Quines singularitats tenen els panells de la torre de Jesucrist?

S’acosta la celebració de la patrona de Barcelona, la Verge de la Mercè, una data que a la Sagrada Família sempre aprofitem per celebrar unes portes obertes i explicar els avenços de l’obra. En aquest sentit, no podem oblidar que en els propers mesos s’iniciarà la construcció de la torre central del nostre temple, una torre extraordinària. I la primera singularitat són els panells amb què es construirà: tot i que tots els cimboris centrals de la Sagrada Família incorporen el sistema de panells prefabricats de pedra tesada, els de la torre principal són realment excepcionals. Veiem per què.

 

LES DIMENSIONS, LA PRINCIPAL DIFERÈNCIA

Els panells de Jesucrist arriben a ser gairebé el doble de grans que els panells de les torres dels Evangelistes i els de la Mare de Déu, les restants torres centrals: mesuren fins a 5,88 metres d’alt x 5,12 metres d’ample. Això fa que assoleixin un pes que supera el màxim que pot moure la nostra potent grua central, per la qual cosa ha calgut subdividir en dos els panells corresponents als nivells 1 i 3.

La major dimensió també implica major nombre de filades de pedra en cada panell. Els més grans són els panells amb forma d’M, els dels nivells imparells, amb onze filades de pedra cadascun. Els panells amb forma de W, els dels nivells parells, tenen nou filades. En canvi, el nombre de filades a la resta de torres oscil·la entre sis i set.

 

ELS PANELLS, TANCATS PER SOTA

A les torres centrals, entre cada nivell de panells, hi ha una mena de cinturó horitzontal que juga una important funció estructural.

En els altres cimboris aquest cinturó és una franja relativament estreta, ja que només té una sola filada de pedra que s’incorpora sempre a la part alta dels panells i que fa de llinda de les finestres triangulars. En canvi, en la torre de Jesucrist, en ser tot molt més gran, també ho és el gruix d’aquesta franja, i l’hem pogut fer amb dues filades de pedra, una absorbida al panell de sota, i l’altra al panell de sobre.

Aquesta circumstància comporta que a les torres de la Mare de Déu i dels Evangelistes només pugui tenir tesat horitzontal la part de dalt dels panells, de forma que aquests queden com «oberts» per sota, mentre que els panells de la torre de Jesucrist poden tenir tensors horitzontals tant a dalt com a baix i, per tant, estan tancats per sota.

Aquesta diferència és molt important, ja que els panells oberts són molt més deformables i, a més, plantegen diverses dificultats amb els vidres de les finestres, ja que, en aquest cas, el vidre queda desprotegit per la vora inferior, i està més exposat en totes les maniobres.

Aquests problemes es veurien greument augmentats en els panells de la torre de Jesucrist, on tot és majúscul, però els temes dels vidres i de la possible deformació s’han solucionat en aconseguir tancar els panells.

 

MÉS TENSORS I MÉS CAPS DE TESAT

El sistema de la pedra tesada implica l’existència d’unes barres d’acer a l’interior de la pedra que la premsen. Aquests tensors han d’anar ben centrats en el gruix de la pedra, i aquesta posició es complica amb les interseccions entre diversos tensors, ja que ha d’haver-hi prou separació, és a dir, prou gruix de pedra, entre uns i altres.

En el cas dels panells de les torres dels Evangelistes i de la torre de la Mare de Déu, hi ha quatre tensors verticals, que són els que dibuixen la forma d’M o W dels panells; per la llinda superior en passen dos d’horitzontals que es creuen amb els anteriors.

Aquest sistema força senzill es complica en el cas dels panells de Jesucrist. A la torre principal, en el sentit vertical, hi ha sis tensors dobles a cada panell, és a dir, dotze barres de tesat, el triple que en el cas anterior. En el sentit horitzontal es mantenen els dos cables, però separats, un pel panell de sobre i l’altre pel de sota.

En augmentar el nombre de tensors, també augmenta el nombre de caps de tesat, és a dir, els blocs metàl·lics que s’incrusten dins les peces de pedra de la primera i darrera filada de cada panell per rebre cargolades les barres de tesat on s’ancoren. En concret, passen dels cinc de les restants torres centrals a vuit.

Finalment, a la torre de Jesucrist hi ha un increment més que considerable del nombre total i de la longitud dels tensors. Si les quatre torres dels Evangelistes sumen 2.496 tensors, amb una longitud total de 6,5 km de barra d’acer, i, en el cas de la torre de la Mare de Déu, 1.518, és a dir, uns 4 km de longitud, a la torre de Jesucrist el nombre de tensors és de 2.348, uns 10 km. Així, els tensors emprats als sis cimboris centrals sumarien més de 20 km posats en filera, una mida que, curiosament, ens permetria tornar a unir la distància que hi ha entre Barcelona i Mataró i que va recórrer el primer ferrocarril de la península, que, com la Sagrada Família, també ha estat un símbol permanent de la tecnologia i l’emprenedoria de la nostra terra.

Comentaris

  1. Teniu molta bona voluntat en fer entenent el que feu i el cóm ho feu, però per una persona de cultura general, fins a ampla, encara que curta en l’argot de les tècniques arquitectòniques, el resultat després de llegir els corresponents articles es frustrant: acabes dient NO HE ANTES RES.
    Potser caldria acompanyar el contingut escrit amb els suficients dibuixos per a cada concepte, assenyalant amb fletxes la relació entre la part del escrit i el dibuix que ho aclareixi, es a dir, entre text i dibuix. que el fes mes entenedor. Per a mi, molt interessat en el proses constructiu i la seva tècnica fora marevellos.
    Considereu si fora possible i si val o no la pena. Si el que es persegueix es fer viure als amics de la Sagrada Família l’evolució de les obres, jo crec que si valdria la pena.
    Gràcies. Lluis Ponte

    1. Hola Lluis,
      gràcies per dedicar-nos uns minuts i fer-nos arribar el teu comentari. Ho fem arribar als departaments corresponents i intentar millorar en el futur
      Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *