Les columnes i el calendari litúrgic: una relació en estudi

La vigília de Cap d’Any, festejada arreu del món, no sempre s’ha celebrat el 31 de desembre: en temps dels romans l’any començava el mes de març, i és per això que els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre tenen noms que fan referència al setè, vuitè, novè i desè mes de l’any.

En el cas de l’any litúrgic, però, l’inici de l’any és justament ara, amb el primer diumenge d’advent, que enguany cau el 2 de desembre; conseqüentment, el diumenge anterior, el de Crist Rei, tanca aquest any litúrgic, que Gaudí va tenir en compte en el temple de la Sagrada Família.

En un article anterior vam parlar amb detall de la generació geomètrica de les columnes però, com en aquell moment ja insinuàvem, a més del gran entrellat geomètric, matemàtic i numèric que està en joc en la seva forma, les columnes del temple incorporen una significació que va més enllà de la funció sustentadora i estructural. I és que Gaudí no solament les va relacionar amb les diòcesis del món i amb els sants que les caracteritzen, sinó que va dedicar cada columna a un diumenge de l’any. Veiem com.

 

ELS PRIMERS ESTUDIS DE GAUDÍ

Al temple hi ha exactament 56 columnes. A l’absis n’hi ha vint: deu fan la girola que envolta l’altar i separen el presbiteri del deambulatori, i deu més de secundàries, en segona fila,  separen les capelles. Al creuer n’hi ha setze: les dels dotze apòstols i les dels quatre evangelistes. A cada transsepte n’hi ha dues, i a la nau n’hi ha setze més: la meitat flanquegen la nau central i la resta sostenen la grada de les cantories i separen les naus laterals.

En un primer estudi publicat als àlbums que detallaven l’estat del projecte del temple, es pot veure un plànol que plasma la voluntat de Gaudí de posar en relació columnes i diumenges de l’any. Així, les de l’absis del costat de la façana del Naixement les dedica als diumenges d’advent i de Nadal, i, més o menys simètricament, al costat de la façana de la Passió hi ha les columnes que dedica a la quaresma i la Pasqua.

Tanmateix, en aquest primer esbós no se seleccionen totes les columnes del temple i queden sense dedicació les del segon rengle de l’absis i de la nau, així com les setze columnes del creuer. Això porta Gaudí a associar dos o tres diumenges de l’any a cadascuna de les columnes triades; fins i tot hi ha algun diumenge que queda situat, no en columnes, sinó en pilastres del mur.

A més, en aquest plànol també es veu la voluntat de Gaudí de destacar altres dies de l’any litúrgic d’especial rellevància, amb independència que siguin o no diumenges. Entre aquests dies, hi ha el de l’Ascensió, que se celebra quaranta dies després de la Resurrecció i que col·loca al costat de Passió del transsepte, o el de l’Anunciació, que sol tenir lloc el 25 de març i que situa al del costat de Naixement. La proximitat a l’altar, als eixos centrals o al creuer és, doncs, un factor que l’arquitecte té en compte per ressaltar aquestes altres festivitats importants de l’any.

Cal tenir en compte, en qualsevol cas, que el dia de Nadal, tan important, sols cau en diumenge un cop cada set anys, i que, com acabem de veure, hi ha moltes altres festes al llarg de l’any, de suficient rellevància per tenir dedicada una columna, que se celebren quan s’escauen, siguin o no en diumenge. D’aquesta manera, ens trobem que la relació de les columnes amb les 52 setmanes de l’any no resulta una qüestió senzilla. És per això que aquest estudi inicial ha anat evolucionant i que s’han publicat diversos plànols amb variants d’aquesta simbologia que relaciona els diumenges amb les columnes.

 

SELECCIÓ DE DIUMENGES

Aquests plànols tenen en compte diferents factors. Un d’ells és el fet que, a més dels diumenges d’advent, quaresma i Pasqua, habitualment queden 33 diumenges a l’any, que s’anomenen del temps ordinari, repartit entre el Nadal i la quaresma, d’una banda, i entre la Pentecosta i l’advent següent, de l’altra. Així mateix, hi ha festivitats rellevants que acostumen a caure en dies entre setmana i les quals cal ubicar en una posició coherent amb la seva rellevància. Per exemple, al costat de l’absis podria haver-n’hi de relacionades amb la Mare de Déu, com l’Assumpció, o la Immaculada Concepció; la festa de Sant Josep podria ser a prop del Naixement, i les de l’Ascensió o Corpus, al costat de Passió.

En qualsevol cas, el fons de la qüestió que tenen en comú totes aquestes interpretacions és la voluntat de representar a les columnes del temple els Evangelis que es llegeixen en les celebracions de tot l’any, de manera que el visitant del temple que vulgui fer un camí espiritual pugui aturar-se a cada columna i identificar-hi la cita del text corresponent.

Tanmateix, si als diumenges de l’any s’afegeixen festivitats rellevants com les esmentades, farien falta més columnes i llavors s’entén perquè cal duplicar, o triplicar, el nombre de diumenges o festivitats adjudicades a una sola columna. Malgrat això, és un fet indiscutible que a l’interior del temple hi ha 56 columnes, i que justament són quatre els evangelistes i 52 les setmanes de l’any durant les quals es llegeixen els seus Evangelis.

Així doncs, la suma d’evangelistes i diumenges encaixa perfectament (52 + 4 = 56), com passa amb moltes altres coses del temple. I aquesta equivalència numèrica entre el nombre de columnes i les setmanes de l’any posa en evidència que les columnes esdevenen la manera de representar l’any litúrgic que encetem justament ara, i que Gaudí va voler tenir present associant a les columnes els textos evangèlics que les ompliran de sentit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *