El passat diumenge dia 1 vam iniciar l’advent, un temps que ens prepara per al Nadal i que la Sagrada Família està vivint amb diferents activitats i celebracions. Per això, us hem volgut explicar els detalls de la construcció de la façana que recull la festivitat del Nadal i aquest camí previ que és l’advent: la façana del Naixement.
L’OBRA EN TEMPS DE GAUDÍ
El 1893, en acabar per complet la façana de l’absis, amb els seus pinacles ja alçats fins als 50 metres, es van iniciar els fonaments de la façana del Naixement. Es van excavar uns pous, de manera manual, fins a la profunditat necessària per arribar a la capa calcària que té Barcelona sota el primer gruix d’argiles i que, per tant, era més resistent.
També en aquestes dates es va rebre un important donatiu que, segons les fonts, va ser d’entre 500.000 i 800.000 pessetes, una quantitat molt considerable a finals del segle XIX, que va permetre a Gaudí augmentar la monumentalitat del que estava projectant.
El 1896, és a dir, tan sols tres anys després d’haver-se iniciat els fonaments, la façana ja arribava als 9 metres d’alçària i s’hi havien col·locat les columnes que separen els tres portals: la central de la genealogia de Jesús en espiral ascendent, amb la reixa de forja inclosa, i les laterals amb els noms de Josep i Maria, que descansen sobre les tortugues.
La façana s’aixecava, doncs, a molt bon ritme. L’any següent, els campanars ja arribaven als 20 metres d’alçària, i es col·locava la primera escena escultòrica definida, la de Jesús predicant al temple. Cap al 1899, estava pràcticament enllestida tota la decoració escultòrica del portal del Roser, i el 1900 es presentava a l’obra el model de guix a escala natural de tota l’arquivolta central de la façana.
Façana del Naixement, 1899. Autor: Aleu
El 1901, els campanars centrals ja arribaven als 29,75 metres d’alçària, però, a partir del 1905, les obres van començar a alentir-se perquè el donatiu inicial s’havia exhaurit. És aleshores quan el poeta Joan Maragall publica al diari un clam per aconseguir donatius sota el nom «Una gràcia de caritat!», que va aconseguir el seu objectiu. A partir d’aquest moment, els treballs es van concentrar als campanars, que pujaven tots quatre força simultàniament, amb les bastides. Cap a l’any 1906 feien 44 metres d’alçària; el 1908, quinze anys després d’haver-se iniciat les obres, havien pujat fins als 48 metres, gairebé la meitat del que fan.
A partir de l’any 1914, però, la manca de recursos era molt notòria; en aquella època, a més, Gaudí va deixar la resta de les seves obres per dedicar-se en exclusivitat al temple.
Façana del Naixement, 1920. Autor: Arxiu Mas
Finalment, el primer campanar acabat del tot, i que Gaudí va poder veure destapat de bastides, va ser el de Bernabé, el del costat mar. Va ser el 30 de novembre del 1925 i el mestre va quedar francament satisfet, especialment per l’admiració que havia causat en persones humils, com ara el rellotger de la casa, el comentari del qual («Fa goig») li va arribar a l’ànima.
LA CONTINUACIÓ DE SUGRANYES
Gaudí, però, va morir pocs mesos més tard, el juny del 1926. La direcció de l’obra va quedar llavors en mans de Domènec Sugranyes, qui havia sigut la mà dreta de Gaudí tots aquells darrers anys. Així, va poder continuar seguint fidelment les intencions del mestre i la seva manera de fer. L’any 1928 es va acabar el campanar simètric al de Bernabé, al costat muntanya, dedicat a Maties. I els dos anys següents es van finalitzar els dos campanars centrals, el de Judes Tadeu i el de Simó.
El xiprer central de la façana es va enllestir el 1932, juntament amb el símbol eucarístic del pelicà superior i, de manera paral·lela, es van anar completant els grups escultòrics que hi mancaven, com el de Jesús treballant de fuster o el de Josep i Maria al temple. Fins al 1936, i acabats els campanars, els esforços es van dedicar a completar els diversos conjunts d’escultures que havien estat iniciats molt abans, entre les quals hi havia les dels apòstols, la de Sant Josep amb la barca de l’església o la Coronació de Maria. Al capdavant d’aquesta tasca hi havia Joan Matamala, que continuava molt fidelment el mètode gaudinià.
ELS DARRERS COMPLEMENTS
Després del 1939, la feina a la façana del Naixement es va centrar en l’elaboració i col·locació dels grups escultòrics que completaven la façana. Gaudí havia deixat la major part d’aquestes escultures en models de guix que van ser destrossats durant la Guerra Civil, com ara l’escena principal del pessebre, obra de l’escultor Jaume Busquets. Aquest grup escultòric va ser una donació feta per subscripció voluntària dels treballadors del Banc de Bilbao que es va posar al seu emplaçament el 1958 enmig d’una cerimònia festiva. Les escenes de l’Adoració dels pastors i l’Adoració dels Reis d’Orient van ser obra de Joaquim Ros i van ser col·locades el 1981 i 1982, respectivament.
Façana del Naixement, 1958.
Posteriorment, es van col·locar els àngels cantors i àngels músics, fets per l’escultor Etsuro Sotoo seguint els models de guix de Gaudí. L’equip d’escultors de Sotoo també va dissenyar l’últim element que es va incorporar a la façana: les grans portes de bronze a través de les quals s’accedeix al temple.
Façana del Naixement, 1995.
