Una obra tan monumental i singular com la Basílica de la Sagrada Família necessita una maquinària de la mateixa envergadura: les grues que hi treballen en són l’exemple més representatiu.
Les grues, que com les torres es fan visibles a l’skyline de la ciutat, són les fidels acompanyants del temple i els testimonis en el temps de l’evolució de les obres. Tot i no ser elements agraïts estèticament, no són estructures gens secundàries: la seva importància, poc reconeguda, va més enllà de la simple funció de col·locació de les peces. Les grues, de fet, han estat l’element clau a l’hora de poder establir una data de finalització de les obres de les torres centrals l’any 2022 i, en conseqüència, de la finalització del temple l’any 2026.
De les quatre grues operatives actualment a la Basílica, en destaca especialment una: la grua principal, la mare de totes les grues.
PER QUÈ UNA GRUA MARE?
L’any 2012 hi havia un total de cinc grues treballant en la construcció de la Sagrada Família. Davant la perspectiva de l’inici de la construcció de les torres més altes —les centrals: les torres dels evangelistes, la torre de la Mare de Déu i la torre de Jesucrist— es va fer necessari un replantejament sobre quines grues havien de continuar oferint servei al temple i quines calia adquirir per donar resposta a les noves exigències del futur.
Amb el mètode de les peces premuntades que estava previst introduir en la construcció d’aquestes torres (les peces es construeixen a Galera, al terme municipal de Gaià, al Bages, i es transporten ja elaborades fins a la Sagrada Família, on es van encaixant com un trencaclosques), es feia necessari comptar amb una grua molt més gran, amb potència suficient per elevar les pesants noves peces. A aquest plantejament s’hi va sumar la possibilitat de comptar amb una màquina que donés servei a la resta de grues en les tasques de manteniment. Partint d’aquestes dues premisses, es va arribar a la conclusió que la solució òptima per cobrir aquestes necessitats era comptar amb una nova grua de dimensions molt més grans.
D’aquesta manera, aquell mateix any 2012, es va adquirir una grua enorme, una grua gegant, comprada a França, i que es va instal·lar sobre el creuer de la Basílica —a la cota 67—. El seu braç metàl·lic és capaç de cobrir gairebé tot el diàmetre del temple, té capacitat per aixecar fins a 24 tones de càrrega —més del doble del que era possible fins al moment—, i pot arribar als 180 metres d’altura. Es tracta d’una grua dotada amb l’última tecnologia i que incorpora una càmera que controla al mil·límetre els dificultosos moviments que s’han de fer entre les torres.
Per poder construir les torres dels evangelistes, la torre de la Mare de Déu i la sagristia, es va elevar fins als 141 metres sobre el nivell del carrer. L’any 2019, segons les previsions, s’elevarà fins al seu màxim exponent, a 180 metres d’altura, per construir la torre més gran, la de Jesucrist, que es compta que l’any 2022 arribi als 172,5 metres d’altura. Quan estigui del tot estirat, el braç de la grua superarà la muntanya de Montjuïc —de 177,72 metres d’alçària—, malgrat que les torres no la superaran mai, aquesta mesura, ja que Gaudí no volia que una obra duta a terme per l’home superés mai una obra feta per Déu.
De màquines gegants com aquesta, que ofereix les mateixes vistes privilegiades que oferiran les torres centrals un cop acabades, no n’hi ha cap altra en tot Barcelona, i en el moment de la seva compra només n’hi havia 15 en tot el món. És per aquest motiu, per la seva envergadura i perquè el seu braç pot abastar les altres quatre grues més petites operatives actualment, que se la va batejar com la mare de totes les grues.
PARTICULARITATS DE LA GRUA
La grua mare es va seleccionar per les prescripcions que presentava, totes elles relacionades amb la seva utilitat pràctica. El principal atribut és que pot funcionar de forma teledirigida i que compta amb uns sensors que permeten compensar la dificultat dels gruistes per visualitzar de forma acurada els moviments de la càrrega. Aquests sensors contribueixen a col·locar i encaixar les peces premuntades amb precisió. A més, com a particularitats complementàries, però també de gran utilitat, aquesta grua disposa d’una caixa negra com els avions, molt necessària en cas d’accident, i incorpora un bany a la cabina, element molt pràctic per al gruista.
Tot i que es tracta d’una grua de catàleg, els responsables de l’obra van sol·licitar-ne algunes modificacions.
En primer lloc, es va canviar el tambor de cable, on s’enrotllen els cables d’acer del mecanisme d’elevació i de remolc. Com que aquest tipus de grua s’utilitza habitualment en gratacels i el motor queda suficientment amunt, l’original compta amb menys d’1 km de cable. En el cas de la Sagrada Família era necessari que fos més llarg, així que es va sol·licitar que s’ampliés aquest tambor.
En segon lloc, es va demanar un augment de la potència del motor per facilitar el mètode del premuntatge. Aixecar i col·locar les pesants peces prefabricades requereix més potència de grua que la potència estàndard. Incrementant la potència del motor de la grua s’evita haver de comptar amb màquines complementàries.
La grua mare està col·locada en una posició pensada estratègicament: en el cas que hagi de perdurar instal·lada fins a la finalització del temple, es garanteix que en el procés de desmuntatge no hi hagi cap perill de tocar les torres o de malmetre qualsevol altre element de l’edificació. A més, el seu braç abasta les altres grues del temple, així que s’evita haver de col·locar i utilitzar altres grues externes a l’hora de fer tasques de manteniment, i això estalvia les molèsties que aquestes podrien causar, per exemple, envaint el carrer.
La utilització d’aquesta grua, juntament amb la introducció del procés de premuntatge de peces, ha suposat en les obres de construcció de la Sagrada Família una metodologia de treball més ràpida, eficaç i simplificada. Així, ara, per exemple, per muntar un nivell de vuit cares a la torre dels evangelistes calen només sis hores i mitja de treball, un temps molt inferior al que es trigaria si es fessin servir altres mètodes menys innovadors.
La grua mare, doncs, ha permès estalviar temps i consolidar com a tècnica de treball en l’edifici emblemàtic de Gaudí un mètode utilitzat habitualment en la construcció d’altres edificis de gran volum i alçària.
