Les torres dels Evangelistes: així seran

A la Sagrada Família, Gaudí va projectar sis torres centrals i va dedicar-ne quatre als Evangelistes, els narradors de la vida de Jesús. En els darrers mesos, aquestes torres han crescut fins als 103,56 metres d’alçària i, des del passat juny, es pot contemplar fins al novè nivell dels tretze que tindran en finalitzar-ne la construcció. Les torres dels Evangelistes seran les protagonistes de les Portes Obertes que la Sagrada Família celebrarà enguany del 20 al 23 de setembre. També seran el centre dels articles del blog durant aquest mes amb l’objectiu de donar a conèixer tots els detalls del seu disseny, estructura, construcció i simbologia.

Les torres dels Evangelistes se situen a cadascun dels quatre angles del quadrat central del creuer del temple, de 15 x 15 metres, i cadascuna ocupa un mòdul sencer de 7,5 x 7,5 metres, el mateix que explica moltes altres mesures de l’edifici. Tot i que la seva ubicació fa que es classifiquin com a cimboris, la seva dimensió en planta és molt reduïda, la qual cosa fa que siguin proporcionalment més esvelts que els dos cimboris principals, el de Jesucrist i el de la Mare de Déu, amb formes més cupulars. Així mateix, contenen les escales i els ascensors que donaran accés a l’interior de la torre de Jesucrist i, per tant, a les parts més altes del temple.

TRES PARTS DIFERENCIABLES A CADA TORRE…

Les torres dels Evangelistes faran 135 metres d’alçària una vegada finalitzades i, així, seran les terceres més altes del temple. Pel que fa a la seva formalització, es poden dividir en tres parts. La primera neix sobre les voltes a 45 metres d’altura i queda adossada a l’edifici, per la qual cosa es considera que és la base de la torre. És totalment vertical i arriba fins als 74,27 metres. Aquesta part inclou unes obertures allargades que permeten gaudir de les vistes sobre la ciutat. Des de fora, es pot veure el pas de l’escala per les baranes de pedra, que segueixen i mostren el seu traçat helicoidal. La forma d’aquestes baranes prové del model que Gaudí va deixar fet al campanar de Bernabé.

Aquesta primera part acaba amb una corona de transició, que incorpora elements en trencadís de color i florons decoratius, feta a imatge i semblança dels existents en els campanars de les façanes del Naixement i de la Passió, i que serveix per separar aquesta part del que és la torre pròpiament, que, a partir d’aquí, queda ja separada de l’edifici. Aquesta segona part de la torre es desenvolupa al llarg dels següents 36 metres i, als 84 metres, trobem el pont de comunicació que dona accés al cimbori central de Jesucrist.

Com a la resta de cimboris centrals, les torres dels Evangelistes estan fent-se amb panells de pedra tesada. Tenen un total de tretze nivells de panells, col·locats des de la cota de 76,62 metres fins als 112,49. El darrer nivell està format per panells especials, que s’han incorporat per complet als terminals.

Els terminals són, de fet, l’última part de la torre i fan 22,5 metres, aproximadament el mateix que un edifici de l’Eixample barceloní de cinc plantes. El seu disseny és similar al dels de les torres campanars de les façanes perquè amb ells comparteixen elements, com ara les lloances inscrites en hexàgons de pedra o el poliedre. A més, està generat a partir de la geometria a la qual va recórrer Gaudí al final de la seva vida, que incloïa, principalment, hiperboloides i paraboloides. Als terminals dels Evangelistes també hi trobem tres parts diferents: a la inferior hi ha els escuts hexagonals amb les lloances Amen i Al·leluia; més amunt es pot veure un icosaedre que conté els focus que il·luminaran la Creu ; i, ja al cimal de la torre, hi ha la figura corresponent del tetramorf amb el llibre i les ales, les figures a les quals la iconografia cristiana recorre des de fa segles per representar els evangelistes: un home o àngel, un lleó, un bou i una àguila.

… I ALTRES DIFERÈNCIES ENTRE LES QUATRE TORRES

A més de la diferència evident que tindrà cada terminal per la figura del tetramorf que li correspon, hi ha altres diferències clares entre les quatre torres dels Evangelistes.
Així, d’una banda, tenim les torres que formaran part del recorregut per accedir al cimbori central, que són les dels Evangelistes Lluc i Marc, al costat muntanya i que, per aquesta circumstància, estan dotades d’ascensor.

En canvi, les torres de Joan i Mateu, al costat mar, només tindran escales d’evacuació, amb la qual cosa l’espai interior serà més diàfan i les operacions de manteniment, més fàcils.
D’altra banda, el sentit ascendent de les escales de l’interior canvia, de manera que les torres de Marc i Joan pugen en sentit horari mentre que les de Lluc i Mateu ho fan en sentit antihorari.