Les escultures de l’interior del temple: la Sagrada Família… i sant Jordi!

Antoni Gaudí va fer que les façanes exteriors de la Sagrada Família fossin com a grans retaules, amb una clara funció catequètica i evangelitzadora. En canvi, volia que l’interior fos un espai de reflexió i oració, i per això no hi trobem grans retaules, només unes poques escultures de marcada rellevància simbòlica.

De fet, només són quatre les escultures que hi ha dins del temple, i marquen els quatre extrems de la creu que dibuixa la planta de la Basílica. Així, en recórrer el transsepte des de la porta del Naixement cap a la de la Passió, podem veure les tres figures que representen els tres integrants de la Sagrada Família: a la llotja del costat de Naixement hi ha Sant Josep, i es relaciona així amb la infantesa i adolescència de Jesús. Davant per davant, a la llotja del costat de Passió, hi ha la Mare de Déu, ubicació que la relaciona amb la dolorosa mort i resurrecció del seu fill, que ella va presenciar. La darrera figura, la de Jesús a la creu al damunt de l’altar, queda just entremig d’aquelles dues escultures.

La Mare de Déu és representada segons el model d’Immaculada, és a dir, com una noia jove abans dels esposoris, amb el cabell deixat anar. La corona de dotze estrelles que té al cap la simbolitza com a reina de l’Església, i representa les dotze tribus d’Israel.

 

Sant Josep es mostra, com és costum, com un home d’edat avançada, ja que els textos indiquen que era ja gran, un signe que també indicava la seva saviesa. És representat just en el moment de ser escollit com a espòs de Maria, és a dir, en el moment que, segons la tradició, li floreix la vara com a senyal diví per indicar que ell era el triat d’entre tots els pretendents. Aquest senyal el reconeixia com a home just i virtuós, i la flor que en va eixir s’associa amb el nard.

 

Les dues figures, la de la Mare de Déu i la de Sant Josep, van ser realitzades per l’escultor Ramon Cuello durant els anys 2009 i 2010. Les dues són fetes amb la noble pedra de travertí; la figura de la Mare de Déu fa 2,80 metres d’alçària i, la de Sant Josep, 3 metres.

El Crist del baldaquí que completa el conjunt de la Sagrada Família és realitzat en fang per l’escultor i arquitecte Francesc Fajula, autor d’altres conjunts escultòrics del temple. Per realitzar-lo, es va inspirar en el Crist del peu del retaule de la Casa Batlló que va fer Carles Mani, l’escultor que treballava per a Gaudí.

La quarta escultura de l’interior del temple és la figura del patró de Catalunya, sant Jordi. Se situa a la barana del balcó del Jubé, a uns nou metres des del pla de temple, una altura similar a les altres, però sobre la porta principal, a la façana de la Glòria. Va ser realitzat per Josep Maria Subirachs, en bronze, i fa 3 metres d’alçària.

Gaudí ja havia col·locat un sant Jordi a la façana de la Casa Botines, a Lleó, que presideix l’entrada principal. Per això, el 1989 els Amics de Sant Jordi van impulsar aquesta escultura quan Subirachs, soci d’honor de l’entitat, es va oferir de realitzar-la. L’escultura es va col·locar a l’interior del temple el juny del 2006, però es va esperar a l’any següent, el 2007, per fer-ne la inauguració, per tal de fer-ho coincidir amb el 125è aniversari de la col·locació de la primera pedra del temple. La data coincidia també amb el 550è aniversari del patronatge del sant a Catalunya i amb el 80è aniversari de l’escultor Subirachs.

 

Al llarg de la seva carrera artística, Subirachs va realitzar diverses escultures de sant Jordi, però la que veiem al temple és prou diferent de la representació usual del sant. Aquí hi és sense cavall ni drac, ni tampoc amb cap espasa ni arma. Aquest model ja havia estat estudiat prèviament per Subirachs: l’escultor en té un així que va fer el 1975 per al Palau del Lloctinent de Barcelona, i un altre, de travertí i amb espasa, que va fer el 1985 per a la plaça d’accés al monestir de Montserrat. Enguany l’escultura d’aquest sant, juntament amb tot el conjunt d’obres de Subirachs al temple, ha estat declarada BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), per la qual cosa gaudirà a partir d’ara de les màximes proteccions.

Cal assenyalar, en qualsevol cas, que aquesta manera de representar el sant, dret i ferm, amb una mà recolzada sobre l’escut que llueix la insígnia de la creu, i un posat de cavaller que no tem l’arribada del drac, té els seus orígens en una escultura de Donatello (1415-1417) que es conserva al museu Bargello de Florència.

Així doncs, el sant Jordi de bronze de la Sagrada Família que mira cap a l’altar des de la porta principal, i que va sense espasa, com un guardià de la pau, transmet serenor, vetlla pel poble des de la seva posició presidencial i domina tot l’interior de la Basílica.

 

Comentaris

  1. Hola,
    Hace muchos años que vivimos en Cataluña y queremos visitar esta maravillosa Sagrada Familia.
    Espero que la suerte estará con nosotros !

    Laura & Damien

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *