El passat onze de març el Departament de Cultura de la Generalitat va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric l’obra de Josep M. Subirachs a la Sagrada Família. Sens dubte, dins de la tasca que Subirachs va fer al temple, la més coneguda és la que hi ha a la gran portalada de la façana de la Passió, un conjunt que aglutina la representació de les principals escenes dels darrers dies de la vida de Jesús, des del Sant Sopar fins al davallament de la creu. Aquesta façana és la protagonista dels actes amb què el temple celebra la Setmana Santa.
Tanmateix, hi ha altres elements de la façana de la Passió que també han quedat inclosos en aquest reconeixement, com ara les escultures dels apòstols a qui són dedicades les quatre torres d’aquesta façana; la figura de l’Esperit Sant, que culmina el frontó, i el Crist daurat de l’Ascensió, col·locat en suspensió en el pont entre les dues torres centrals. Així mateix, també passen a ser considerades BCIN les portes de bronze que Subirachs va fer per a aquesta façana: les laterals de Getsemaní i de la coronació d’espines, i la central amb els Evangelis. L’èxit assolit amb aquestes portes va ser tal que va motivar que rebés també l’encàrrec de les portes de la futura façana principal, la de la Glòria, i les que van dedicades al Parenostre, que també estan catalogades com a BCIN.
El reconeixement de l’obra de Subirachs s’estén també a altres obres de bronze al temple com ara el Sant Jordi, col·locat a l’interior, a l’altura de la barana del Jubé, així com el semibust de pedra de l’arquitecte Antoni Gaudí que es pot veure al Museu de la Sagrada Família.
DE L’ABSTRACCIÓ A LA FIGURACIÓ SIGNIFICATIVA
Josep Maria Subirachs va néixer a Barcelona el març del 1927, i el passat 7 d’abril va fer cinc anys que ens va deixar. Ho va fer al barri del Poble Nou, on precisament els seus familiars van obrir recentment una sala permanent d’exposició, l’Espai Subirachs, on es pot conèixer la seva trajectòria, fecunda i dilatada. I és que Subirachs ens ha llegat una obra molt diversa, entre la qual trobem pintura, gravats i material d’escenografia. Al temple, la més significativa, com veiem, és l’escultura en pedra i bronze.
La seva obra, realment extensa, ha quedat repartida per tot el territori català, i és ben visible a carrers, places, i especialment a les institucions. També té presència en força ciutats de la resta d’Espanya, com ara Madrid, Sevilla o Tenerife; al Santuario de la Virgen del Camino de Lleó hi ha una representació seva dels apòstols de Jesús, que podem considerar com un precedent del conjunt que va fer després a la Sagrada Família. Subirachs també ha tingut presència internacional, i trobem obra seva des d’Andorra fins a Corea, passant per Anvers (Bèlgica), Lausana (Suïssa), o San Francisco (EUA).
Va ser el 1986 quan Subirachs va rebre l’encàrrec de la Sagrada Família, l’obra emblemàtica del genial arquitecte Antoni Gaudí. I amb el conjunt que ens ha deixat a la façana de la Passió, integrat per un centenar de figures esculpides en pedra, busca l’efecte dramàtic que el tema requeria.
El procés perquè la seva obra fos declarada Bé Cultural d’Interès Nacional va ser iniciat des de la Junta Constructora amb el suport de diverses personalitats de la societat civil catalana i la seva obtenció atorga, doncs, el valor que es mereixen l’obra i l’artista que l’ha engendrada.
Un error, quizás una equivocación, verdad Jordi Bonet Armengol, permitir un proyecto que será, es, impresionante artísticamente, pero rompedor, erróneo, simbólicamente en sí mismo y en relación con la fachada del Nacimiento.