La torre de Lluc: cap als 86,62 metres

Aquesta setmana se segueix avançant en la posada de panells de les torres dels Evangelistes. En concret, es pujarà un nou nivell a la torre de Lluc, amb la qual cosa arribarà ja al tercer amb 86,62 metres d’alçària.

Aquesta fita preveu assolir-se a finals d’aquest any, i el mateix passarà amb la torre de Marc, que arribarà a aquesta alçada al tancament del 2017. Cal recordar que ambdues torres van assolir el segon nivell el mes de setembre, i que eines com l’anomenada grua mare ajuden a aconseguir que l’aixecament es dugui a terme de manera molt àgil.

Paral·lelament a la col·locació dels panells en aquestes dues torres, es treballa en l’execució de les escales i les baranes interiors.

Les altres dues torres dels Evangelistes, les de Joan i Mateu, igualaran les de Lluc i Marc a mitjans del 2018. Serà, de fet, en aquest moment en què s’uniran les torres dels Evangelistes amb la torre de Jesucrist mitjançant uns ponts.

La finalització de les sis torres centrals està prevista pel 2022, any en què la torre de Jesucrist arribarà als 172,5 metres d’altura; al seu voltant hi haurà les quatre torres dels evangelistes, amb una alçària de 135 metres, mentre que la torre de la Mare de Déu, que està ubicada sobre l’absis, tindrà 140 metres d’alçària.

Les dotze torres més baixes, les que representen els apòstols, es troben a les façanes i tenen una alçària d’uns 100 metres.

Comentaris

  1. En nom d’Antòni Gaudí i Cornet, li faig aquests homenatgue que li hauría escrit en Jacint Verdaguer i Santaló, que n’eren uns grans amics, hi en Jacint estava molt content, perquè Catalunya hi Barcelona tíndrien mercés d’Antòni Gaudí i Cornet la Basílica de la Sagrada Família. Jo hi la marona en vam ser sòcies mentre ells ens van acceptar les nostres donacions, estig molt contenta, hi espero arribar a viure fins al 2016 per a poder veure amb els meus ulls físics, la gran mervalerra que Antòni encara que no és pot pas demostrar en dirigueix la continuació de la seva, Basílica, hi que també n’és nostra. Dues poesíes que crec que en surten del cor del Príncep dels Poetes per a homenatjar al seu gran amic Antòni, Pau i Bé per a tothom.
    MISTERIS DE DOLOR
    primer
    Al jardí solitari
    Jesús arriba:
    pensant ab lo Calvari,
    sua sanch viva.
    Rentau ab sanch pura
    la ànima nostra,
    tornantli la hermosura
    d’esposa vostra,
    segon
    Ab cinch mil assots paga
    les culpes mies,
    quedant fet una llaga
    y entre agonies.
    Jesús per endolcirvos
    aqueix suplici,
    desde ara vull seguirvos,
    fugint del vici.
    Ters
    Espines afrontoses
    son front coronan,
    espines de les roses
    que’ls plahers donan.
    Ab vostres mans divines,
    Jesús, quan mória,
    no’m coroneu d’espines
    sinó de gloria.
    Quart
    Tres vegades lo aterra
    la Creu fexuga,
    y’m diu, estés en terra,
    que ab Ell la duga.
    La duré ab paciencia
    Jesús anable;
    puix Vos sou l’ignocencia,
    jo so’l culpable.
    Quint
    De la Creu dura en l’ara
    Jesús espira,
    y encés d’amor encara
    per mi sospira.
    Jesús, que vostres passos
    seguint, un dia
    repose en vostres brassos
    l’ánima mia.
    LO NOY DE LA MARE
    cansó del bressol

    Mentres Maria bressava y vestia
    son ros y tendre Fillet que no dorm,
    perque no plore, ni en terra s’anyore,
    dolsa li canta dolseta cansó.
    No ploris, no Manyaguet de la Mare,
    no plores, no, que jo canto d’amor.

    Cada gronxada’t daré una abrassada
    cada abrassada un beset amorós;
    mes rosses trenes serán tes cadenes,
    niu y alcoveta les ales del cor.

    ¡Que n’es de bella ta galta poncella!
    ¿que’n son de dolsos tos llavis en flor!
    son una rosa que’ls meus han desclosa
    sols per xuclarme la mel del amor.

    Feuli, orenetes, cansons d’amoretes,
    fesli musica, gentil rossinyol;
    si t’es poch fina ma falda de nina
    baixen los Angels, del cel un bressol.

    Sian ses ales glasses de tes galtes,
    sian sos brassos coixins de ton cos;
    jo per tos polsos ne tinch de mes dolsos,
    per embolcarte les teles del cor.

    Sian ta faixa, si’l cel note’n baixa,
    quatre palletes de sech poliol,
    quatre palletes tot just floridetes,
    que’t servirian de faixa y llensol.

    Guarniumel Angels, bressáumel Arcángels
    d’ayre bon ayre, tot fentli l’amor,
    mística bresca lo cel li servesca
    si en llet de Verge no troba dolsor.

    Dels Reys l’estrella cllaríssima y bella
    n’és baixadeta á posarse en ton front;
    quan ells te miran gelosos se’m giran:
    “¡Quina faldada de perles y flors!”

    Totes s’esfloran les flors que t¡anyoran,
    féyales báixer ton riure tan dols;
    tornan reviure si’ls tornes á riure,
    mes ¡ay! sols beuen rosada de plors

    Quan se’n adonan los Angels entonan
    cántichs de festa que’s tornan de dol:
    “Ab Tu avans d’hora clareja l’aurora,
    ab Tu avans d’hora s’ha de pondre’l sol.”

    Mentre Maria’l bressava y vestia,
    veu ses manetes creuades al cor;
    prou la endevina d’amor la joguina,
    que Fill y Mare barrejan sos plors.
    No plores, no Manyaguet de la Mare,
    que en la creu dura morirem tots dos.
    Jacint Verdaguer i Santaló, poeta, escriptor i prevere
    Ramona Ibarra i Solà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *