Galera, escenari del making of de la Sagrada Família

Ja fa una dècada que la Sagrada Família va decidir ubicar els treballs de construcció fora de l’illa de Barcelona on se situa el temple i que l’Associació de Devots de Sant Josep va decidir comprar per construir-hi un edifici destinat al culte. La perspectiva de la consagració, que s’havia fixat per al 2010, una fita molt important en la història de la Basílica, feia necessari accelerar l’obra. A més, l’espai al temple era cada vegada més insuficient per desenvolupar les tasques i les maniobres amb grans volums de formigó. Convé recordar que en aquell moment s’estava treballant en el gran hiperboloide de la torre de la Mare de Déu, amb una alçària de fins a 75 m; les tasques que encara restaven per fer, com ara la construcció de les torres centrals en què ara estem immersos, feien preveure que la inversió s’amortitzaria. I va ser així com Galera, al municipi de Gaià (Bages) i en un terreny amb una superfície equivalent a la d’onze camps de futbol, es va convertir en l’escenari del making of de la Sagrada Família.

I és que podria dir-se que és allà, en realitat, on el temple va prenent forma. Una part de la sagristia de ponent, en ús des del desembre del 2016, es va construir per peces a Galera, des del soterrani fins al pinacle; després, aquestes es van traslladar a Barcelona per ser col·locades a la ubicació pertinent. Ara, es prefabriquen a Galera els panells amb què s’estan elevant les torres centrals: fins allà arriben les pedres dels tallers industrials que els han donat la forma i l’acabat requerits, així com les estructures d’acer inoxidable que, com si es tractés de l’esquelet humà, donaran robustesa al conjunt. I allà, a una hora en cotxe des del temple, entre refilets d’ocells i un verd impensable a la gran ciutat, té lloc un dels processos innovadors que ha posat en marxa la Sagrada Família i que ha contribuït a agilitzar-ne la construcció i a fixar-ne la finalització per a l’any 2026: el tesat de la pedra.

ESCENARI DE LA INNOVACIÓ

Una de les naus que hi ha al solar que la Junta Constructora té a Galera acull la màquina amb què s’injecta la resina entre les barres d’acer i la pedra, la qual ajuda a acoblar totes les peces i que es va dissenyar expressament per a la Sagrada Família. La resina arriba a Galera procedent d’Itàlia i a la Sagrada Família s’utilitza perquè dos materials tan diferents com ho són la pedra i l’acer inoxidable puguin treballar conjuntament. La innovació de què es fa gala quan es parla de la construcció del temple té a Galera, doncs, nom i cognoms.

No obstant això, aquesta feina és el nostre pa de cada dia per als operaris d’aquest centre de treball, ja que el fet que l’activitat se centri ara en les tores centrals obliga a tesar pedres pràcticament cada dia. Aquest volum de feina, a més, augmentarà quan es comencin a fabricar els panells de pedra de la torre més alta de la Basílica, la de Jesucrist. Aquest increment en la producció ha obligat, fins i tot, a ampliar els espais de treball a les naus existents, ja que les peces seran més grans i, per això, es necessitarà més espai per manejar-les.

El sistema de construcció de les torres centrals basat en la pedra tesada permet accelerar-lo. D’aquesta manera, per exemple, les torres dels evangelistes poden pujar un nivell, una mica més de 3 metres, en poc més de sis hores. És el temps que necessiten la grua i els operaris per col·locar tots els panells al temple. A Galera, però, aquests panells hauran necessitat tres setmanes de feina, un terme que, en el cas de la torre de la Mare de Déu, arriba a les cinc setmanes. Transcorregut aquest temps, i després de passar per les últimes comprovacions, els panells arriben a Barcelona. A més, s’envien al temple després de col·locar-los, a Galera, en una superfície circular el diàmetre de la qual es correspon amb el de la torre que faran créixer. El procés que se segueix és, de fet, el mateix que tindrà lloc posteriorment a la Sagrada Família, de forma que es podria dir que les torres es construeixen en dues ocasions: la primera, a Galera, per comprovar que columnes, panells i barres d’acer encaixen a la perfecció —una desviació de 2 mil·límetres en l’acoblament de les peces faria saltar les alarmes, una situació que fins ara no s’ha produït—, i la segona ja al temple.

DE LA FUSTA AL FERRO

No obstant això, Galera és molt més que panells de pedra tesada: és el centre de producció de molts dels elements que formen part de la Sagrada Família, des dels arestons de les columnes fins a l’acer que serveix d’estructura d’algunes peces o les plantilles de fusta que serveixen de mapa per a la col·locació de les estructures. A Galera s’està treballant ara en les columnes de les cobertes de la nau principal, en els ponts que uniran les torres centrals i, fins i tot, en el pintat de les peces que coronen els arestons de la torre de la Mare de Déu i que faran de parallamps, una tasca que té com a objectiu que imitin la resta de peces de granit blau Bahia de què estan fets aquests arestons.

I tot això, amb l’avantatge que suposa el fet que a Galera, a diferència del que ocorre a la Sagrada Família, es treballi arran de terra, i no en altura. D’aquesta manera, s’augmenta la seguretat dels operaris, però també es contraresten les inclemències meteorològiques derivades de l’escull principal que, en aquest sentit, hi ha en relació a l’avenç de les obres del temple: el vent. Al temple, de fet, el vent pot ser una de les raons perquè se suspengui la col·locació de panells a les torres centrals; a Galera, en canvi, no impedeix la continuïtat de la producció. Així, d’una forma discreta però continuada, en aquest enclavament allunyat del focus d’atenció mediàtica i ciutadana, es pot seguir treballant en la construcció i l’acoblament dels materials de què està fet el somni de Gaudí.