Gaudí i el treball en equip: els seus arquitectes col·laboradors

Gaudí deia que el treball només pot basar-se en l’amor i que és fruit de la col·laboració, de manera que qui l’organitza ha d’aprofitar les qualitats de cadascú per sumar esforços. En aquest sentit, en un article anterior ja vam parlar de com Gaudí es va envoltar d’esplèndids col·laboradors artesanals, des de forjadors fins a ceramistes, vitrallers o escultors. Però, també en l’àmbit de l’obrador, es va rodejar de tècnics i arquitectes que van seguir de molt a prop el seu treball quotidià, i tots ells són els que avui tenim el goig de recordar.

És de justícia començar aquesta llista amb Francesc Berenguer i Mestres (1866 – 1914), qui va abandonar els estudis d’arquitectura per anar a treballar al taller de Gaudí. La manca de formació teòrica quedava compensada sobradament per la pràctica diària de la professió, fins al punt que va acabar convertint-se en la seva mà dreta, tal com el mateix Gaudí va manifestar quan va morir sobtadament als 48 anys. Com que no disposava del títol d’arquitecte, Gaudí va signar projectes seus, la qual cosa ha causat dificultats i polèmiques en la catalogació de la seva obra. És només una prova de l’estreta relació que Berenguer i Gaudí havien mantingut, quant a amistat i professionalment.

LA CARA TÈCNICA I CALCULISTA

Domènec Sugrañes i Gras (1878-1938) va ser un arquitecte modernista primer i noucentista després, que va construir força obra al marge del temple. Era un fet comú que la majoria dels arquitectes que col·laboraven amb Gaudí no es dediquessin exclusivament al temple, sinó que dedicaven part de la jornada als seus propis projectes. Sugrañes és un dels especialistes en el càlcul gràfic de les estructures i en qui Gaudí delega l’explicació del càlcul de la Sagrada Família davant l’Associació d’Arquitectes de Catalunya el 1923. Esdevé professor a l’Escola Industrial i publica manuals enciclopèdics per a les assignatures que imparteix sobre construcció. Va prendre el relleu de Berenguer en guanyar-se la confiança de Gaudí i va esdevenir el primer arquitecte director de la Sagrada Família després de la seva mort.

Joan Rubió i Bellver (1870-1952) també va ser un arquitecte col·laborador de Gaudí especialista en mecànica estructural. És qui va dibuixar el primer alçat complet del temple acabat, un dibuix que al llarg dels anys es va anar aprofitant, amb petits retocs, per a les publicacions descriptives del projecte. Són seus també els gràfics funiculars dels càlculs dels viaductes del Park Güell i també va ser decisiva la seva intervenció en l’operació d’hissat del gran baldaquí de la catedral de Mallorca. És clara la seva participació en moltes obres de Gaudí, especialment en la gran maqueta de pesos i cordills de la Colònia Güell.

Francesc de Paula Quintana i Vidal (1892-1966) va ser el col·laborador de Gaudí que va succeir a Domènec Sugrañes en la direcció. Amb una sòlida formació tècnica, la seva feina més destacable a la Sagrada Família va ser la de restablir l’obra i la junta del temple a partir del 1939, així com la de recuperar les maquetes, malmeses el 1936.

Francesc de Paula Quintana, a l’esquerra, davant de la façana del Naixement.

EL VESSANT ARTÍSTIC: TRAÇ I COLOR

Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949) va ser un excel·lent aquarel·lista que va policromar la maqueta de la façana del Naixement quan la van dur a l’exposició de París. Era molt bon dibuixant i especialista en elements complementaris de guarniment de tota mena d’objectes. Una de les col·laboracions amb Gaudí va ser la seva intervenció en la catedral de Mallorca, tot i que, en aquest cas, la seva expressivitat artística va causar polèmica i l’obra va quedar inacabada; en canvi, al Park Güell, el banc ondulat recobert de trencadís de ceràmica reciclada és una de les col·laboracions més reconegudes. Va esdevenir professor de l’Escola d’Arquitectura i les seves obres més singulars es troben a Sant Joan Despí (el Baix Llobregat) i repartides pel Camp de Tarragona, com ara l’església de Vistabella.

CONFIANÇA I CONFIDÈNCIA

Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973) també va tenir bona rebuda a l’obrador de Gaudí, que sempre li obria les portes i li facilitava tota mena d’explicacions del projecte del temple i de la vida en general. Quan Martinell tornava a casa, recollia totes aquestes ensenyances en un diari que després es va publicar amb el nom Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix, una de les publicacions de més valor sobre el projecte gaudinià. La influència de les estructures de Gaudí el van convertir en un expert especialista en estructures agràries, cellers i cooperatives on, amb arcs parabòlics o catenaris, aconseguia cobrir naus de grans amplades, que han rebut el nom de les «catedrals del vi».

Tot i que en aquest article no hem parlat de tots els arquitectes que van treballar amb Gaudí, sí que podem dir que tots ells van ser els primers i més fidels col·laboradors seus, uns professionals que van tenir fàcil l’acostament al mestre per un fet comú: tots ells eren de Reus o de les comarques del Camp de Tarragona, la terra natal de Gaudí.