgrat això, amb la intenció d’assolir la màxima seguretat possible, es va voler que la màquina fos controlada a distància; d’aquesta manera, l’operari que la comandava des del darrere quedava molt protegit i separat a la vegada que l’excavadora podia treballar més a prop del front. A partir d’aquí, es van anar col·locant els diferents pòrtics metàl·lics amb unes planxes metàl·liques entre ells. Aquestes planxes feien al mateix temps de protecció i d’encofrat del formigó que s’abocava al voltant al final de tot i que és el que va acabar donant forma i estabilitat al túnel.

Per treure la terra que es generava dins del túnel, es va realitzar una combinació de cintes transportadores i portapalets per dur les saques de terra des del front del túnel fins al pou d’atac. Un cop allà, les terres s’acabaven de treure amb la grua de l’obra.

A LA MEITAT DEL CERCLE

En la primera fase d’aquest treball es va poder executar la meitat aproximada d’aquesta anella. Ara com ara, ja la tenim enllestida des de la sagristia de ponent, passant per davant de tota la façana de la Passió, i arribant fins a la part de sota de la futura façana principal.

Per tant, per tancar el cercle, encara faltarà connectar la galeria per l’altre costat, és a dir, el tram que ressegueix els carrers de la Marina i de Provença, des de la façana de la Glòria fins a la sagristia de ponent, passant per davant de la façana del Naixement, de la futura sagristia de la banda nord i del claustre de l’Assumpta. Caldrà esperar, doncs, les darreres obres que manquen a la banda nord de l’illa del temple per completar aquesta anella de servei i extreure’n el màxim rendiment en les operacions quotidianes de manteniment de les instal·lacions.