El paviment del temple: marcant el camí dels fidels

Una de les dates assenyalades en la història recent de la Sagrada Família és la del 7 de novembre del 2010. Aquell dia, a l’interior del temple, es va celebrar la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família, que va comptar amb la participació del papa Benet XVI, i a partir de llavors va esdevenir Basílica i es va obrir al culte. Per acollir l’esdeveniment, l’interior de la Sagrada Família es va donar per finalitzat, amb les voltes closes, però, en realitat, encara no ho estava: faltaven els vitralls, les baranes, les làmpades i altres elements importants.

Un d’ells era el paviment. El terra que es va col·locar en el moment en què la Basílica s’obria al públic no era el paviment definitiu, sinó que es va optar per col·locar-ne un de provisional que fos prou sofert per poder suportar tant el desgast natural que provoquen els visitants com l’agressió que causen les màquines d’obra, els camions i les plataformes elevadores que han hagut de circular per l’interior de la Basílica des d’aleshores i que hi circularan encara durant força més temps.

Aquell paviment provisional ja incorporava, però, algunes de les intencions bàsiques del terra definitiu, que està col·locant-se ara i que és el motiu pel qual, de vegades, els visitants troben alguna zona del temple afectada amb panells que oculten la zona de treball. D’una banda, es marcaven amb pòrfir granític vermell els passadissos centrals de la nau principal i del transsepte, cosa que realça la planta en creu de l’església i reforça el sentit dels recorreguts que els formen: el passadís central, que va des de la porta d’entrada principal —a la façana de la Glòria— fins a l’altar, recorregut del creient que entra a l’església per arribar a Déu i que simbolitza la Via de la Humanitat, i el passadís del transsepte, que va des de la façana del Naixement fins a la façana de la Passió i que simbolitza la Via de Jesucrist.

 

Per altra banda, el paviment provisional també tenia en compte la modulació de les columnes, que se situen sobre una quadrícula de 7,5 x 7,5 metres que ordena la planta. Els eixos d’aquesta quadrícula mare quedaven marcats amb gruixudes franges de marbre de Sénia. Al seu torn, els requadres interiors de dins de cada mòdul, que suposen la major part de la superfície del terra del temple, es van elaborar amb un material artificial de suro i ciment premsat que es fabrica a Portugal.

El paviment definitiu conserva la idea de marcar amb pòrfir granític vermell la creu central, però d’una forma més estilitzada, més prima. L’amplada inicial coincidia amb la posició dels bancs que es van instal·lar, i aquests no ajudaven a veure el dibuix de la creu i el seu recorregut. En fer-la més prima, es pot veure més clarament com la creu destaca sobre el color continu que omple la resta de la superfície.

Pel que fa al fet de relacionar el paviment amb la modulació de les columnes, aquesta idea s’ha transformat considerablement: les antigues franges amples que marcaven els eixos de la quadrícula ja no estan alineades, sinó que la composició geomètrica ha variat i actualment les franges s’han girat a 45 graus. Ara, en resseguir-les amb la mirada quan hom camini pel recorregut central, convidaran a obrir nous punts de vista cap a les façanes laterals i oferiran noves perspectives que d’altra forma podrien passar desapercebudes i que ajudaran a viure el temple com un autèntic bosc i no pas com un planter d’arbres arrenglerats. El color d’aquestes franges diagonals, fetes amb granit Himàlaia (gris fosc), sobre el de la resta del paviment, fet amb granit Itaunas (gris clar), destaquen poc l’un de l’altre. Amb aquesta subtil diferència es pretén no distreure gaire l’atenció del visitant perquè es pugui centrar molt més en admirar les voltes singulars de Gaudí.

Un darrer toc innovador del paviment de la Basílica és el que dona a cadascun dels punts d’intersecció d’aquesta xarxa diagonal de franges a 45 graus una peça quadrada de color blau Bahia, el mateix granit amb què s’han fet els arestons de la torre de la Mare de Déu. El blau simbolitza l’aigua de la vida que rega els arbres que formen el bosc del temple, els mateixos arbres que fruiten amb color a l’exterior, al damunt dels frontons dels finestrals.

El vincle del paviment amb les columnes també queda reflectit en el dibuix en forma d’estrella que fan les juntes entre peces al voltant de cada una de les columnes. La distribució de la pedra és molt subtil i treballada i, en observar detalladament aquest dibuix que creen les juntes, es pot descobrir com tot el conjunt degrada les dimensions de les peces des del centre cap a fora, cosa que vol explicar l’expansió de la fe, l’aspersió de l’aigua i de la vida.

El procés de substitució del paviment provisional pel definitiu s’està duent a terme per fases per afectar el mínim possible l’estada dels visitants. Actualment, s’està acabant la fase del transsepte de la façana de Passió i, a partir del mes de gener, es començarà la fase següent, que correspondrà a bona part de la nau central i a una part del tram del fons tocant a Glòria-Passió. Està previst que aquesta nova fase finalitzi el juliol del 2018.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *