Maria, i el seu mes, a la Sagrada Família

Tradicionalment, el mes de maig que acabem d’encetar ha estat, i continua essent, el mes dedicat a la Mare de Déu, la Verge Maria.

Les arrels d’aquest costum les trobem a l’antiga Grècia. Aleshores, el mes de maig era dedicat a Artemisa, deessa de la fecunditat. La Roma antiga va transformar aquesta dedicació per una de semblant, a la deessa de la vegetació, Flora, la intercessió de la qual demanaven en els jocs florals que celebraven en aquesta època de l’any. D’alguna manera, l’amor a la mare, universal, es tradueix en l’amor a la mare Terra, el nostre planeta, que aquest mes és en plena primavera i floreix amb tots els seus colors.

Aquest record a la terra d’on venim, com un enyor de l’úter matern, queda expressat de manera molt encertada en la forma absidal que les esglésies tenen en les seves capçaleres. L’absis d’una església és la forma còncava que acull en el seu interior l’altar, que representa al mateix Jesucrist-Déu, com Maria el té a les seves entranyes. A la Sagrada Família, Gaudí va decidir disposar sobre l’altar el baldaquí que simbolitza l’Esperit Sant, també considerat l’espòs de Maria en concebre d’ell la llavor que engendraria Jesús. Per això el baldaquí té la forma d’un polígon de set costats, amb un do de l’esperit a cadascun d’ells. L’absis també té set capelles, i la torre de la Mare de Déu té catorze costats. Tot està, doncs, relacionat.

Però si tornem a la Terra, ens podem fixar com Gaudí també la va tenir en compte en coronar totes les agulles de l’absis amb espigues i plantes que havia trobat pel solar del temple, petrificades i augmentades de volum. Així mateix, a totes les baranes de pedra que coronen els murs que ressegueixen les capelles de l’absis veiem que hi va fer esculpir tota mena d’enfiladisses i fulles. De fet, la idea d’envoltar Maria d’un jardí no és una novetat, ja que l’art gòtic i renaixentista il·lustrava aquesta doctrina sobre la virginitat de Maria en representar-la dins o a prop d’un jardí tancat, anomenat hortus conclusus, com una representació del que havia de restar protegit.

 

 

La relació de Maria amb la torre de l’absis queda palesa a la Sagrada Família de manera clara i directa en escriure l’oració de l’avemaria sobre la base de la qual parteix aquesta torre. La torre arrenca sobre els frontons triangulars del nivell superior de l’absis. Hi ha cinc frontons, tot i que són sobre un polígon de set costats, però els dos costats que queden a l’interior del volum del temple no tenen frontó, òbviament. Aquests cinc frontons deixen a la vista quatre embuts de recollida d’aigües, un entre cada parell de frontons. És en aquests embuts que aquesta oració de l’avemaria ja havia estat posada a l’obra amb trencadís blau en el moment de tancar les voltes per a la consagració de la Basílica, l’any 2010. Més recentment, però, i aprofitant la intervenció necessària per a la revisió del projecte de l’alçària de la torre i les repercussions geomètriques a la base, s’ha pogut millorar la visibilitat i lectura de l’oració: s’ha fet amb relleu sortint de la pedra, sense el mosaic blau que produïa reflexos i confusió, i s’ha aprofitat per revisar-ne el text i afegir la part escultòrica floral que mancava per fer.

Les flors escollides per a aquests quatre embuts més visibles des del carrer són el lliri blanc, el narcís, el muguet i el gessamí, totes elles utilitzades sovint per representar la Mare de Déu.

 

 

Aquesta revisió també s’ha aprofitat per dotar l’avemaria de més universalitat. Aquesta oració té dues parts, però només la primera és comuna en les confessions catòliques, ortodoxes, protestants i anglicanes. La segona part, que comença dient «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres pecadors…», es va afegir a l’edat mitjana, en època de moltes lluites i mortaldat, motiu pel qual el final llegeix: «…ara i en l’hora de la nostra mort. Amen».

Inicialment, s’havia inclòs només el principi de la primera part i el principi de la segona, però ara s’ha posat el text complet de la primera part, en llatí:

«Ave Maria, gratia plena,

Dominus tecum,

benedicta tu in mulieribus,

benedictus fructus ventris tui, Jesus»

De totes maneres, part de la resta del text s’ha pogut mantenir gràcies a l’espai que faciliten els escuts dels tres finestrals centrals de l’absis. De manera similar als escuts dels finestrals, que al llarg de les naus i transseptes glossen, amb lletres vermelles, «Demus Gloriam Deo», en els escuts dels finestrals de l’absis s’han escrit, amb lletres blaves, tres de les cinquanta lletanies del rosari marià: «Santa Maria», «Mare de Déu», i «Reina de la Pau». Les dues primeres apel·lacions són les més conegudes i les inicials d’aquesta oració, i «Reina de la Pau» fa referència a la pau tan desitjada universalment arreu del planeta, la mateixa que ens deixava Jesús després de la seva mort a la creu.

De fet, podríem dir que és el mateix Jesús que ens deixa clarament manifest aquest amor cap a la seva mare quan, des de la creu, i vetllant per no deixar-la vídua i desprotegida, diu una de les seves darreres frases, amb la qual li atorga com a nou fill el seu deixeble estimat, Joan: «“Dona, aquí tens el teu fill.” Després digué al deixeble: “Fill, aquí tens la teva mare”». Així doncs, veiem com la veneració per Maria, Mare de Déu, com una mostra d’amor a la mare universal, és una tradició tant arrelada com antiga de la qual Gaudí se sent totalment partícip i ens la mostra palesament a l’absis de la Sagrada Família amb aquestes flors i oracions.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *