Els evangelistes: així estan, i estaran, representats a la Sagrada Família

Ara que les sis torres centrals estan creixent alhora, i que ho estan fent de manera molt ràpida gràcies, en part, a la tècnica constructiva de la pedra tesada, arriba el moment de començar a parlar dels coronaments que tindran. El lector d’aquest blog ja sabrà que el terminal de Jesucrist serà culminat amb una creu de quatre braços, i també que l’estel del matí coronarà la torre de la Mare de Déu. Però, com acabaran les quatre torres dedicades als evangelistes?

Des dels primers dibuixos que ens han arribat del temple complet, aquestes torres sempre han estat coronades amb una representació figurativa d’uns elements amb ales. Per què? Vegem-ho tot seguit.

Els evangelistes van ser els qui van escriure els Evangelis, és a dir, els textos que descriuen la vida exemplar de Jesús, amb una intenció més catequètica que històrica. Al llarg dels primers temps del cristianisme, moltes persones es van posar a escriure aquells fets que van commoure el món sencer, però només quatre d’aquests textos es van triar com a Evangelis oficials. Així, els quatre Evangelis que trobem a la Bíblia són els de Mateu, Marc, Lluc i Joan, essent el primer i el darrer deixebles directes de Jesús. Per aquest motiu, els evangelistes prenen una rellevància molt notòria, ja que, d’alguna manera, representen la paraula de Déu.

En el text de l’Apocalipsi, sant Joan detalla la visió que va tenir i descriu la presència de quatre personatges importants, situats en una posició preferent respecte al tron de Déu. Parla d’una mena de lleó, d’un vedell, d’un amb cara humana i d’una àguila, i diu que tots tenen ales i molts ulls. Per aquest motiu, a l’hora de representar els quatre evangelistes, s’ha utilitzat el conjunt d’aquestes quatre figures alades. Ha estat sempre molt present en l’arquitectura dels temples des de l’edat mitjana, i en art i iconografia cristiana s’anomena el «tetramorf».

 

EL SÍMBOL DEL TETRAMORF

«Tetramorf» significa, literalment, quatre formes. Aquesta paraula ja s’havia utilitzat per referir-se a la representació dels quatre elements fonamentals ―terra, aire, aigua i foc―, l’essència de totes les coses segons la filosofia grega. Per això no és casual que fossin justament quatre els Evangelis triats com a oficials i que, des dels inicis del cristianisme, s’hagi utilitzat la idea de tetramorf per fer referència al conjunt dels quatre evangelistes.

A la Sagrada Família, trobem diferents elements que, més o menys discretament, fan referència a aquests quatre personatges.

D’una banda, a l’interior del temple, tenim la dedicació de les quatre columnes del creuer als quatre evangelistes, manifestada inequívocament amb les làmpades principals que tenen en els seus nusos de ramificació. Són les làmpades que enfoquen cap al punt central del temple, en les quals es pot veure la figura alada i el nom de cadascun dels evangelistes retolat sobre la seva superfície translúcida i acolorida.

Sagrada Família 2026

D’altra banda, a l’exterior, trobem que hi ha quatre de les torres centrals dedicades als evangelistes. Als terminals d’aquestes torres, actualment en procés d’execució, és on més clara quedarà la identificació amb les quatre figures del tetramorf.

 

LA FORÇA DE MARC

L’Evangeli considerat més antic i pare dels altres és el de Marc, que comença amb la prèdica de Joan Baptista en el desert, qui batejava amb aigua però advertia que darrere seu vindria qui batejaria amb foc, referint-se a Jesús. Així s’explica que la força del lleó, el rei dels animals que també és símbol de la reialesa de Jesús, hagi estat sempre la identificació de Marc.

 

LA HUMILITAT DE LLUC

L’Evangeli de Lluc és el més humà, en el sentit terrenal d’humilitat i pobresa. És ell qui parla dels pastors que van adorar l’infant al pessebre, de sacrifici i de càrrega, i per això és el bou, l’animal de càrrega per excel·lència, el que l’identifica.

 

LA PERFECCIÓ DE MATEU

L’Evangeli de Mateu és fet per un home erudit i molt bon coneixedor de tots els detalls dels antics textos sagrats, com demostren les constants referències premonitòries. És un Evangeli que cerca la perfecció i el detall des del seu inici, moment en què descriu la genealogia de Jesús, des del pare Abraham passant pels reis David i Salomó, i fa palès que la perfecció divina es representa amb la figura humana, per allò que Déu fa l’home a semblança seva; això no obstant, en tenir ales com la resta, l’aparença és la d’un àngel.

 

LA VISIÓ SUPERIOR DE JOAN

El darrer Evangeli, el de Joan, és el més abstracte i teològic. S’eleva per sobre dels altres en saviesa, ja que sembla com si es mirés el món ja des del cel estant, és a dir, a vol d’ocell. Per això l’àguila és la figura que sempre l’ha representat.

Així doncs, a l’interior del temple ara com ara ja veiem les figures alades que representen els evangelistes; és qüestió de temps que ho puguem fer també des de l’exterior gràcies a la representació de les figures del tetramorf als coronaments dels terminals de les torres dels Evangelistes.

 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *