Sant Josep, una presència destacada a la façana del Naixement

La festivitat de Sant Josep és una data important per a la Sagrada Família i per diverses raons, la primera de les quals és el fet que va ser l’Asociación Espiritual de Devotos de San José qui va impulsar la idea d’aixecar un temple a la ciutat de Barcelona dedicat a la Sagrada Família. A més, va ser un 19 de març del 1882 quan es va col·locar la primera pedra al temple, i un 19 de març, però del 1885, quan la capella central de la cripta es va dedicar al sant patró. Amb l’evolució del projecte, la presència de la Sagrada Família va anar entenent-se cada cop de manera més completa fins a arribar a l’exaltació de les figures centrals de Jesús i Maria, als qui Gaudí va dedicar les dues torres més altes del temple. Per això, Sant Josep, amb molt de protagonisme en la infància de Jesús, però absent en la seva passió, està representat especialment a la primera façana. També el trobem a l’interior del temple, al transsepte de Naixement, i en un futur està previst que estigui així mateix present a la façana de la Glòria. Aprofitem, doncs, la celebració del dia de Sant Josep per fer un repàs de les escultures que el representen a la façana del Naixement del temple.

Moltes catedrals gòtiques organitzaven la façana en tres grans portalades i hi repartien els conjunts escultòrics dedicats als sants locals o als fets evangèlics i bíblics. En el cas de la Sagrada Família, però, Gaudí fa un pas més endavant i aplica una mena de síntesi històrica de tot l’art anterior a la façana del Naixement, on relaciona cada portal amb dues idees. Així, d’una banda els vincula amb les tres virtuts teologals: fe, caritat i esperança i, de l’altra, també els relaciona amb cadascun dels tres membres de la Sagrada Família. D’aquesta manera, el portal central el dedica a la virtut de la caritat i a Jesús; el portal de l’esquerra, a l’esperança i a la Mare de Déu, i el de la dreta, a la fe i a Sant Josep.

El portal de Sant Josep està coronat amb un monograma del seu nom, on es pot veure una J feta amb un encenall de fusta dins d’una forma estrellada de set puntes. Al damunt hi ha els nards florits que sempre caracteritzen el sant en record de la vara florida que el va identificar com a futur espòs de Maria, i per sota hi pengen gotims de raïm. Però, a més, Sant Josep apareix en dues escenes escultòriques: a la part alta, en una llotja, hi ha la Presentació de Jesús al temple, on hi ha Josep i Maria admirant la benedicció que el sacerdot està impartint al nadó que té en braços, mostra de la fe en les profecies que després s’acomplirien. A la part baixa, veiem el grup de Jesús predicant al temple, en què Sant Josep i la Mare de Déu mostren sorpresa per retrobar el fill que havien perdut predicant als doctors de la llei.

 

UNA PRESÈNCIA EQUILIBRADA

Sant Josep, considerat patriarca de l’Església universal, està unit a la fe com la resta de patriarques, però Gaudí va voler equilibrar la seva presència i la de la Mare de Déu als respectius portals. Així, al de la Fe, Sant Josep apareix dues vegades i la Mare de Déu, quatre, mentre que al portal simètric, el de l’Esperança, dedicat a la Mare de Déu, Sant Josep hi és quatre vegades i la Mare de Déu, dues, és a dir, exactament a l’inrevés.

Així, en aquest altre portal, coronat amb el monograma de Maria, una M sobre una Stella Maris i una corona ducal, hi ha Sant Josep amb el Jesús ja nen al grup escultòric central, en què aquest mostra al pare un colom ferit. L’escena se situa sobre una llinda feta amb les eines de fuster, fent un altre cop referència al sant. Sant Josep també apareix aquí a l’escena de la Fugida a Egipte, situada a l’esquerra del portal, amb Maria dalt de la somera i el nadó Jesús als braços. Més amunt, a la llotja superior, el veiem a l’escena de les esposalles amb Maria. Finalment, a la llotja que hi ha just sota del pinacle dedicat a la muntanya de Montserrat, on hi ha la patrona de Catalunya, veiem el grup escultòric de La barca de Sant Josep, on aquest condueix la barca de l’església enmig de les aigües.

Gaudí també equilibra la presència de la Mare de Déu i de Josep en aquests portals en posar el nom de Maria a la columna de la dreta de la façana, al costat, doncs, de la Fe, i el de Ioseph a la de l’esquerra, la del portal de l’Esperança.

Sant Josep encara apareix en dues escenes més, en aquest cas, al portal central de la façana, dedicat a la caritat. Hi és, naturalment, a l’escena del Naixement, dret, mirant l’infant que té Maria als braços i al davant de les dues bèsties, el bou i la mula, que treuen el cap pels costats. D’altra banda, com vam comentar en un article anterior sobre la llotja de la Coronació, al portal central de la façana, Sant Josep és triat per Gaudí, juntament amb un humil pastor, com a testimoni de l’escena de la coronació de la seva esposa, Maria.

Així doncs, comptant el nom de Ioseph, en llatí, el monograma de Josep i les vuit representacions escultòriques que hem descrit, trobem en aquesta façana un total de deu referències ben clares al sant que va inspirar Josep Maria Bocabella, sumant-se al corrent impulsat pel Papa Pius IX a mitjan segle XIX, el qual va afavorir la devoció a Sant Josep, a fundar l’Asociación Espiritual de Devotos de San José, entitat des de la qual es va promocionar la construcció del temple de la Sagrada Família.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *