La festivitat de la Immaculada Concepció, el pròxim dia 8, ens recorda que som a l’advent des del diumenge de Crist Rei, quan es va celebrar el final de l’any litúrgic per iniciar-ne un de nou. Amb l’advent es comença a preparar de nou la vinguda del Messies al Nadal encenent un ciri els quatre diumenges anteriors al 25 de desembre fins a completar la corona de llum de l’advent. Aquesta llum, creixent des de la fosca penitent, té un punt d’especial alegria a meitat d’aquest procés, quan celebrem la miraculosa concepció de Maria.
Gaudí, que era membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i devot de la Mare de Déu, no va deixar passar l’oportunitat de fer-li tots els honors en el projecte del temple, i li va dedicar el segon cimbori més important. Tanmateix, aquest no és l’únic element de la Basílica que fa referència a Maria, sinó que, en realitat, ho és tot l’absis i la forma circular que embolcalla, com un úter matern, l’altar sagrat de Jesucrist.
Quan Gaudí estava construint la cripta, el projecte era encara en una fase molt primerenca (és a dir, molt neogòtica), i hi tenia molt de pes l’entitat promotora de les obres, l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, interessada especialment a exalçar la figura del pare de la Família Sagrada, cosa que va provocar que es dediqués al Sant Patriarca la capella central de la cripta, inaugurada la diada de Sant Josep del 1885. La capella de la Immaculada queda a la dreta i, juntament amb la capella de l’esquerra, dedicada al Sagrat Cor de Jesús, completa la Sagrada Família amb els seus tres membres. Les quatre capelles restants estan dedicades als protagonistes emblemàtics de la família de Jesús entesa de manera més extensa: primer, els pares de Maria, Joaquim i Anna (les seves capelles estan ubicades a dreta i esquerra de les tres centrals, respectivament), i, després, el cosí de Jesús, sant Joan Baptista, a l’extrem esquerre, i els seus pares, Isabel i Zacaries, a l’extrem dret.
Quan s’acabava la cripta del temple, cap al 1891, Gaudí ja estava donant un protagonisme important a la Mare de Déu. Això es fa evident en la representació de l’Anunciació en la pedra que fa de clau de volta en aquest espai. Aquesta pedra, que tanca la volta gòtica central de tota la cripta, té esculpides les figures de Maria, l’arcàngel Gabriel i el colom de l’Esperit Sant, i en destaquen les parts daurades, com si fossin rajos que emanen del colom i banyen Maria; els estels dels vestits, el ceptre, i una cinta que resa, en llatí, les primeres paraules que aquell li anuncia: «Ave Maria, gratia plena, dominus tecum».
L’ABSIS, L’ADVENT I LA MARE DE DÉU, TOTS TRES INTERRELACIONATS
A partir d’aquí, la importància de la dedicació de l’absis a la Mare de Déu pren força i aviat es va veient com Gaudí el relaciona amb l’advent. Així, quan vincula les columnes del temple amb els diumenges de l’any, comença la distribució per l’absis, on col·loca els primers diumenges de l’any litúrgic, que són justament els diumenges d’advent. A més, relaciona els set dies de l’advent previs al Nadal amb les set capelles de l’absis i preveu per a les agulles que les coronen una simbologia que clarament les enllaça amb els textos que es resen en les vespres d’aquella darrera setmana. Són les conegudes com a antífones de la O, ja que cadascuna d’elles comença amb una admiració: «Oh! Sapientia, Oh! Adonaí, Oh! Radix Jessé…»
Tots aquests elements decoratius i simbòlics encara són pendents de realitzar, però, en un futur, es veuran des de l’exterior i es podran llegir en donar la volta a l’absis; tot i això, actualment el visitant ja pot veure aquesta simbologia des de l’interior, ja que l’artista vitraller Joan Vila-Grau va col·locar els textos essencials en les rosasses centrals de cada una de les capelles.
La relació de l’absis amb Maria arriba a tenir tanta força que és la mateixa forma arquitectònica pròpia de l’absis la que simbolitza Maria: arrodonida, és com un ventre que guarda a l’interior, a les entranyes, l’altar que representa a Jesús, el qual queda cobert pel baldaquí de set costats que simbolitza l’Esperit Sant.
Tanmateix, a la Sagrada Família, Gaudí exalça aquesta relació quan corona totes les agulles i baranes superiors de l’absis amb un jardí vegetal de plantes, heures i flors, símbols de la virginitat immaculada. A més, aquesta relació entre l’absis i Maria es potencia de manera majúscula amb l’estel del matí que projecta per coronar la torre de la Mare de Déu, aquell que encara roman encès a l’alba quan la resta d’estels ja s’han fos. Aquest símbol de Maria i guia de navegants, l’Stella matutina, és l’estel que, just abans de la sortida del gran astre, el sol, anuncia el naixement del dia, i representa també l’advent, que anuncia l’arribada imminent de Jesús el pròxim dia de Nadal.
Amb tot això, hem pogut veure com Gaudí, amb l’evolució del projecte, però ja des de ben aviat, dona a la Mare de Déu un protagonisme amb tots els elements simbòlics que té a l’abast, tot i que els promotors eren devots de Sant Josep.
