Els terminals dels Evangelistes: disseny i construcció

La construcció dels terminals de les torres dels Evangelistes s’ha concebut seguint la mateixa idea que al projecte de les torres centrals, en què, a causa de la manca d’espai a l’obra i la dificultat de treballar a gran altura, es va optar per un sistema de prefabricació i premuntatge en un centre de treball extern. Això permet que després, ja a l’obra, la construcció sigui àgil i ràpida. A més, aquest sistema augmenta la seguretat dels operaris.

Així doncs, també es va decidir dividir-los en diverses peces i panells, però en aquest cas sense l’estructura d’acer i formigó que tenen les torres als angles, de manera que als 22,5 metres que fa cada terminal hi ha cinc trams, cadascun dels quals s’ha dividit en diversos panells de pedra tesada. Aquests panells pesaran, com a màxim, 14 tones, un límit que permetrà que la grua principal del temple els pugui elevar sencers sense problema.

Els tres primers trams comprenen la zona dels hexàgons, és a dir, les lloances Al·leluia i Amén i la decoració amb espigues que queden entremig d’aquestes. En aquest cas, els panells de pedra tesada alternen filades de pedra de Cantàbria, beix anglès i granit torrat, com a les torres centrals, i formen, alhora, l’estructura i els acabats interiors i exteriors.

Seguint el model dels campanars de la façana del Naixement, les lletres d’aquests hexàgons són fetes amb peces quadrades de ceràmica blanca esmaltada. Als espais que queden al seu voltant, i també com a les esmentades torres, s’hi han ubicat els estels poligonals fets amb trencadís de vidre venecià daurat i platejat. Les espigues que dibuixen una mena de palmes entre les lloances són fetes amb ceràmica verda i, al tercer tram, just a sota del poliedre, també incorporen fragments de pedra volcànica i trencadís de diverses tonalitats, seguint el model dels terminals que s’han pres com a referència.

Precisament al poliedre correspon el quart tram en què s’ha dividit la construcció d’aquests terminals. Es tracta d’un icosaedre de formigó armat que fa de transició geomètrica entre els trams superiors i inferiors. Tot ell va revestit de trencadís ceràmic i vidre venecià de tons grocs i daurats.

El darrer tram està format per la part més escultòrica i simbòlica: el llibre, l’escultura i les ales. Aquestes últimes són fetes amb dues peces prefabricades de formigó blanc armat, iguals per als quatre terminals, mentre que el llibre i l’escultura són peces esculpides en pedra, en concret, en marbre de Thassos.

 

LA GEOMETRIA BASE DEL SEU DISSENY

La forma dels terminals de les torres dels Evangelistes sorgeix d’un hiperboloide que dona continuïtat amb els paraboloides de la torre, el coll del qual se situa al centre del poliedre. La transició s’ha aconseguit amb diversos plans i bisells guarnits amb ceràmica de color, de manera semblant a com es pot veure als campanars de Naixement.

És al damunt d’aquesta base, és a dir, de l’hiperboloide, on trobem les quatre línies d’hexàgons que contenen les lloances Al·leluia i Amén. Les seves mides i disposició permetran que es puguin llegir bé des de la distància, tal com va preveure Gaudí.

Per sobre del poliedre hi ha els elements simbòlics esmentats anteriorment. Mentre que el tetramorf és una part completament escultòrica, realitzada per l’artista Xavier Medina Campeny, el llibre i les ales són elements arquitectònics que s’han definit amb la darrera geometria reglada que va usar Gaudí.

 

MÀXIMA LONGEVITAT, MÍNIM MANTENIMENT

El disseny d’aquests terminals, a més de seguir amb fidelitat la idea del projecte de Gaudí, tenia una premissa principal, atès també el caràcter monumental de l’edifici: maximitzar la longevitat dels materials i minimitzar el manteniment dels elements arquitectònics.

En aquest sentit, com que els terminals dels Evangelistes no seran accessibles per al públic visitant, els esforços s’han centrat a facilitar l’accés esporàdic del personal de manteniment fins a l’interior del poliedre, on hi haurà els focus d’il·luminació de la Creu de la torre de Jesucrist.

Per això, on acaba l’escala de cada una de les torres dels Evangelistes, a la cota de 85 metres, s’ha previst un replà ample per ubicar-hi una cistella. En cas de voler arribar més amunt, els operaris de manteniment hauran de muntar en aquesta cistella, que els facilitarà la pujada fins a l’inici del terminal, a la cota 115 metres. En aquell punt, on hi ha la part cupular que tanca l’interior de la torre, es podrà accedir a una plataforma elevadora retràctil que, com un ascensor amb cremallera, els permetrà pujar fins a l’interior del poliedre, a 123 metres d’altura, on hi haurà els esmentats focus.

 

Comentaris

  1. Treballo amb un programa de geometria dinàmica anomenat GeoGebra que és una eina (programari lliure) tant per a l’alumnat com el professorat. M’interessa molt el tema de les superfícies reglades i voldria que m’aclaríssiu aquesta frase: “La forma dels terminals de les torres dels Evangelistes sorgeix d’un hiperboloide que dona continuïtat amb els paraboloides de la torre, el coll del qual se situa al centre del poliedre”. Voldria reproduir les torres amb el programa per la informació que doneu no és suficient per fer-ho. Molt agraït! (si poseu al cercador bernat geogebra veureu el que estic fent).

    1. Benvolgut Bernat,
      gràcies pel teu interès. Les dades generals sobre les torres s’han fet públiques en diferents articles blogs.
      Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *