Tecnologia i artesania convivint a la Sagrada Família: el cas del ferro i la pedra

Aquest article conté un vídeo

A la Sagrada Família, les habilitats artesanals de l’home que tradicionalment s’han posat de manifest en nombrosos àmbits conviuen amb una vessant més tecnològica, representativa dels temps actuals. Aquest contrast, que s’ha accentuat en els darrers anys, confereix una singularitat al projecte constructiu del temple: aquí hi trobem treballs que avui dia són quasi una excepció en un mercat laboral caracteritzat per la fabricació en sèrie, però també d’altres que són producte de la tecnologia més avançada i de les últimes innovacions. Aquesta dualitat, necessària per fer realitat el projecte de Gaudí, es pot veure en dos dels elements base de la construcció del temple: el ferro i la pedra.

En el cas del metall, per exemple, a la Sagrada Família es treballa amb l’acer dúplex, que és un tipus d’acer inoxidable d’altíssimes prestacions, tant pel que fa a la resistència a la corrosió com pel que fa a la resistència mecànica. La construcció civil ordinària, en canvi, fa servir un altre acer, l’acer al carboni, que és més resistent que l’inoxidable usual, però més vulnerable a la corrosió. Així doncs, l’ús de l’acer dúplex a la Sagrada Família és una aposta tecnològica de millora, un fet realment innovador. No obstant això, aquest fet no impossibilita que al mateix temps al temple es duguin a terme feines de forja tradicional que requereixen el coneixement d’un ofici i d’unes tècniques que han passat de les mans d’uns artesans a les d’altres al llarg dels segles.

Aquest contrast entre innovació i tradició també el podem veure en el cas del treball de la pedra. Fins i tot podem veure aquestes dues facetes en una mateixa peça de pedra acabada. Un cas molt evident és el del projecte de les grans torres centrals que s’estan construint: en elles fem servir blocs de pedra el tall dels quals requereix una precisió extraordinària per situar els cables i caps de tesat a l’interior. Per dur-lo a terme, es recorre a màquines de control numèric que ens asseguren que el tall no tingui cap desviació. Al mateix temps, però, la cara exterior d’aquestes peces mostra una textura inigualable feta manualment per l’artesà picapedrer a cops de maceta.

Us animem a veure el vídeo següent, en què s’explica aquesta combinació de mètodes i es pot comprovar com la tecnologia i l’artesania, la primera com a producte dels temps actuals i la segona com a resultat del pòsit del saber fer acumulat durant segles, ens estan ajudant a fer realitat el projecte de Gaudí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *