El sepulcre buit: un conjunt escultòric fonamental per a la façana de la Passió

Gaudí va idear la façana de ponent havent passat molt a prop de la mort per culpa d’una malaltia d’unes febres que el van dur fins a Puigcerdà per a la seva convalescència i recuperació. Aquesta experiència, segons explicava ell mateix, el va impregnar del sentiment i el sofriment necessari per projectar una façana que volia que inclogués les darreres hores de Jesucrist fins a la seva mort. Així, a la part baixa hi ha el conjunt d’escenes del camí de la creu o camí del calvari, conegut popularment per Via Crucis, i, a la part més alta de la façana, hi ha el Crist ressuscitat, representat amb un Crist ascendint cap al cel, a l’altura del pont, des d’on penja. Totes les figures que representen aquestes escenes ens les va deixar fetes l’artista Josep Maria Subirachs, les primeres en pedra, i la darrera, en bronze daurat.

La resurrecció, en canvi, ha quedat representada fins ara de manera no figurativa, és a dir, abstracta, en la gran rosassa el·líptica, obra de l’artista vitraller Joan Vila-Grau. No obstant això, ara s’està treballant justament en les escultures que mostraran aquesta escena tan important i especial, de manera molt més explícita. Anirà col·locada a la part central sota del porxo superior de la façana de la Passió, en el punt on s’ajunten i més s’eleven els graons de les escales que venen d’ambdós costats, entre les dues columnes o ossos centrals i amb el vitrall de la gran rosassa el·líptica com a teló de fons. En aquest cas, és l’artista Francesc Fajula, arquitecte i escultor, qui ha rebut l’encàrrec de materialitzar-les. La gran importància d’aquesta escena, gairebé per damunt de qualsevol altra dins del missatge cristià, es fa ben visible en ser recollida com a primer misteri de glòria de l’oració del rosari.

Gaudí va treballar intensament en el tema de la resurrecció de Jesucrist, i de manera especialment intensa quan va rebre l’encàrrec del monestir de Montserrat de fer el projecte d’aquesta estació en el gran Rosari Monumental de Montserrat a la Santa Cova. En aquella ocasió, Gaudí va fer un conjunt únic, escenogràfic, gairebé teatral, disposant les figures a diferents distàncies d’una cova natural que va voler aprofitar i que va fer engrandir per a la seva finalitat. Dins la cova hi ha el sepulcre buit i el text que recita l’àngel:

«No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí».

Jesucrist, fet en bronze, és fora de la cova, penjant de la roca, com volant per sobre de l’entrada, i, a un costat, hi trobem l’escut de la senyera i el text que identifica el símbol de tota resurrecció.

A la Sagrada Família, l’escena és col·locada en una posició ben central i per damunt de la resta d’escenes del Via Crucis, tal com ja descriu Isidre Puig i Boada des del seu primer llibre sobre el temple de l’any 1929. En aquest text, l’arquitecte que, anys després, va ser director de les obres de la façana de la Passió, ja ens feia veure com Gaudí volia aprofitar la profunditat que dona l’ombra del porxo superior per ubicar-hi la representació del sepulcre buit:

«De la unió dels dos intercolumnis neix interiorment una escalinata, profunda com els porxos inferiors, que arriba fins al gran finestral del creuer (…). En aquesta escalinata hi haurà el sepulcre (…)».

EL CONJUNT ESCULTÒRIC DE FRANCESC FAJULA

Francesc Fajula col·loca el sepulcre en el centre de l’escena, com un forat, i la pedra que tapava l’entrada com si hagués rodolat cap a la dreta. Sobre la pedra rodona hi posa l’àngel que, amb una mà més baixa, indica el sepulcre d’on havia sortit Jesucrist, i, amb l’altre braç, ben aixecat, assenyala el vitrall de la resurrecció, on, en tot cas, calia cercar-lo. Flanquejant el sepulcre per l’altre costat, a l’esquerra, hi col·loca la primera de les tres Maries, Maria Magdalena, més a prop, més vinculada a Jesucrist, per tant, amb una expressió de sorpresa, de pena i d’alegria confoses. Un xic més endarrere, fent un sol bloc, les altres dues Maries, amb els pots d’ungüents a les mans. En quedar totes les escultures darrere de les columnes, per contemplar-les caldrà fer-ho mentre un camina per la vorera del davant, de manera dinàmica. Així, es veurà com van apareixent i amagant-se, i es podrà anar captant la totalitat del conjunt i com aquest es projecta sobre la rosassa del fons.

Superada ja tota la fase de projecte, i havent passat des de les proves a escala en fang fins a les proves d’ubicació i correcció in situ gràcies a plantilles a escala natural, actualment s’està treballant en la producció de les escultures. Com és usual en aquesta mena de treballs escultòrics, ja s’ha fet l’escanejat del model, el canvi d’escala i el desbast mecànic dels blocs, que deixa la feina prou avançada perquè l’artista es pugui centrar en les textures, les expressions i els acabats finals. Francesc Fajula està esculpint les peces al taller de picapedrers, dins la parcel·la del temple. La primera escultura, la de l’àngel, és pràcticament enllestida. La va elaborar entre els mesos de juliol i setembre d’enguany. És dividida en dos grans blocs més el braç aixecat, com una tercera peça independent, que caldrà unir-la amb la resta. El pes total de l’escultura acabada és de 3,8 tones. Actualment, i des de l’octubre, Fajula està treballant en les Maries, el bloc més gran, que, un cop acabat, pesarà unes 5 tones. La darrera peça, la de Maria Magdalena, serà d’unes 3,3 tones. Totes les escultures tenen una dimensió d’uns 3 metres d’alt i són partides en dues parts per l’alçada de la cintura. La col·locació del conjunt escultòric està prevista per al mes de març del 2018.

EL SIGNIFICAT DELS MATERIALS

Per a les escultures d’aquest conjunt s’han triat, altre cop, dues menes de pedra diferent. D’una banda, el travertí, i d’altra, la pedra de Floresta (Lleida). Subirachs ja va fer-ho així per distingir un rang d’importància i posar l’accent en l’eix central de la façana, que marca un ritme ascendent. Per això va destacar amb travertí des de la flagel·lació de Jesucrist, a nivell del terra, fins a la Verònica, que mostra el drap amb la imatge de Jesucrist, també situada exactament sobre l’eix central; la lluna, que explica l’eclipsi, i el colom de l’Esperit Sant, situat a dalt de tot de la façana, en el vèrtex del frontó. Aquest mateix material és el que va triar per a les quatre escultures dels apòstols, ja per sobre de tot el nàrtex. En canvi, per a la resta d’escultures de la façana, Subirachs va escollir la pedra de la Floresta.

Per a les primeres escenes, entre les quals l’esmentada flagel·lació, el travertí que es va utilitzar era procedent de Granada; en canvi, ara s’ha triat travertí clàssic romà, procedent d’Itàlia. Així, amb aquesta pedra amb vetes, més clara, més prestigiosa, més pròpia per ressaltar la simbologia, s’han fet tant l’àngel que rep a les dones com el llençol de la mortalla que queda reposant sobre el sepulcre buit. La resta, les tres Maries, en canvi, són fetes amb pedra de Floresta i queden en un altre rang, com la resta d’escultures de la façana.