Els soterranis del Baptisteri: l’activitat torna a la façana de la Glòria

La construcció de la Sagrada Família està plena de reptes. Un d’ells ha estat, sens dubte, la construcció dels cimboris centrals. Una vegada encarrilats i a punt de fer canviar el perfil del temple, el pròxim repte important es trasllada a la façana principal, la de la Glòria.

Com vam explicar en un article anterior, actualment es treballa en el seu projecte bàsic, un document que definirà les formes bàsiques de les voltes, les columnes, el nàrtex i les capelles: la de la Penitència i del Sagrament, a la dreta de la façana, i la del Baptisteri, a l’esquerra. On hi haurà aquesta darrera capella és on han començat recentment les obres de construcció dels soterranis, que han obligat a col·locar una tanca al carrer. Això no obstant, aquests treballs van més enllà d’aquests espais per sota del nivell de terra, ja que suposen la continuació de la façana de la Glòria.

De fet, els treballs de construcció d’aquesta façana van començar cap a l’any 2001. Va ser llavors quan es va fer una important fonamentació formada per dos grans enceps de formigó que agrupaven les quatre torres de la façana de dues en dues. Aquests grans massissos de formigó lligaven, cadascun d’ells, els caps d’un conjunt de 27 pilons d’1,25 metres de diàmetre que baixaven uns 17,5 metres per sota del carrer de Mallorca, juntament amb les pantalles perimetrals.

Així doncs, en col·locar els armats del formigó, es va començar a dibuixar el perfil de la façana de la Glòria, i es va iniciar la seva construcció aixecant fins a uns nou metres des del carrer les columnes que hauran de sostenir les torres campanars.

Després d’una dècada sense pràcticament treballs a la zona, la construcció dels soterranis fa tornar el moviment d’obra a aquesta façana. La feina prèvia a l’inici d’aquesta excavació va ser complexa, ja que es va haver de resoldre el trasllat dels serveis ubicats a la cantonada on anirà el Baptisteri, com ara la central informàtica o el taller d’artistes del temple i  també es van haver de desviar tota mena d’instal·lacions.

 

UNA PLANTA BAIXA INFERIOR I DOS SOTERRANIS

Amb caràcter general, el temple tindrà dues plantes de soterrani, però cal advertir que el pla del temple, és a dir, el sòl de la nau, es troba cinc metres per sobre del carrer de Mallorca en el costat mar i, en canvi, només un metre per sobre del carrer de Provença, el del costat muntanya. És per això que la zona on s’ubica el museu no és pròpiament una planta soterrània vista des del carrer de Mallorca, sinó una planta més a peu de carrer anomenada planta baixa inferior.

En el cas del Baptisteri, els soterranis tindran dos nivells i podran estendre’s fins a les escoles i contornejar la part del claustre de Passió ja construït, el de la Mercè. Quant als usos dels diferents nivells, però, seran diferents. Així, la planta baixa inferior serà part de la zona pública vinculada als espais de difusió. Al primer soterrani hi haurà dependències per a diferents departaments. D’altra banda, els espais aconseguits del segon soterrani serviran per allotjar diverses infraestructures del temple.

 

LA RELACIÓ ENTRE EL BAPTISTERI I LA SAGRISTIA

En el projecte de Gaudí, tant el Baptisteri com la capella simètrica de la Penitència i del Sagrament són peces molt significatives per formar els angles de la construcció del costat mar, amb  un paper semblant al que fan les sagristies monumentals als angles del costat muntanya. Així, tot i les diferències, hi ha prou coses semblants entre el Baptisteri i la sagristia ja construïda. D’una banda, totes dues peces estan pensades amb una estructura de doble anell, és a dir, un cercle de columnes interiors i un altre exterior, més ampli, que incorpora els tancaments perimetrals i petits contraforts. D’altra banda, en tots dos casos hi ha el pas perimetral del claustre, que en el cas de la Basílica circumval·la el temple. Totes dues construccions, a més, tenen alçàries molt significatives: el Baptisteri farà uns 45 metres  i la sagristia arriba fins als 38.

Tanmateix, hi ha altres diferències significatives entre aquests dos edificis i segurament la més important és la geometria de cadascun. Mentre que la cúpula de la sagristia és feta amb un conjunt de dotze paraboloides per cobrir un espai ample, d’uns 18,50 metres de diàmetre, el Baptisteri és pràcticament fet amb una sola superfície geomètrica, un hiperboloide, però no pas circular, sinó el·líptic, i cobreix un espai menor, de 15 x 14 metres en planta.

Amb això, el Baptisteri es configurarà com un espai de gran alçària interior on hi haurà vuit columnes al voltant d’una pica baptismal central. La zona en què s’ubicarà aquesta quedarà lleugerament deprimida i s’hauran de baixar tres graons per accedir-hi en record dels antics baptisteris. També hi haurà una galeria elevada superior on els grans finestrals circulars i el·líptics provocaran una il·luminació natural.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *