Però, estem seguint a Gaudí?

A la Sagrada Família, els dubtes sobre la fidelitat al projecte original de Gaudí són recurrents i, cada vegada que això passa, expliquem que hi ha material divers i suficient per poder seguir el projecte del temple, i finalitzar-lo, tal com ell desitjava. El seu pensament sobre la continuació de les obres, a més, és molt clar: tal com recull en El pensament de Gaudí Isidre Puig Boada, Gaudí era conscient que no acabaria el temple, però no ho considerava un dol; de fet, creia que això el faria «més grandiós» i que beneficiaria l’obra perquè li donaria varietat: «Els nous artistes que hi intervindran amb el temps i àdhuc els nous estils arquitectònics donaran més expressió i riquesa monumental al conjunt. Els grans temples mai no han estat obra d’un sol arquitecte», assegurava.

Però, com ho han fet, ho fem i ho faran els successors de Gaudí per continuar el seu projecte? Bàsicament hi ha cinc fonts que han permès, fins avui dia, assolir-ho amb la màxima fidelitat. La combinació de totes cinc, però, és la que ho fa realment possible.

 

1.- ELS DIBUIXOS I PLÀNOLS

El reconeixement a la figura de Gaudí en l’àmbit local queda palès quan s’esguarden les fotografies del seu funeral, el 1926, absolutament multitudinari. Contràriament al que s’havien esforçat a vendre diverses revistes satíriques de Gaudí, que el titllaven de solitari, incomprès i rebutjat, les cròniques de l’esdeveniment diuen que, mentre hi havia gent que encara feia cua per entrar a veure l’habitació del difunt a l’antic Hospital de la Santa Creu, al carrer de l’Hospital del nucli antic de Barcelona la comitiva fúnebre arribava ja a la Sagrada Família, havent recorregut els cinc quilòmetres que hi ha entre un lloc i l’altre. Tot el poble era al carrer per dir-li l’últim adéu.

Aquest reconeixement, però, va anar molt més enllà. Gaudí, en vida, ja havia rebut visites d’arquitectes reconeguts d’arreu del món, com Le Corbussier. I és que, des que el 1910 es va donar a conèixer la maqueta de la façana del Naixement en una exposició a París, la nova arquitectura que proposava el temple va impactar de forma més que notòria i se’n va estendre el coneixement a escala internacional.

Així, tot i que els dibuixos i plànols de Gaudí es van cremar amb l’incendi del seu obrador, en la dècada dels anys trenta, els deu anys que havien transcorregut des de la seva mort fins aquest succés havien sigut suficients perquè admiradors d’arreu del món vinguessin a conèixer el projecte. En van obtenir fotografies i van omplir llibres d’imatges i explicacions d’aquests dibuixos i plànols, perduts després amb l’incendi.

Per aquesta raó, avui es disposa, tant fotografiats com publicats, de dibuixos i plànols molt diversos del projecte original de Gaudí, des de perfils generals amb poc detall i esbossos de càlculs vectorials, fins a plànols en planta, seccions i algun alçat amb tots els detalls.

 

 

2.- LES MAQUETES I ELS MODELS DE GUIX

Gaudí treballava en les tres dimensions, i modelava amb guix més que no pas dibuixava plànols de dues dimensions. L’incendi de l’obrador va consumir els plànols de paper, però el guix, inert, no va cremar. Així doncs, malgrat la intenció destructora d’aquella acció, els bocins en què s’havien convertit les maquetes van ser escombrats i conservats entre dues parets fins a finals dels anys trenta. Després, amb una infinita paciència, es va iniciar una feina d’identificació i classificació de cada bocí fins a recuperar totalment el projecte. Els qui van començar aquesta feina eren els mateixos treballadors que abans havien creat les maquetes sota la direcció del mestre. Després hi van anar treballant els descendents durant dues generacions. El vincle amb el projecte original de les persones que han treballat en la reconstrucció ha estat sempre molt estret.

 

 

3.- ELS TEXTOS DESCRIPTIUS DEL PROJECTE

L’Associació de Devots de Sant Josep, promotora de l’obra, publicava periòdicament una revista en què, de tant en tant, apareixien notícies del projecte, descripcions formals i simbòliques, fotografies de maquetes, plànols o, fins i tot, estudis de la mecànica estructural del temple o d’altres catedrals exemplars. Quan s’acumulava suficient informació del projecte, es publicaven, a tall de resum, els anomenats Àlbums del temple. Aquests àlbums, publicats la majoria en vida de Gaudí, són una de les fonts descriptives del projecte més fiables. El darrer d’aquests àlbums es va publicar tan sols tres anys després de la mort de Gaudí, el 1929, tot i que el 1936 també se’n va publicar un altre en homenatge al desè aniversari de la mort del mestre, de caire, però, més recordatori. El mateix any 1929, Isidre Puig Boada, aleshores admirador de Gaudí, també publicava el seu primer llibre descriptiu del projecte, en què va completar tot el que va poder amb el que ell coneixia pel seu tracte directe amb Gaudí. Altres persones molt pròximes a Gaudí, com ara César Martinell, Josep F. Ràfols i Joan Bergós, també van publicar llibres que ens ajuden a completar detalls a considerar.

 

 

4.- L’OBRA CONSTRUÏDA

L’ordre lògic constructiu d’una gran obra com la nostra hagués estat anar fent créixer el temple per nivells horitzontals, però no és pas el que Gaudí va fer. De fet, si hagués seguit aquest ordre, no hauria pogut passar de gaires metres d’altura i no s’hagués vist res extraordinari que atragués l’atenció. Gaudí segueix l’estratègia «comercial» de construir una façana completa, la del Naixement: tenia clar que aquesta façana, alegre i florida, agradaria i aconseguiria que la gent s’involucrés en el projecte. Així, assegurava la necessària captació de fons.

Amb aquest sistema, a més d’arribar a deixar-nos el detall dels terminals que culminen l’edifici, amb els trencadissos de mosaic venecià, ens deixa una mostra de com resol cada element en tots els nivells, des de les voltes fins a les golfes, les cobertes o les gàrgoles. La façana del Naixement esdevé, doncs, un gran catàleg de solucions constructives que serveixen d’exemple per a la resta de l’obra.

Però, a part d’aquesta façana, Gaudí ens deixa altres obres construïdes que sovint serveixen d’exemple, de guia o de font d’inspiració. La més destacada, sens dubte, és l’església inacabada de la Colònia Güell, de la qual el mateix Gaudí deia que era el banc de proves del projecte del temple. Altres obres que esdevenen exemplars són la Seu de Mallorca, l’obra del Park Güell, o les cases Milà, Batlló i Calvet.

 

Autor: Co i de Triola, Josep Maria, 1884-1965. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

 

5.- L’ÚS DE LA GEOMETRIA EN EL PROJECTE

Aviat Gaudí es va adonar que estava fent una gran obra i que ell no l’acabaria. Aleshores, el salt que fa cap a la geometria li permet seguir fent unes formes noves que aparentment s’inclouen dins de l’expressivitat orgànica pròpia de les seves línies corbes i les formes guerxes, però que ara ja no sorgien d’un modelatge lliure del fang o del guix, sinó d’un de basat en la generació geomètrica de les formes i les superfícies. Gaudí troba que l’ús dels paraboloides i dels hiperboloides és la millor manera d’assolir l’arquitectura que formalment el caracteritza, però que, a la vegada, té una llei que pot explicar als seus col·laboradors i continuadors perquè la duguin a la pràctica. De la mateixa manera, l’ús de proporcions matemàtiques bàsiques, basades en els terços i els quarts,  o de sèries de figures simples (triangle – quadrat – pentàgon), completen un manual d’eines a l’abast que faciliten que el projectista amb plena voluntat de fidelitat a l’obra original pugui afrontar amb èxit el repte que se li planteja.

 

 

Avui, a més, gràcies a l’evolució de la tecnologia, tenim unes eines tecnològiques que permeten escanejar els models originals, convertir en 3D les fotografies o escanejar amb precisió mil·limètrica la façana completa del Naixement. Amb aquestes eines no és complicat, per exemple, obtenir un hiperboloide complet a partir només d’un petit fragment.

 

 

En resum, podem concloure que cada part de l’edifici que s’ha construït des de la mort de Gaudí és fruit d’un profund estudi de tot el material disponible per assegurar la continuïtat i coherència amb el conjunt general del projecte del temple, una feina feta amb l’única finalitat de realçar el temple i el seu veritable arquitecte: Antoni Gaudí.

 

Comentaris

  1. N’Antòni Gaudí que la seva ànima hi és a la Sagrada Família, per què ell la vigila, guia a tots els treballadors, els veu els observa, hi sap com arribar al fons de l’ànima del treballador per a guiar-lo com ell ho hauría fet, crec que ell mateix ha evolucionat en qüestió d’arquitectura cap a la època en que vivim, i tot i éssent una meravella la Sagrada Família, cosa que en Jacint Verdaguer i n’Antòni Gaudí eren uns grans amics, en Jacint estava content de que és fes aquesta Basílica, quan havía escrit el fulletó per a fer-nos sòcies jo i la marona, me’ls deixava dins de casa,…, hi és ben curiós, quan tancava el pany sento una veu que em díu -: Ramona et deixes els fulletons,….,no hi ha explicació, hi jo vaig dir -: si tens raó me’ls deixava, vaig tornar a obrit el pany de la porta hi em vaig acostar a recollir de la taula els fulletons per a ser-n’he sòcies la mare i jo, També , hi és molt curiós, un vespre dormia, hi vaig somniar a Antòni Gaudí que m’ensenyava uns tipus de pedres, pedres que jo no havía vist mai,…, sé que qui llegueixi això no ho podrà pas comprendre, per què al cap d’un temps d’haver tingut aquest somni, vaig anar convidada a la Sagrada Família, hi em vaig quedar supermerav ellada, per què les pedres que Antòni Gaudí em va ensenyar en un somni existien hi estaven expossades en una mena de pared, on les vaig veure, quedant-m’he més que meravellada, Antòni Gaudí, crec que sí que en va ser solitari, i que no tenía gaires amics, un día el va visitar Unànumo, i Antòni Gaudí en va acabar malament amb ell, per què Unànumo no acceptava la llengua catalana, la llengua del poble, de la nació catalana. Antòni Gaudí en sap que té el meu cor, hi que fa un cert temps que no hi vaig a la Sagrada Família, per què en vaig a l’Esglèsia del Roser o de Pompeia, (franciscans), en aquest escrit li deixo la promesa de que aniré quan en possin la Eucarístía a la Sagrada Família, Antòni Gaudí era un gran artista de la geometría, m’hauría pogut tenir classes amb ell, jo que intento i no tinc pas temps per a practicar-n’he per la feina de casa, les malaltíes que m’aturen (vertebres), i d’altres coses, però hauría estat el millor mestre de geometría que hauría pogut tenir, eran el mestre de la geometría. jo veig el que vull pntar hi situo el màxim possible a la realitat el que pinto en aquarel.la, només en puc pintar amb ella. No en sé pas si aconseguiré pintar alguna cosa de alguna de les obres d’Antòni Gaudí, si ho aconseguixo,, crec que Antòni m’haura guiat. Pau i bé per a tothom que en visiti la Sagrada Família, pau i bé per a tothom que en treballa en la obra que el mestre de la geometríoa, el mestre de l’arquitecura en va deixar, que la pau i wl bé els acompanyoni sempre.. Bé ara recordo que no tinc web, per a qüestió econòmica, no sortirà tot el que he escrit, bé Antòni suposso que ho has lleguit.
    Ramona Ibarra i Solà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *