Els ponts entre les torres centrals: el camí cap a la torre de Jesús

Durant els pròxims dies, tenim previst col·locar el primer dels quatre ponts que connectaran les torres dels evangelistes amb la de Jesucrist: el de la torre de Lluc. La resta s’aniran ubicant des d’ara fins a mitjans de maig. Tots ells estaran col·locats a la cota de 85 metres respecte al pla de temple, una altura que queda per sobre de la planta tècnica de la torre de Jesús, destinada a donar servei a tota la torre. No són els únics ponts que connecten torres a la Sagrada Família —les torres de les façanes també en tenen—, però tenen les seves particularitats. En aquest article us volem avançar com seran, de quins materials estan fets i quin ús tindran.

Els dos ponts de la banda muntanya, els de les torres de Lluc i Marc, els primers a col·locar-se, formaran part de l’itinerari que previsiblement farà el visitant per accedir al cimbori central: des de l’absis, agafarà els ascensors fins a una altura d’uns 45 metres, on trobarà un pont en pendent i amb graons que li permetrà l’accés a l’interior de les torres dels evangelistes. Un cop sigui a la base d’aquestes torres, podrà agafar un segon ascensor fins a la cota de 85 metres, on cadascun d’aquests ponts enllaçarà amb la torre de Jesucrist.

Els ponts del costat muntanya seran els únics que comunicaran el pla de temple amb la torre de Jesucrist amb ascensor. No obstant això, les torres dels evangelistes del costat mar, les de Mateu i Joan, tot i no tenir ascensor al seu interior, disposaran també d’una escala de caragol que podrà fer-se servir com a recorregut alternatiu per evacuar els visitants en cas d’emergència. En qualsevol cas, el camí cap a la torre de Jesús ha de passar necessàriament per les torres dels evangelistes; d’alguna manera, les torres dels quatre evangelistes esdevenen, així, una mena de nuclis de comunicació, sempre donant servei a la torre o cimbori central.

UN DISSENY SINGULAR

El disseny d’aquests ponts no ha sigut un tema senzill, ja que els que va dissenyar el mateix Gaudí, els de la façana del Naixement, són d’una expressió primerenca del seu treball. Gaudí va evolucionar els seus dissenys cap a una nova geometria que feia un ús extensiu de les superfícies reglades, cosa evident en el disseny de la façana de la Passió, de la cúpula de la sagristia o dels terminals. Aquest fet no va passar desapercebut als arquitectes continuadors, que van dissenyar els ponts entre les torres de la façana de la Passió amb un llenguatge en aquesta nova línia. Així, aquesta nova estètica es pot començar a veure en els petits ponts que enllacen els campanars de Passió en la cota més alta de la façana, i també en els ponts que connecten les escales de l’absis amb les torres dels evangelistes del costat muntanya, les de Lluc i Marc, a la cota de 45 metres. Podem dir, doncs, que, des del punt de vista del disseny, els ponts entre les torres dels evangelistes i la torre de Jesucrist dels quals parlem ara completen aquesta sèrie.

Com a element més característic, destaca el fet que tots aquests ponts tenen els paraments laterals fets amb paraboloides trenats cap enfora, la qual cosa els dota realment de lleugeresa i dinamisme. No obstant això, tot i que encaixen dins de la sèrie de ponts dissenyats amb la geometria reglada, els dels evangelistes són inèdits en conformar-se sobre la base d’un hiperboloide el·líptic lleugerament inclinat. Això es podrà observar tant des de l’exterior com des de dins, en el moment de transitar-los. La planta del pont a cota de paviment que dibuixa les dues branques de la hipèrbola, les entrades cap a les torres en forma d’arcs el·líptics, i el lleuger pendent corresponent als 18 centímetres de desnivell entre les torres dels evangelistes i la de Jesucrist, són els detalls que permetran comprovar aquesta singular base geomètrica.

FETS AMB TRES TIPUS DIFERENTS DE PEDRA

Els quatre ponts dels evangelistes són exteriors i tenen un recorregut de 3,50 metres, des de la porta d’una torre fins a la porta de l’altra. En ser de planta hiperbòlica, l’amplada és variable, però, mesurada al nivell del terra, és d’entre 1,30 i 1,70 metres.

La meitat inferior de l’hiperboloide és de pedra i formigó, i conforma la passera pròpiament dita, així com les baranes. En canvi, la meitat superior és només un cablejat que segueix les rectes generatrius de la superfície de l’hiperboloide mare i que fa la funció de reixa de protecció.

La pedra és el material principal d’aquests ponts i això dona a la passera una forma panxuda, com de barca, que permet el pas pel seu interior tant dels elements estructurals (una llosa de formigó armat), com de conductes d’instal·lacions de tota mena (electricitat, aigua, sanejament, parallamps, senyal de dades i de seguretat, etc.) perquè la torre principal quedi ben connectada amb la resta de l’edifici.

Com en el cas de les torres, s’ha buscat un conjunt de pedres diferents de tal manera que, barrejades, donin com a resultat la mateixa riquesa cromàtica que tenia la pedra de Montjuïc, aquesta pedra tan especial, original i genuïna de Barcelona i usada per Gaudí per aixecar el temple. Així doncs, per a aquests ponts s’ha recorregut a la pedra sorrenca de Cantàbria, al beix anglès, i al granit torrat de gra fi de Lugo (Galícia). En total, cada pont estarà conformat per setze peces, la més gran de les quals pesarà uns 1.200 quilograms.

LA COL·LOCACIÓ EN OBRA

Com hem dit abans, durant els pròxims dies es col·locarà el primer dels quatre ponts dels evangelistes, i a mitjans de maig està previst que tots quatre ja estiguin a la seva ubicació. Els del costat de la façana del Naixement, que uniran les torres de Lluc i de Joan amb la de Jesús, es col·locaran provisionalment sense els seus paraments laterals, és a dir, sense les baranes, ja que serviran com a plataforma de descàrrega de materials durant la construcció de les torres. Després, ja amb les baranes posades, si en un futur calgués entrar algun embalum gros (màquines de clima, recanvi de vidres del nucli, peces de l’ascensor, etc.) es podrien fer servir aquests mateixos ponts com a punt d’entrada dels materials.

Per últim, cal dir que, des del punt de vista de la construcció, els ponts generen una important influència en el seu entorn immediat. Estructuralment, són encastats a la torre de Jesucrist i tenen una junta sísmica en el contacte amb la torre de l’evangelista respectiva, la qual cosa ja és un repte de per si. No obstant això, tindran unes portes automàtiques que han de permetre regular millor el control dels fluxos tèrmics i els corrents d’aire a l’espai interior de la torre de Jesucrist, i això fa que els panells que reben els ponts siguin realment «panells especials», entre altres motius perquè no es poden premuntar a Galera, com la resta de panells, sinó que caldrà executar-los in situ per garantir la superació de la seva complexitat tècnica, arquitectònica, estructural i de pas d’instal·lacions.