La Sagrada Família: un temple on predomina la verticalitat

El temple de la Sagrada Família està concebut a partir del predomini de l’alçària per damunt de les altres dimensions; la seva composició és, doncs, vertical. De fet, una de les coses que més impressiona el visitant és la seva gran alçària interior, amb unes columnes que pugen exemptes fins als 15, 30 o 45 metres, on toquen les diferents voltes. Aquestes, al seu torn, comencen a 30 metres d’altura a les naus laterals, als 45 a la nau central, als 60 al creuer i als 75 a l’absis, unes altures que Gaudí va triar així perquè sabia que semblarien menors per una qüestió de perspectiva, que contrau notòriament les distàncies llunyanes. Amb elles, l’interior de la Basílica transmet sensació d’elevació, un sentiment que Gaudí també va voler per a l’exterior del temple i que, en aquest cas, és possible gràcies als cimboris que tenim ara en plena construcció.

Gaudí va voler destacar aquesta verticalitat emfàticament i no en va tenir prou amb un cimbori, com és més habitual en la història de les catedrals, sinó que en va projectar sis. Segons explicava ell mateix, el cimbori és l’exalçament del temple. Té vida exterior i interior. Vist des de dins, realça el punt central de l’espai interior amb un volum buit i permet l’entrada de llum zenital sobre l’altar, perquè el creuer seria el lloc més fosc del temple en ser el punt més allunyat de les façanes on solen haver-hi les finestres. L’exterior del cimbori, per la seva banda, té una raó de ser representativa, ja que corona l’edifici i fa de nexe entre la terra i el cel; en el cas de la Sagrada Família, amb el conjunt de cimboris i campanars, s’accentua més la forma piramidal general de l’edifici.

Dels sis cimboris del temple, el de Jesucrist és el més alt, amb una alçària que arribarà fins als 172,5 metres per sobre del creuer al pla del temple. Sobre l’absis, el cimbori dedicat a la Mare de Déu arribarà als 138 metres d’alçària, i els altres quatre, els dels Evangelistes, pujaran fins als 135.

 

 

PER SOTA DE LA MUNTANYA DE BARCELONA

Des dels primers escrits recollits els anys 1914 i 1915 per Martí Matlleu, secretari de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família i autor dels reculls descriptius del projecte i l’obra, podem veure com Gaudí es va fixar en l’alçària de la muntanya de Montjuïc, característica del perfil de Barcelona, com un topall per a l’alçària del temple. Aquesta muntanya representa la natura, la creació, l’obra de Déu i, per respecte a aquesta, el cimbori més alt del temple havia de quedar sempre un xic per sota. Així, ja en vida de Gaudí, inicialment l’alçària màxima del temple es va fixar en 160 metres i, després, en uns 170.

Molt més recentment, l’estudi detallat de les proporcions del projecte va descobrir que existeix un mòdul regulador de la planta, l’alçat i la secció que té com a base els 7,5 metres de distància entre columnes. Això va permetre determinar l’alçària màxima del temple, que es va establir en 172,5 metres amb la voluntat fidel de seguir la lògica gaudiniana. D’aquesta manera, d’una banda es respecta el sistema de modulació bàsic descobert, ja que aquesta alçària correspon a 23 mòduls de 7,5 metres, i, d’altra banda, també se segueix la idea que el temple no havia de rivalitzar amb la muntanya de Montjuïc, és a dir, havia d’estar per sota dels, aproximadament, 180 metres que té la muntanya.

Aquesta xifra, a més, té un valor simbòlic perquè correspon a 24 mòduls de 7,5 metres i és el doble dels 90 que té la longitud màxima interior, la que va des de la porta fins al fons de l’absis. També es manté com a referència per establir la resta de proporcions bàsiques exteriors, com ara l’alçària màxima de les torres dels Evangelistes i la del centre de l’estel del matí que coronarà la torre de la Mare de Déu, de 135 metres, és a dir, 3/4 de 180 metres, o la que tindran els campanars més alts de la futura façana de la Glòria, que s’alçaran fins als 120 metres, és a dir, 2/3 de 180 metres.

Els campanars més alts de la façana de la Passió fan 112 metres i els de Naixement 107,5. És per això que, ara que la torre de Jesucrist es troba a 101,5 metres, la de la Mare de Déu a 104,35 i les dels Evangelistes a 103,56, estem gairebé a punt de superar les alçàries construïdes fins ara i, a partir d’aquest moment, començarà a configurar-se el nou i definitiu perfil de la Sagrada Família al centre de la ciutat.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *