Com serà per dins la torre més alta de la Sagrada Família?

Avui dia, la torre central de la Sagrada Família, dedicada a Jesucrist, està construïda fins a la cota de 85 metres sobre pla de temple dels 172,5 a què arribarà, i s’estan col·locant els quatre ponts que la comuniquen amb les torres dels evangelistes. A finals d’aquest any veurem com comença a créixer. En aquest article aportarem respostes a tots aquells que, amb ànsia, es pregunten com serà per dins aquesta part culminant de l’obra.

 

EL SIGNIFICAT SIMBÒLIC

A part de la dedicació a Jesucrist, un significat clau que marca contundentment el projecte d’aquesta torre i que el constitueix com a cimbori central, hi ha dues idees essencials més que es volen transmetre al visitant i que determinen l’espai projectat per tal que esdevingui una experiència interior.

D’una banda, els escrits originals de l’època de Gaudí descrivien com la frase de Jesús «Jo sóc la llum del món» havia de donar sentit a la forma dels cimboris i de la resta de torres. A través de la llum que havien d’emetre uns potents projectors ubicats en aquesta torre, Gaudí volia mostrar com la paraula divina sortia de la creu superior ubicada al cim, passava per les torres dels evangelistes i dels apòstols, i arribava al carrer, al poble fidel. De fet, es conserva una fotografia, original de l’època, en què es veu com es va assajar, a la maqueta del temple, aquest efecte lumínic.

 

 

No obstant això, aquest efecte és perceptible només de nit. Així, tot i que a l’interior també es vol fer evident la idea que la creu és l’origen de la llum, hi ha també un segon fil conductor que estructura el missatge simbòlic d’aquesta torre, i és una altra frase de Jesús: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida». Aquesta sentència dona forma i sentit al projecte, especialment a la part interior.

 

EL COR DE LA TORRE

Aquesta torre principal serà accessible al visitant a través dels ponts que la connecten amb les torres dels evangelistes, i això fa necessari que hi hagi una escala i un ascensor a l’interior. La percepció interior, per tant, queda fortament marcada per aquesta presència central, a diferència de la torre de la Mare de Déu, que oferirà una visió més neta i exempta d’obstruccions. La de la torre de Jesucrist, amb els seus escassos 18 metres de diàmetre, però amb 60 metres d’alçària, farà que el visitant, en entrar, inevitablement, alci el cap. El pelegrí estarà situat a 85 metres i, en mirar cap amunt, embadalirà en recercar amb l’observació aquell més enllà que des de baix no s’acaba de percebre: resseguirà el nucli central de pedra i això el conduirà a mirar cap al zenit. Aquesta part superior del nucli serà oberta i estarà més calada que la resta, la qual cosa permetrà entreveure que hi ha quelcom més amunt. Així, aquest nucli vertical de pedra es mostra com a una proposta del camí a seguir cap al cel, un camí que recerca l’home quotidianament i que ens durà a tots cap al desconegut que des d’on som no podem ni endevinar.

Aquest nucli de pedra allotja al seu interior una escala de cargol i, dins d’aquesta, un ascensor de vidre. Té una forma semblant a un hiperboloide i s’obre a la part alta de manera estrellada per connectar el darrer cinturó horitzontal que conclou l’estructura de panells exteriors de la torre. Aquesta forma hiperbòlica es descompon amb paraboloides de grans dimensions que, des de baix fins a dalt de tot, ajuden a configurar aquesta obertura superior. Aquests paraboloides, unes grans obertures romboidals en consonància amb les finestres triangulars que té la torre cap a l’exterior, permetran gaudir de diferents visions, tant cap a l’interior de la torre com cap a l’exterior i cap a la ciutat.

 

 

LA CREACIÓ DE L’UNIVERS

Si el nucli de pedra de la torre representa el camí a seguir, la cara interior que tanca i envolta aquest espai, que s’enlaira fins a 60 metres des d’on l’observador l’admirarà, representa la creació de l’univers, la veritat palpable que els científics s’esforcen a descobrir. L’eix vertical, el camí, és un eix en l’espai i en el temps. És un camí ascendent en l’espai, i també un camí cap a l’origen en el temps. I és que Déu és inici i final, és alfa i omega.

Així, en la part més elevada, la cúpula prendrà els colors d’aquella primera llum origen de la creació. Però a mesura que descendeix, i que l’era del temps es fa més propera a la nostra, la matèria s’expandeix, es formen camps gravitacionals, i a poc a poc, estrelles, planetes, galàxies, la Via Làctia i les constel·lacions conegudes. Així, aquells primers colors clars i càlids es transformen en blaus més freds i foscos. Tocant ja el nivell del terra de la torre, es representarà la veritat més palpable de totes, la vida quotidiana vista des d’on som: des de l’interior de Jesucrist. Per això es preveu un conjunt de dotze passatges exemplars de la vida de Jesús, representats des d’una visió introspectiva i personal, cosa que podrà commoure el visitant disposat a emprendre aquesta ruta de les tres v: via, veritas, vita.

 

LA CREU DEL CIMAL

Des de la cota de 85 metres no es podrà veure la creu superior que corona l’edifici, però per la llum que lliscarà des de dalt es podrà intuir que hi ha alguna cosa més enllà dels límits que hom pot percebre. Aquest més enllà és la vida eterna, representada en la típica creu gaudiniana de quatre braços, en aquest cas, de proporcions majúscules. Amb una envergadura màxima de 13,5 metres, aquesta creu és encara en les taules de treball dels arquitectes de l’oficina, que actualment calculen l’estructura, recerquen materials refulgents i desenvolupen solucions constructives per fer-la realitat.

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *