Des d’inicis del mes d’octubre, els visitants de la Sagrada Família poden tornar a gaudir del portal del Roser, una petita joia arquitectònica que Gaudí va deixar acabada l’any 1897 com a mostra per tal que els continuadors del projecte tinguessin un exemple a seguir. Això el fa especialment important per a l’equip de l’Oficina Tècnica, que sempre pretén ser fidel al màxim al projecte original. Amb motiu de la recuperació d’aquest espai per al recorregut visitable del temple, doncs, hem volgut explicar-ne aquí les principals característiques.
El portal se situa a la banda dreta de la façana del Naixement. Es tracta d’un espai de pas cap al sector del claustre que duu el mateix nom, el claustre del Roser. Tot i això, com que no estan acabades encara les obres del temple (la resta d’aquest claustre connectarà la façana del Naixement amb la futura sagristia d’aquest costat), en el seu moment Gaudí va aprofitar l’espai i hi va col·locar una pica baptismal. D’aquesta manera, temporalment, va convertir el primer mòdul del futur claustre del Roser en un baptisteri provisional.
La porta d’entrada se situa al basament quadrat de la torre lateral de la façana de Naixement, dedicada a l’apòstol Maties. La porta queda girada i, d’aquesta manera, es forma un espai triangular que Gaudí va cobrir amb una llanterna que té un sistema doble de columnetes, exteriors i interiors. La filigrana decorativa de tota la capella és realment excepcional i en aquest cas concret podem veure com Gaudí, recercant el moviment de les hèlixs, fa el fust de les vuit columnetes interiors amb textures helicoidals diferents, com si fos un antecedent al descobriment de la seva famosa columna del doble gir.
A la banda esquerra de la façana del Naixement, i de manera simètrica, hi ha un espai similar que Gaudí va voler dedicar a la Mare de Déu de Montserrat. També a la façana de la Passió, hi ha dues portalades que comuniquen la façana amb el claustre a banda i banda i que estan dedicades a la Mare de Déu de la Mercè i dels Dolors, respectivament. En el cas de l’entrada al claustre dels Dolors, a més, el visitant ja pot percebre la seva funció de pas comunicador cap a la sagristia de Passió amb el nom de «Camí de la litúrgia». Aquest claustre s’aprofita des del punt de vista expositiu per mostrar al visitant objectes dissenyats per Gaudí relacionats amb la litúrgia.
Malgrat que aquests espais siguin de pas, Gaudí va fer que fossin ben identificables com a tal des de l’exterior. Així, en el cas de la façana del Naixement, queden destacades per sengles i esvelts cupulins suspesos sobre fines columnetes, i un parell de puntes més destaquen i flanquegen la façana. En el cas de la façana de la Passió, aquests dos cupulins encara no estan fets, però s’hauran de fer en un futur, segons la darrera versió del projecte gaudinià, amb forma d’hiperboloide, seguint la mostra ja construïda just a sobre de l’angle oest de la sagristia.
LA MAGNITUD DEL TREBALL ESCULTÒRIC
Potser, malgrat tot, el que més valor té en aquesta portalada del Roser és l’excel·lent treball escultòric. Presideix l’escena la Mare de Déu del Roser, dreta amb el nen en braços, amb sant Domènec i santa Caterina a costat i costat. Té als peus una esfera polièdrica on les cares són estrelles. Com que aquesta esfera està buida per dins, les estrelles destaquen sobre la foscor interior en una mostra d’un treball artesanal realment destacable. De manera semblant és feta la llegenda que dibuixa l’ogiva principal de la portalada, «Sancta Maria Mater Dei», en què les lletres de la inscripció també destaquen sobre la foscor dels buidats posteriors. També s’han fet així totes les roses i fulles de roser que hi ha per tot arreu i que fan honor al nom de la dedicació del portal. Les quatre figures de les fornícules del nivell inferior són els reis David i Salomó, d’una banda, i Isaac i Jacob de l’altra. Tant els noms com els dossers que coronen aquestes escultures són fets amb aquest mateix relleu.
Els altres conjunts escultòrics que completen el portal són, d’una banda, l’escena de la mort del just, amb un rosari a les mans, assistida per Jesús, Maria i Josep, sota la inscripció llatina pertinent «et in hora mortis nostrae, amen» i, d’altra banda, la representació de les temptacions o del mal: en un costat hi ha un home treballador a qui una bèstia diabòlica ofereix una bomba Orsini per consumar un atemptat i, a l’altre costat, un diable monstruós semblant ofereix una bossa de diners a una noia per prostituir-se. El primer representa el pecat de la violència i el segon el de la cobdícia; ambos miren, resen i s’encomanen a la Mare de Déu, i així no cauen en aquestes temptacions.
El treball escultòric de tot el portal és de tal magnitud que sembla que vessi per tot arreu, des dels nervis de les voltes gòtiques, els àngels i els rosaris suspesos, fins als vestits dels personatges i els estels i la decoració que omple tot el parament. A la part inferior fins i tot hi podem veure una mena de sanefa que recorda el treball artesà del vímet i que és aquí pel simple desig de donar textura i no deixar ni un pam quadrat sense treball.
Gaudiu, doncs, d’aquest espai i del magnífic treball artesanal amb aquesta fotografia de 360° que us permetrà conèixer tots els detalls del portal, com si realment hi fóssiu!
Em sembla recordar que a més del text “Sancta Maria Mater Dei” i del «et in hora mortis nostrae, amen» també hi figura en aquesta portalada l'”ora pro nobis pecatoribus” intermig, completant la segona part de l’Ave Maria. La primera part la trobem ara, també en llatí, a l’exterior de la base de la torre de la Mare de Déu.
Potser no ho recordo bé (m’és difícil tenir-hi accés) o potser no és prou rellevant el missatge complet.
Hola Josep Maria,
Efectivament, Gaudí va fer esculpir l’oració completa. En entrar, passar pel portal i per sota el grup escultòric principal de la verge, hom es gira per contemplar-lo. Allí comença la lectura amb el text inicial i fonamental col·locat resseguint l’ogiva principal: “Santa Maria Mater Dei”.
Després l’oració continua girant cap a la dreta, en el sentit de la lectura, aprofitant els petits espais que queden sobre l’ogiva que queda enfrontada i girat respecte la principal: “Ora pro” a un costat, i “nobis peccatoribus” a l’altre. Com que les dues ogives no són en plans paral·lels la continuació de l’oració queda en un espai més ample i en una posició lateral de l’ogiva principal que el fa molt més fàcil de llegir “et in hora mostris nostra”. És el que es veu millor en la majoria de fotos.
L’ “amen” final de l’oració ja queda a la part baixa, i pràcticament frontal, molt visible.
La primera part de l’Ave Maria és la que hi ha a fora, a la base de la torre, també és completa:
“Ave Maria, gratia plena, dominus tecum, benedicta tu in mulieribus, benedictus fructus ventris tui, jesus”
A la portalada del Roser, tenim la segona part, també completa, com hem vist. Totes dues són en llatí.
Salutacions!
Quin encert tornar a fer visitable la capella del Roser! Una mostra de la genialitat del Gaudí més intimista que, tan li és la grandiositat manifesta en tot el temple, com el treball de miniatura com si fos una punta de boixets..!
De quin material està fet,i quin escultor ho va esculpir?
Hola Àngel,
El treball escultòric és fet amb la mateixa pedra que es feia la resta del temple, que a l’exterior és pedra de Montjuïc (més resistent) i a la interior pedra de Calafell (més clara i més tova).
Tot el conjunt és fet sota la direcció de Gaudí qui determinava absolutament tots els detalls, començant definint esquelets de filferro i acabant modelant el volum de les escultures en maquetes i models. Els escultors del temple eren totalment sota les seves ordres, per reproduir les seves idees a l’escala definitiva, i en aquells moments eren els Matamala (pare i fill) i Carles Mani.
Salutacions!