Els terminals, que corresponen a l’últim tram de les torres, són sempre les parts que aglutinen més vistositat pel color i pel cúmul d’elements simbòlics. En el cas dels terminals de les torres dels Evangelistes, que tenen com a models els de les torres campanars de les façanes del Naixement i de la Passió, també és així. De fet, al quart àlbum del temple s’hi pot llegir aquesta breu descripció sobre aquests terminals: «Voltant el cimbori principal n’hi haurà quatre, més petits, dedicats als quatre Evangelistes: porten als pinacles l’àngel, el bou, el lleó i l’àliga. De nit, projectaran un feix lluminós […] envers la creu del cimbori central». A més de deixar clar els elements escultòrics que distingeixen cadascun dels quatre terminals dels Evangelistes, parla del paper que Gaudí dona a la llum per expressar com el missatge de Jesucrist és comunicat al poble per mitjà dels quatre Evangelistes.
Cadascun dels terminals dels Evangelistes mira cap al punt cardinal que li correspon, de manera que estan orientats a 45°. Així, seran perfectament visibles des de les quatre cantonades del temple i entre les façanes i la torre de l’absis. D’altra banda, com dèiem en un article anterior, contenen tres parts diferenciables: una zona d’hexàgons, un poliedre i la figura del tetramorf. Veiem el perquè.
ELS HEXÀGONS: LES LLOANCES
Es troben a la part baixa dels terminals, tenen una alçària de 7,5 metres i contenen les lloances Amén i Al·leluia, tal com apareixia recollit als antics textos descriptius del projecte. Aquestes lloances són les mateixes que apareixeran als hexàgons de les cobertes de la nau central. A cada terminal hi ha quatre lloances, la meitat del nombre de panells de pedra que hi ha a cadascun dels nivells amb què s’estan construint les torres dels Evangelistes. Aquesta proporció segueix la que ja hi ha als terminals de les torres campanars de la façana de Naixement, on, a partir d’una base de dotze costats, Gaudí fa un terminal amb sis línies d’hexàgons i, per tant, de lloances. La paraula més llarga, Al·leluia, que correspon al cant que precedeix la lectura de l’Evangeli de les misses, està orientada cap al punt cardinal al qual mira cada torre, mentre que la més curta, Amén, va en sentit perpendicular.
D’altra banda, entre els hexàgons hi ha ceràmica disposada en diagonal formant espigues, tal com també passa als terminals que s’han pres com a referència.
EL POLIEDRE: LA LLUM QUE TRANSMET LA PARAULA DE DÉU
A la part central del terminal, trobem un poliedre. Està inscrit en una esfera de 3,42 metres de diàmetre. El fust que conté el poliedre és la part on l’esveltesa del terminal es fa més evident.
El poliedre de les torres dels Evangelistes és un icosaedre, que té vint cares triangulars i dotze vèrtexs, i, de manera semblant que als terminals que serveixen de referència, de cadascuna de les cares emergeix un casquet esfèric que serà recobert de trencadís venecià de colors daurats per tal de fer-lo lluent. Així mateix, com també passa amb els terminals ja existents, dues cares oposades del poliedre, les que estan disposades en l’orientació principal, són foradades per contenir focus lluminosos que enfocaran cap a la creu que culminarà el terminal de la torre de Jesucrist.
EL TETRAMORF: LA FIGURA ALADA DE CADA EVANGELISTA
La part superior del terminal fa 9 metres d’alçària i és la que millor distingeix cada torre, ja que hi ha representades les figures alades del tetramorf que corresponen a cadascun dels Evangelistes: Mateu és l’àngel, l’home amb ales, que ressalta així la humanitat del fill de Déu; Marc és el lleó, símbol de força, coratge i reialesa; Lluc és el bou, un animal de càrrega tranquil i humil, i Joan és l’àguila, que veu el món des de les altures.
De cada figura només es veurà el cap, a excepció de l’àngel, del qual, en ser més petit proporcionalment, podrem veure una mica més de cos. Aquesta part és la més artística del conjunt i s’ha encarregat a l’escultor Xavier Medina Campeny. Sota cada figura hi haurà, obert, el llibre que representa el text sagrat de l’Evangeli, i a les dues pàgines s’hi podran llegir les dues lletres que conformen l’abreviatura que identifica l’Evangelista. Aquest conjunt format per llibre i escultura mesura uns 4,50 metres d’alçària.
El que més destacarà, però, seran les ales superiors que culminaran la cota de 135 metres i es podran distingir visiblement des de la llunyania. Les ales són fetes amb la darrera geometria reglada que usava Gaudí, un gran hiperboloide de secció el·líptica.
I és així com, amb les tres parts (hexàgons, poliedre i tetramorf alat), es completarà cadascun dels terminals dels Evangelistes, que mesuraran, en total, 22,5 metres, una mida que és la sisena part de l’alçària total de la torre i que, com no podia ser d’altra manera, també està relacionada amb el mòdul de Gaudí.
