La puresa del blanc a l’interior de la torre de la Mare de Déu

Passada la diada de la Mare de Déu d’Agost, comença a notar-se que el solstici d’estiu s’allunya: les hores de dia es van reduint i la fosca de la nit s’allarga fins que atraparà en durada el dia quan encetem la tardor a finals de setembre. Amb motiu d’aquesta diada, hem volgut desvelar alguns detalls de l’interior de la torre de la Mare de Déu que, de fet, també consideren aquest cicle diari i anual de la llum, variable de llevant a ponent.

A diferència de l’interior de la torre de Jesucrist, on el nucli vertical de l’escala i l’ascensor tindran un gran protagonisme, en el cas de la torre de la Mare de Déu trobarem que en el centre emergeix una gran lluerna que capta la llum que entra a la torre i que exalça i il·lumina el presbiteri. Fa uns anys, aquesta lluerna conformava el perfil visible de les obres des de la llunyania, i es reconeixia per la seva forma d’hiperboloide, com si fos una gran xemeneia d’una central tèrmica; ara, però, ja ha quedat a dins de la torre, que l’embolcalla.

Vista des de l’interior del temple, aquesta lluerna és el punt més alt de les voltes de tot el temple i és on s’ha representat el Pare Etern, de manera no figurativa, com un triangle de vidre venecià daurat que ressalta sobre la rajola i sobre el trencadís de blaus.

Vista des de l’interior de la torre, la lluerna sobresortirà com la puresa que aquesta protegeix dins les entranyes de Maria. Aquest gran volum emergent fa uns 15 metres d’alçària, i qui el recorri per mitjà dels graons que li donaran la volta quedarà impressionat quan miri amunt: en ser la torre més alta que la lluerna i no tenir l’obstacle de cap nucli central, l’espectador tindrà la sensació d’estar dins d’una cúpula o closca protectora.

 

APROFITANT LA GEOMETRIA DE LA TORRE

Aquest gran hiperboloide s’ha vestit de blanc, color per excel·lència de la puresa, i, per fer-ho, s’ha aprofitat la geometria de la superfície, de manera que les rajoles blanques s’han col·locat resseguint les dues famílies de línies que genera l’hiperboloide, com si fossin unes fibres que trenen una cistella de vímet. Les línies principals es marquen amb rajoles senceres de blanc brillant, mentre que les secundàries se situen partides, com si passessin per sota de les primeres, de blanc mat. Entremig d’ambdues queden uns espais que es reompliran amb trencadís de diferents blancs.
A més del volum central d’aquesta gran lluerna, el que també dona forma a l’espai interior de la torre de Maria és la cara interna dels panells de pedra tesada que la conformen. Cada nivell té catorze panells i, per tapar les costures que hi ha entre ells, hi ha catorze rengleres de grans rombes de ceràmica també blanca. De la mateixa manera que els arestons de granit blau amaguen, per fora, l’estructura principal d’acer, aquests rombes blancs taparan les línies estructurals per dins.

 

DEU VARIETATS DEL BLANC PER ALS ROMBES

Conscients que calia aprendre dels trencadissos del Park Güell a l’hora d’omplir amb trencadís blanc la torre de la Mare de Déu, vam descobrir que Gaudí havia arribat a fer servir dinou blancs diferents per a les columnes i voltes de la sala que hi ha sota la gran plaça del parc. D’aquesta manera, trencava la monotonia d’un color excessivament pla. Seguint aquesta tècnica, inicialment vam pensar a fer les catorze arestes de rombes amb catorze blancs diferents, que tiressin cap a tots els colors de l’arc de Sant Martí, des dels blaus fins als vermells, per accentuar l’efecte de la llum. En combinar els elements brillants amb els mats, i els purament blancs amb aquests altres destonificats, s’obtenia l’elevada suma de trenta blancs diferents, nombre que sembla ser el màxim que pot distingir un esquimal, expert en la supervivència en el món dels blancs. Tanmateix, vam veure que estàvem forçant massa la capacitat perceptiva d’un observador convencional, i vam simplificar la idea utilitzant només dos blancs purs, el mat i el brillant, i sis blancs més, lleugerament acolorits cap a blau, violeta, vermell, taronja, groc i verd, comptant per al blau i el vermell la versió en mat i en brillant. D’aquesta manera, vam reduir a una tercera part la varietat inicial de blancs.

Així, els rombes es descomponen en rajoles triangulars i cadascun té un percentatge de rajoles de cada blanc disposades de manera que, gradualment, el cercle complet de cada nivell recorre tota la gamma cromàtica. Amb aquesta disposició s’ha volgut accentuar la presència de blaus i verds en les superfícies que rebran la llum freda del matí, i la de taronges i vermells en les que rebran la llum càlida de la tarda.

Així doncs, a l’interior de la torre de la Mare de Déu dominarà el blanc, símbol de la puresa, i el singular i grandiós espai quedarà banyat per una llum que evoluciona naturalment al llarg del dia i de l’any, i que es veurà reforçada per una tria cromàtica molt subtil amb una clara voluntat que aquest espai quedi tenyit d’una sensació real de santedat.

 

 

Comentaris

  1. I am suddenly reminded of Steven Universe and the Great Diamond Authority when I saw the subtle shading of the overall white theme when viewing the pictures.

    Hope to visit the Temple when it is finished after 2026…

  2. És meravellós el treball que feu, tan preciós i precís!..
    Les formes i els colors.. amb sensibilitat i naturalitat prenen llum i vida..
    Amb quina solidesa i plasticitat.. es conforma l’arquitectura i pren cos: amb tècniques i materials tradicionals,.. i utilitzant les tecnologies i materials més innovadores.
    “Màgia”: és la paraula.. magestuós i senzill: com la natura amb la que creia el geni Gaudí. Estic veigent estos dies “in situ” com va creixent l’obra i m’emociona cada vegada que coloqueu una pedra més.. Seguiu així!

  3. Fa un cert temps que vaig somniar que pujaria fins al cim (suposso amb ascensor) quan la Sagrada Familia estigués llesta i acabada, penso i en sento que n’Antòni Gaudí tot hi que ha aconseguit la llum eterna de Déu, mai, mai, podrà abandonar la seva perquè no n’és seva n’és de Déu, hi ell en vetllarà per a que no li pugui passar res a aquests meravellós treball que en va dur en vida, hi que ell ens en va dir que ell deixava a les futures generacions el possar-s’he tots alhora per a acabar aquesta meravellossa Basílica, T’escric per a tu del teu estimat amic Jacint Verdaguer uns fragments de L’AMIC E AMAT, ell te l’envia ( l’amic en soc jo, n’éts tu, n’és ell, en som tots els que en fem la nostra ruta per la vida, l’AMAT n’és Jesús), n’Antòni esta agraït a tot el que els trebaladors en feu per a acabar aquesta meravellossa Basílica, en diuen que la Basílica del Mar, és mou cada día, però mai caurà, Déu no ho permetra, el mateix que Antòni Gaudí en nom de Déu pregarà que no li en passi res a la Sagrada Família, Per a vos estimat Antòni-:
    L’AMIC E AMAT
    Digué l’Amic a l’Amat:
    -Per lo molt que m’heu donat,
    trist de mí, què us donaria?-
    Digué l’Amat a l’Amic:
    -Dónam ton cor fredolic,
    que d’amor te l’ompliria.

    Una vegada s’ajustaren
    per estimar molts aimadors,
    tots un mateix Amat triaren,
    imant diví de llurs amors.
    Tot l’Estimat quiscun tenia
    en sos joiosos pensaments
    i per Ell sols quscun patia
    dolços martiris i turments.

    L’Amic:
    -Oh rius que en baixau: ¿al cim de la serra,
    desfent el camí, quan hi tornareu?
    L’Anat:
    -Quan, prnent el vol, rmunti a son Déu
    l’home capficat al llim de la terra.

    l’Amic a l’Estimat li deia un dia:
    -Oh vós que ompliu el sol de resplendor,
    omplu mon pit d’amor.-
    L’Amat li responia:
    -Sens compliment d’amor
    tos ulls no foren amarats de plor.

    Li demana a l’Amic son Estmat:
    -Per lo que m’has aimat
    t’haure donada alguna recompensa?
    -Si- respongué l’Amic-, que entre els plahers
    i les penes que en dareua a milers
    no hi trobo diferència

    -Digues, amic -digué-lil’Estimat-:
    desitges tu que dobli tes langors?
    -Sí- respongue l’Amic enamorat-:
    sí, mes abans doblau-me les amors.
    Fragments de l’AMIC E AMAT per a Antòni Gaudí del seu estimat amic Jacint Verdaguer

    Nota: Continuaré en tots els fulls que en parli sobre la construcció de la
    Basílica La Sagrada Família tota la poesía que en Jacint li dedica al seu estimat amic Antòni.
    Que Déu us en beneeixi, que en Antòni en sàpiga entrar dins vostre hi guiar-vos, hi que la llum eternba acompanyoni a tothom que en treballi en la Sagrada Família.
    Ramona Ibarra i Solà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *