La primera pedra del temple de la Sagrada Família es va col·locar el 1882, segons el projecte de l’arquitecte Francisco de Paula del Villar. Antoni Gaudí va entrar a dirigir les obres el novembre del 1883, i, dos anys més tard, el 1885, va signar una planta del temple que la Junta Constructora va entregar a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals per a la petició del permís d’obra. No hi va haver resposta del consistori.
Tanmateix, en un plànol de l’Ajuntament de l’any 1891, es dibuixa clarament l’existència d’una església a l’illa situada entre els carrers de Mallorca, Sardenya, Provença i Marina. A més, l’any 1907, l’arquitecte Léon Jausselly va projectar diferents propostes d’ordenació del voltant de la Sagrada Família en l’elaboració del Pla d’Enllaços per a la ciutat de Barcelona, i va consultar a Gaudí per saber com desitjava l’entorn de la Sagrada Família. És llavors quan l’arquitecte del temple dibuixa l’anomenada plaça estrellada, on planteja que, una vegada acabat, el temple pugui ser vist en la seva totalitat des de quatre punts de vista oblics a uns 150 metres de distància.
Amb els anys, l’Ajuntament ha anat urbanitzant l’entorn de la Sagrada Família. La primera intervenció important va ser l’obertura de l’avinguda de Gaudí, que probablement hauria plagut força al mateix arquitecte perquè s’acostava a una de les visuals que havia dibuixat per contemplar el temple. L’any 1928 es va urbanitzar la plaça de la Sagrada Família (la compra d’aquests terrenys es va decidir el 1922, en vida de Gaudí), i l’any 1978, la plaça de Gaudí. El 1976, el Pla General Metropolità (PGM) va reservar com a transformació en zona verda la part central de les dues illes de cases entre els carrers de Mallorca, Marina, Sardenya i l’Avinguda Diagonal, d’uns seixanta metres d’amplada.
Durant els 43 anys de dedicació al temple, Antoni Gaudí va anar modificant aspectes del projecte, de manera que el que hi ha actualment en construcció difereix en bastants punts del que es va presentar l’any 1885 i correspon al que va deixar definit en planta, secció i alçats —i en maquetes— abans de la seva mort. Gaudí va cercar la màxima amplitud possible per al temple i va plantejar una relació permeable amb la ciutat que no segueix sempre estrictament el límit de la parcel·la, sinó que proposa elements que excedeixen aquest límit, amb espais d’ús públic al seu interior. D’acord amb aquest criteri, als anys vuitanta la Sagrada Família va acceptar eixamplar la superfície de vialitat al xamfrà dels carrers de Marina i Provença; conjuntament amb la que es preveu a la cantonada dels carrers de Sardenya i Provença compensarà sobradament l’espai que ocuparà la capella de l’Assumpta a l’actual vorera del carrer de Provença.
La manca de concessió formal del permís d’obra el 1885 ―tot i que l’Ajuntament ha reconegut l’existència i construcció de la Sagrada Família en reiterades ocasions― i la modificació del projecte per part del mateix Gaudí en relació amb el que s’havia presentat, feien convenient i desitjable l’establiment de l’ordenació urbanística de l’àmbit del temple aplicable al procés de la seva construcció. Per això, durant dos anys s’ha treballat conjuntament amb els tècnics de l’Ajuntament per elaborar una proposta de Pla Especial com a instrument jurídic urbanístic que, conjuntament amb una modificació puntual del PGM, determina els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de la llicència d’obres, com a actualització de la petició del 1885.
El Pla Especial recull el conjunt del projecte d’Antoni Gaudí amb alguns petits ajustaments per reduir l’ocupació del carrer. Pel que fa a l’extensió del projecte més enllà dels límits estrictes del solar actual, mitjançant la modificació puntual del PGM que es tramitarà simultàniament i el Pla Especial, es preveu la construcció de la capella de l’Assumpta, que ocuparà uns metres de la vorera actual del carrer de Provença; pel que fa a la façana de la Glòria, definida de conformitat amb el projecte de Gaudí, s’estableix que l’execució de la major part del nàrtex resta condicionada a l’aprovació dels nous instruments que ordenin l’entorn del temple, des del carrer de Mallorca fins a l’Avinguda Diagonal.
El Pla Especial inclou també tots aquells serveis que són avui dia necessaris per al bon funcionament de la Basílica. Així, es preveu el pis plantejat per Gaudí sota el pla de temple i al nivell del carrer de Mallorca, i altres soterranis en els espais de davant de les façanes i sota de les capelles i sagristies de les quatre cantonades. Tots aquests espais acolliran usos culturals vinculats al temple, com ara el museu, serveis d’acollida a visitants, serveis de seguretat, serveis per al personal de la Basílica, instal·lacions climàtiques i d’altres.
Quan estigui aprovat, el Pla Especial permetrà la petició i concessió de llicència segons el projecte d’Antoni Gaudí, i permetrà la implantació de tots aquells serveis que avui necessita la Basílica. És el resultat del diàleg i del treball conjunt entre l’Ajuntament i la Sagrada Família, i inclou també les previsions sobre la col·laboració econòmica de la Basílica per millorar l’entorn en aspectes com ara la reurbanització dels carrers de l’entorn i les millores en els serveis de transport.
