La façana del Naixement aviat complirà cent anys i el pas del temps, que es nota sobre les persones i totes les coses, també fa que es deteriorin els edificis. Per aquest motiu, des de fa un temps es planteja la necessitat de restaurar-la, una actuació que es preveu per al futur perquè, en realitat, presenta un bon estat de conservació. De moment, però, ja s’ha fet un treball de reconeixement extensiu per detectar patologies constructives, bé estructurals, com ara fissures o esquerdes, bé d’adherència de materials, com ara els trencadissos dels terminals. Aquestes inspeccions de la façana estan fent-se amb una periodicitat semestral.
Per abordar la restauració d’una obra com aquesta, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, cal un procés previ d’estudi important, un treball col·laboratiu entre els millors especialistes. En aquest sentit, es pot considerar que l’estudi d’aquesta façana ja el van iniciar, prèviament a l’equip tècnic actual, els arquitectes deixebles i continuadors de Gaudí, els quals van fer un aixecament força complet de plànols en plantes, alçats i seccions de tota la façana després que els originals fossin cremats el 1936. Aquests plànols fets a tinta sobre paper vegetal, com es delineava abans, tot i estar molt ben fets, avui dia són del tot insuficients per a una obra d’aquesta envergadura. Així doncs, en aquesta línia d’obtenció de dades, els treballs actuals han aprofitat eines modernes de molta més precisió i ja s’ha avançat en l’aixecament topogràfic, l’aixecament fotogramètric i l’escàner de tota la façana. Aquestes tres tècniques ens ajudaran a l’hora de definir la intervenció per restaurar-la.
L’aixecament topogràfic és una tècnica ja prou coneguda que aconsegueix extreure del monument tots els punts i les línies claus de la geometria de la superfície. Així, amb la topografia s’aconsegueix conèixer la situació de les arestes i dels vèrtexs singulars de tota la façana amb precisió i, a més, en format digital, la qual cosa ens facilita la incorporació en models tridimensionals. Tot i que es tracta d’una tècnica molt antiga, actualment s’han modernitzat molt les eines, ja que incorporen, per exemple, tecnologies làser, autoanivellaments, introducció de dades en format digital i extracció també digital dels resultats. Amb aquesta feina aconseguim obtenir l’esquelet bàsic per a treballs posteriors que ens donaran més detalls, com són la fotogrametria i l’escàner.
La fotogrametria és una tècnica d’extracció de fotografies de tota la façana en què es desplaça una càmera per davant de la superfície a una velocitat constant i controlada, amb l’ajuda de la grua, que va captant imatges cada dos mil·límetres. Tot i que la fotografia ofereix, en principi, un resultat pla, no tridimensional, la seva importància rau en el fet de tenir dades com ara el color i la textura de la pedra, la presència d’humitats, eflorescències o taques de femta de coloms.
L’escàner de la façana, en canvi, es realitza des de diferents estacions topogràfiques situades en terrats d’edificis veïns i que tenen incorporats uns sistemes d’emissió i de recepció omnidireccional. Amb elles obtenim un núvol de punts de la superfície de la façana amb un detall que, en el cas de les zones escultòriques, pot arribar a ser d’un punt cada 2 mm2.
Amb la combinació de totes aquestes tècniques, podem obtenir un resultat final tridimensional i global de tota la façana que realment és d’un realisme i d’una precisió fenomenals.
ELS ASSAJOS DE LABORATORI…
Una altra línia de treball actual, dins del que es pot classificar com a treballs previs a la restauració de la façana, són els assajos de laboratori. En aquest sentit, convé disposar de resultats fiables d’assajos molt diversos. Per aquest motiu, cal testejar des del mètode d’extracció de mostres fins a l’adherència de materials o la seva resistència mecànica, física i química, així com obtenir resultats de cicles accelerats de calor i fred, gelades, vent, atmosfera agressiva i contaminada, etc.
… I EL CAS DE LA PEDRA
Quan Gaudí va triar els materials per al projecte de la Sagrada Família, va escollir la pedra de Montjuïc per a tota la cara exterior de la façana, una pedra sorrenca que ens permet tenir diferents coloracions a causa de la seva extensa gamma cromàtica i que, a més, té una capacitat de resistència considerable, superior a moltes altres pedres sedimentàries. És, per tant, una bona pedra per resistir el desgast que provoca l’exposició a la intempèrie. En canvi, per a la cara interior, la cara que hauria d’estar protegida de les inclemències del temps, Gaudí va triar una pedra clara, molt més tova. Aquesta cara «interior», però, havia quedat exposada a l’exterior massa anys i no estava degudament protegida fins que el 2010, amb la cerimònia de dedicació, es va aconseguir tancar el temple que esdevingué Basílica. La futura intervenció sobre la cara interior la dictaminarà el projecte de restauració.
Tot aquest treball previ i exhaustiu de la part més emblemàtica del nostre monument estem desenvolupant-lo, com hem recalcat al principi, perquè es comença a plantejar la necessitat d’una futura actuació de restauració integral de la façana del Naixement, és a dir, des d’un punt de vista global que inclogui la cara interior i exterior (espais o pisos interiors inclosos). Així, eixamplant l’objectiu i els punts de mira amb aquesta feina prèvia, ens encaminem cap a un futur projecte de restauració que no escatimarà recursos tecnològics ni humans per part d’experts en monuments.
