Descobrim la Sagrada Família: la Sala Creuer

Quan encara no existien els productes impermeabilitzants derivats de la indústria del plàstic i del petroli, com ara teles asfàltiques o silicones, en el món de la construcció aquest tema es resolia donant a les cobertes dues característiques fonamentals: la primera, una forma geomètrica amb pendents pronunciats, que es feien encara que fos un terrat transitable, per tal que l’aigua de pluja s’escolés ràpidament cap als embornals sense embassar-se, i la segona, la generació d’uns espais ventilats a sota del terrat: les golfes. Aquesta estratègia era molt habitual als terrats de les cases antigues de l’Eixample de Barcelona, fets amb diverses capes de rajola ceràmica, per tant, permeable. En elles, quan es mullava el terrat, si es produïa alguna filtració cap a la golfa, l’aigua es podia eixugar o evaporar gràcies a la ventilació facilitada a través d’uns petits forats ornamentals disposats a la part alta de la façana.

Gaudí també va seguir aquest sistema en algunes construccions seves. Són ben conegudes les golfes de la Pedrera, de la Casa Batlló o de la Torre Bellesguard. En el cas de la Sagrada Família, Gaudí també ho va fer així. D’una banda, a la cara més externa de la coberta li va donar un pendent molt pronunciat, apte només per a escaladors. D’altra banda, va preveure una múltiple coberta de pedra, amb diversos nivells sobreposats de golfes. En el cas de la nau central n’hi arriba a haver tres. Aquestes golfes transitables les va convertir en uns espais aptes per al pas del personal de manteniment per registrar i fer el seguiment de les instal·lacions d’electricitat, il·luminació i climatització que hi ha en aquests llocs.

Gaudí va preveure que la llum entraria al temple també per les golfes, foradant les voltes amb una successió d’hiperboloides. Així, la forma de doble embut característica d’aquests elements geomètrics fa que a les golfes apareguin una mena d’olles obertes que capten la llum que entra en aquests espais per redirigir-la cap al temple travessant les voltes.

 

EL RESULTAT DE LA RECERCA LUMÍNICA I ESTRUCTURAL

De totes les golfes que hi ha al temple, la més especial és la que hi ha sobre del creuer, és a dir, sobre el punt central de la Basílica on es creuen la nau principal i la del transsepte. De fet, d’aquí li ve el nom: la Sala Creuer. Se situa al damunt de la volta de 60 metres d’alçària, i just a sota de la torre de Jesucrist, i pren la singular forma de l’hiperboloide més ample de tot el temple. La forma d’una gran olla es reflecteix en una gran grada circular que envolta el forat central, des d’on, mirant en vertical, es veuria el monograma de la Sagrada Família que hi ha a l’escut central del paviment del creuer. Aquesta grada circular configura una arquitectura que podria recordar la sala capitular d’un monestir, però la realitat és que Gaudí no pretenia que esdevingués un espai de reunió. Tanmateix, es tracta d’un espai amb un gran valor, inimaginable per al visitant, i una mostra més de la riquesa arquitectònica de Gaudí.

Sagrada Família 2026

En aquesta sala podem veure com la branca central de cadascuna de les quatre columnes que defineixen el quadrat de 15 x 15 metres del creuer s’acosta cap al centre de la volta per sustentar el nucli central de la torre de Jesucrist, que neix just al damunt. També veiem com les branques posteriors d’aquells mateixos arbres es ramifiquen aquí i formen un perímetre de columnes inclinades que queden unides per dalt i per baix alternadament. Aquesta disposició i inclinació de les columnes que, de dues en dues, formen triangles alternats amb la punta amunt o avall, és una manera molt hàbil de fer el tambor que dona la rigidesa estructural necessària a la base de la torre, i sosté el pes de la paret exterior d’aquesta estirada cúpula que és el cimbori central.

Les voltes ceràmiques estan situades a uns 15 metres d’altura sobre el punt central de la Sala Creuer. Estan fetes amb una corona de dotze ulls o hiperboloides i són decorades amb trencadís de vidre venecià de colors vermellosos per recordar el vermell propi de la simbologia del martiri de Jesús. Damunt dels òculs hi ha la sala tècnica d’instal·lacions que dona servei a la sala i a tota la torre.

En aquests moments, a la Sala Creuer encara li manquen alguns detalls per donar-la per acabada, com ara unes làmpades en forma de disc que acabaran de decorar els òculs; també falta completar les baranes i els accessos que faran que el visitant pugui arribar-hi i conèixer-la, ja que fins ara només hi han accedit alguns periodistes acreditats amb motiu de rodes de premsa convocades en aquest espai. Tanmateix, encara que estigui inacabada, hem volgut mostrar-la al públic general amb aquesta fotografia de 360º amb la qual tothom pot accedir a aquesta petita joia, encara que sigui de manera virtual, i descobrir un altre dels «tresors amagats» del temple.

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *