El baldaquí: la representació de l’Esperit Sant a la Sagrada Família

Acabades les set setmanes del temps pasqual, és a dir, els cinquanta dies que hi ha des del dilluns de Pasqua de Resurrecció (o Pasqua Florida) fins al dilluns de Pentecosta (o Pasqua Granada), hem volgut centrar-nos en el baldaquí de l’altar major, que es va inaugurar el 2010 amb la celebració de la dedicació de la Basílica i que és la representació més clara de l’Esperit Sant feta a l’interior del temple.

Pentecosta significa literalment «cinquanta dies», i es pot dir que la tradició jueva ja celebrava aquests cinquanta dies des que Moisès rep les taules de la llei a la muntanya del Sinaí. Pels cristians, la festa de la Pentecosta és molt important, perquè significa la vinguda de l’Esperit Sant i, en el món de l’art, s’ha representat sovint com unes llengües de foc sobre els caps dels apòstols. Amb aquest regal de Déu, els apòstols van cobrar un poder especial per guarir malalties, per tenir força i valentia davant les adversitats que els esperaven i, especialment, per comprendre i parlar tots els idiomes i, així, poder divulgar a tot el món la bona nova.

EL PRECEDENT, A MALLORCA

La paraula baldaquí fa referència a la ciutat de Baldac, és a dir, Bagdad medieval, d’on provenien els valuosos teixits de seda amb què sovint es feien els baldaquins. És un cobricel, un dosser, que se situava sobre dels trons dels reis i que l’església cristiana va adoptar per enaltir i honorar l’altar.

Gaudí va deixar, a Palma de Mallorca, una excel·lent mostra de disseny del baldaquí que havia de donar cobricel a l’altar major de la seu. Aquella obra, però, va quedar inacabada com altres obres que Gaudí va anar deixant pels volts del 1914-15 per dedicar-se exclusivament al projecte del nostre temple. Tot i això, l’expressió dels elements simbòlics que havia de contenir ja hi era completament definida.
 

 
Tenint en compte que del baldaquí de la Sagrada Família en penja la creu del Crist i que al damunt, a la volta, s’hi representa el Pare Etern, el baldaquí, entremig de tots dos, pren el paper simbòlic de representar l’Esperit Sant, i completa així la representació trinitària de Pare, Fill i Esperit Sant.

Aquest motiu és el que fa que tingui la forma d’un heptàgon, ja que set són els dons de l’Esperit Sant: saviesa, intel·ligència, consell, fortitud, ciència, pietat i temor de Déu. El polígon se situa amb un vèrtex apuntant cap al centre del creuer i amb lleugera inclinació ascendint cap al mateix punt. En aquest vèrtex central s’hi poden llegir les lletres «INRI», fent referència inequívoca a Jesucrist en creu just al dessota. El cobricel tèxtil és de tons daurats i ocres que accentuen el sentit radial, radiant, i és ple d’estels daurats.

L’estructura del baldaquí és metàl·lica i dona gruix i mida tridimensional a la línia poligonal inicial de set costats, de manera que, folrada amb pergamí translúcid, pot amagar al seu interior un sistema d’il·luminació que en fa destacar les inscripcions. Així, en el centre de cada costat és on es retola cadascun dels set dons esmentats.

 
Per damunt d’aquesta estructura sobresurten les espigues de blat, símbol del pa de l’eucaristia, i per sota pengen raïms de tres colors (blanc, negre i daurat), símbol del vi de l’eucaristia i fets en vidre emmotllat, així com unes fulles de parra, realitzades en llautó i intercalades. Encara més avall, al llarg de tot el perímetre, pengen set làmpades de cada costat. Sumant la situada en el vèrtex principal en total hi ha cinquanta làmpades que representen els cinquanta dies que dura la Pasqua.
 

Des de la visió frontal, es poden llegir als costats els noms de Maria i de Joan, que amb l’«INRI» central i el Jesús en creu completen l’escena del calvari.

La pregària del glòria omple tot el perímetre del baldaquí, tant pel costat exterior com per l’interior. Amb lletres vermelles retroil·luminades i amb cal·ligrafia gaudiniana feta sota la direcció de Jordi Bonet, aleshores arquitecte director de les obres, des dels bancs dels fidels es pot llegir l’inici complet del glòria sense haver-se de bellugar de lloc. Després, la continuació queda repartida pels altres laterals, interiors i exteriors.

Per tant, per llegir-la completa cal desplaçar-se pel deambulatori de l’absis. També cal anar saltant el text dels escuts centrals de cada costat, on hi ha, per fora, els dons de l’Esperit Sant, i, per dins, la sigla «SS» (Spiritus Sanctus).

Tot el baldaquí penja de les dues columnes de basalt que queden alineades amb l’altar, les dedicades a sant Pere i a sant Pau, i per fer l’ancoratge es van dissenyar una mena de grans argolles que abracen aquestes columnes on es poden llegir les referències a aquests apòstols tan importants.

Finalment, també cal tenir en compte que aquest Jesús en creu presideix la visió des de la nau principal tan bon punt s’entra des de la que serà la porta principal de la Basílica, la porta de la Glòria. Així, aquesta escultura, juntament amb les de la Mare de Déu i sant Josep, que presideixen les visions del transsepte, completa els tres membres de la Sagrada Família.